Salvador Illa: «¿Des de quan aprendre anglès va contra el català?»

¿Quines són les tres primeres coses que farà si finalment aconsegueix ser president? Un decret d’emergència òmnibus per agilitzar totes les infraestructures per lluitar contra la sequera i executar inversions importants en matèria de reg agrícola. També el nomenament d’un comissionat de l’autogovern amb l’encàrrec de fer una auditoria de serveis públics. I la creació d’una comissaria general de la dona per tenir una mirada integral sobre la violència masclista. ¿S’haurien de relaxar les restriccions per la sequera amb les pluges d’aquests dies? En aquesta qüestió he sigut sempre molt prudent i he recolzat les mesures del Govern. Sí que he sigut crític quan s’ha volgut culpabilitzar els ajuntaments o quan s’ha pensat que la sequera havia de comportar un decreixement econòmic. No faré campanya amb això; toca decidir-ho al Govern. ¿El PSC avalarà el decret sobre els lloguers de temporada? Ho estem estudiant, però em sembla bastant inapropiat prendre mesures d’aquest tipus en plena campanya electoral quan has estat 10 anys governant. El seu programa electoral defensa que s’ha de reforçar l’anglès a l’escola. ¿I què s’ha de fer amb el català? ¿Des de quan aprendre una tercera llengua va en contra del català? És un enriquiment. A més, el primer que han de respondre [Pere] Aragonès, [Carles] Puigdemont, [Quim] Torra i [Artur] Mas és què han fet per evitar el retrocés de l’ús del català. Per nosaltres, la promoció del català ha de dependre de Presidència, per donar-li un caràcter més transversal. I amb això no vull dir que la consellera Natàlia Garriga [d’ERC] no hagi fet una bona feina. Al contrari. ¿Quines dificultats preveu per pactar el nou finançament que defensa? Cap acord de finançament no és senzill i immediat. Gestionem el que tenim. Desenvolupem l’Estatut, les previsions del qual sobre finançament han passat el filtre del Constitucional i recullen la creació d’un consorci tributari paritari dins de la Hisenda catalana. Això pot agradar més o menys, però és llei i s’ha de complir. No serà fàcil, però s’ha de crear i pot acabar recaptant tots els impostos a Catalunya. També cal acabar amb la competència fiscal; no estic d’acord amb el fet que siguem els tercers a aportar recursos i els catorzens en el repartiment. Això s’ha de corregir. La falta d’acord sobre algunes inversions, com l’ampliació de l’aeroport de el Prat, ¿ha repercutit en aquest desequilibri entre el que aporta i el que rep? Sí. No s’havia vist mai que el president de la Generalitat treballés perquè no arribin diners per a l’aeroport o que estiguem 30 anys per decidir el traçat del quart cinturó. No comparteixo el fet de contraposar la construcció de noves infraestructures al respecte al medi ambient. És un plantejament equivocat: es pot fer amb criteris mediambientals rigorosos. S’ha de tenir el coratge de decidir; no pot ser que es pari per una pancarta. Els independentistes asseguren que igual que va dir ‘no’ als indults i l’amnistia, i van acabar passant, aconseguiran el referèndum. ¿Què els respon? Que no, perquè divideix. Crec, honestament, que la societat catalana no es troba en aquesta posició. La gent està perquè tornem a ser econòmicament potents i no pel referèndum. Vostè ha esquivat el cos a cos amb altres candidats. Ara bé, ¿això va de girar full o de restitució? Va d’obrir una nova etapa. Hi ha dos camins: continuar com fins ara, amb el bloqueig i la confrontació, o amb diàleg, pacte i col·laboració. El primer camí és la paràlisi, i ja en tenim prou.

El més llegit