Salvador Illa: «A Catalunya no li aniria malament que ERC i Junts anessin un temps a l’oposició»

Aquesta campanya ha tingut un començament inesperat pel període de reflexió que va obrir el president. ¿Com hem d’interpretar la seva decisió? Ha sigut una qüestió estrictament personal, no ha obeït a càlculs o estratègia. En dono fe. El resultat de la reflexió és positiu perquè continua. Aquest atac tan ferotge també té a veure amb les polítiques que ha aplicat amb relació a Catalunya. Que s’hagi obert aquesta reflexió col·lectiva sobre què és fer política i quins límits té és positiu. És veritat que el gest ha sigut inèdit, no és freqüent veure un president parar i pensar, però va en sintonia amb la naturalesa política de Sánchez. Als que el coneixem, no ens ha sorprès tant. Aquest gest, que ha generat certa inestabilitat, ¿és contradictori amb com creu vostè que cal gestionar la política? No. El que motiva aquesta reflexió és un estil de fer política molt diferent, fins i tot oposat, al que jo intento practicar i reivindico. Jo defenso una política entesa com a servei públic, basada en el respecte a les institucions, als ciutadans, als procediments democràtics i, sobretot, a l’adversari. Jo em sumo a la denúncia de l’estil de fer política que denuncia Sánchez, que és entendre-la com una simple conquista del poder, al preu que sigui, sense límits i passant per damunt de tot. ¿El beneficia o el perjudica electoralment? Ningú pot saber quins efectes concrets pot tenir. ¿M’ha afavorit o m’ha perjudicat que em citessin al Congrés i al Senat la setmana que començava la campanya? No ho sé. En tot cas, aquells dies el que em preocupava més era ell [Sánchez]. Sánchez es declara una víctima del lawfare. És obvi que hi ha hagut guerra bruta per part del PP o, almenys, d’una part del PP, i aquesta guerra bruta s’acaba amb el Govern presidit per Sánchez, que li posa punt final i que opta per l’únic camí acceptable en democràcia: competir d’acord amb el marc de l’estat de dret. Es fa difícil dir que no té empatia la persona de la qual cremen ninots davant la seu del seu partit. Tothom pot tenir la seva opinió, però jo reivindico que les polítiques que ha impulsat [Sánchez] han donat resultat. Avui les coses aquí [Catalunya] estan millor que abans. ¿Com ha de ser aquesta «regeneració democràtica»? És un procés que ja existia, però que pren una dimensió diferent. Seria bo que fos fruit d’una reflexió col·lectiva i d’un acord amb alguns sectors. El més important és que hi hagi la conscienciació social que hi ha límits en política. El que passa amb el CGPJ és conseqüència d’una formació política: quan el penal és a favor seu, el xuta; però si el penal li va en contra, doncs agafa la pilota i se’n va. Això és una falta molt gran de respecte a les institucions, una instrumentalització d’una institució en benefici d’una opció política. ¿Cal forçar la renovació del CGPJ sense el PP? Vull ser molt prudent. Cal veure el resultat de la negociació amb participació de les institucions europees. ¿A quins electors s’adreçarà aquesta setmana de campanya? Tota la prudència del món, hi ha una tercera part dels votants que no ha decidit el seu vot. Shimon Peres, ex primer ministre d’Israel, compara les enquestes amb un perfum: l’olor és bona, però empassar-se’l és perillós. Hi ha un gruix majoritari que vol obrir una nova etapa i centrar les energies en la sequera, educació, vivenda, infraestructures, seguretat... perquè Catalunya prengui impuls, recuperi el lideratge econòmic, i es deixi de posar èmfasi de manera obsessiva en el que ens divideix i ens acaba separant. Veig aquesta pulsió, i jo aspiro a fer-ho. Per fer-ho, ¿és tan important un bon resultat com també que no hi hagi majoria independentista? Després de 10 anys amb majories d’aquest tipus [independentistes] i veient quin és el balanç final, penso que ens aniria bé una orientació diferent. A ERC i Junts no els anirà malament estar un temps en l’oposició, ni a Catalunya. Això és la democràcia, l’alternança. I crec que ja n’hem tingut prou. ¿Està disposat a governar en solitari amb aliances puntuals? Jo presentaré la meva candidatura per ser investit president de la Generalitat i he preguntat a la resta de formacions polítiques si bloquejaran o no. M’he compromès a no conversar amb els discursos d’odi de Vox i de la candidata [Sílvia] Orriols. Ens convé un Govern estable, pot ser un govern en minoria amb suports parlamentaris o un que tingui majoria. No descarto res. ¿Es presentarà a la investidura tingui les conseqüències que tingui per a la governabilitat d’Espanya? En l’esfera madrilenya es diu que farà el que convingui a Sánchez. El Govern de Catalunya es decidirà a Catalunya. La presidència serà decidida per 135 diputats que seran elegits pels ciutadans de Catalunya. Aquesta qüestió que diu em sembla molt desenfocada, molt poc respectuosa amb la realitat institucional de Catalunya i, si m’ho permet, molt poc catalana i catalanista. ¿Creu possible un Govern fort i estable amb Junts tenint Puigdemont de candidat? Ells se n’han autoexclòs. I el plantejament de Junts és continuar amb aquesta dècada perduda. I això és incompatible amb el meu plantejament polític d’obrir una nova etapa. Això no vol dir que no pugui parlar amb ells per a determinats acords puntuals, però per a un Govern som incompatibles. ¿És viable pensar en una majoria PSC, ERC i Comuns? Ho haurem de veure a partir del 13 de maig. El pas del temps ha fet una mica més de justícia a la tasca que es va portar a terme durant els governs [Pasqual] Maragall i [José] Montilla, sobretot si es compara amb el que ha vingut després. Parla d’un Govern transversal, ¿en té ja els noms i no són tots del PSC? He dit que faré un Govern amb partits, però no de partits. I serà transversal.

Salvador Illa: «A Catalunya no li aniria malament que ERC i Junts anessin un temps a l’oposició»

És obvi que hi ha hagut guerra bruta per part del PP i Sánchez hi ha posat final

El PSC i Junts per Catalunya som del tot incompatibles per formar un Govern

El més llegit