Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"

És només el principi. És una represa perquè hi ha sectors que han tocat fons i es necessita un nou impuls, un lideratge. He passat sis anys i mig protegint una institució històrica dels catalans que la repressió espanyola volia humiliar. Tornar suposa tancar el cicle de la repressió. No podem ignorar els efectes de la repressió i el càstig econòmic a Catalunya per part del Govern. Han passat moltes coses i el mal causat és molt gran. Ara bé, no es pot entendre l’octubre del 2017 agafant-ne només una part. És un procés, també, de coneixement de nosaltres mateixos i del nostre adversari. I aquesta maduresa i resistència l’hem de posar al servei del moment que comença ara. Jo he fet molta autocrítica. La meva proposta és tornar a asseure’ns tots els que vam fer l’octubre del 2017 i plantejar com continuem el que vam iniciar. Hi ha coses que no vam fer bé, però m’agradaria que l’altra part també ho analitzés. El constitucionalisme unionista no ha fet cap acte de contrició. No he volgut confondre el meu patiment personal amb la meva lluita política, però els costos personals han sigut molt alts, en termes reputacionales, per exemple. Em fa molta gràcia que el PSOE ara estigui preocupat per les fake news. Mentre combat la notícia falsa que Sánchez se’n va anar amb el Falcon després de la seva declaració, que és mentida, a mi se m’acusa, de manera despectiva, d’haver-me’n anat dins d’un maleter, que és una altra falsedat. Tots aquests intents tenien l’objectiu de doblegar-me, a veure si em cansava. Vaig enviar una carta a Rajoy proposant-li una negociació i la seva resposta va ser l’empresonament dels Jordis. Va quedar clar que la reacció seria una repressió ferotge. Vaig veure que les víctimes no seríem nosaltres, sinó el poble de Catalunya. Vaig prendre la decisió per evitar un conflicte més gran. Havia de preservar la presidència de la Generalitat fos quin fos el cost, fins i tot quedant-me tota la vida a l’exili. Això ho havia assumit. És un de tants, dels més ridículs. L’acusació de terrorisme em dol molt perquè he sigut sempre militant de la no-violència. Si [Sánchez] hi té interès [en aquesta llista], ens ho podem passar molt bé perquè als bancs del seu grup parlamentari trobarà gent que ha participat en la guerra bruta contra Catalunya. Seré al ple d’investidura, sigui qui sigui el candidat. Una majoria absoluta del bloc independentista. Si no es dona, amb les opcions de liderar que hi ha (o el PSC o nosaltres), som els que tenim més possibilitats en segona votació. L’única opció del candidat socialista és que el PP li doni els seus vots i aquest escenari és menys probable que el del bloc independentista. [Riu] Fantàstic, després d’arribar a un acord amb el PP per impedir que [Xavier] Trias fos alcalde de Barcelona la seva credibilitat és zero, i l’intent d’obrir aquesta possibilitat és crear confusió sobre la nostra convicció que no negociarem amb Illa. Ha de ser més difícil fins i tot que hi hagi un acord entre els partits independentistes i els que ens van enviar a la presó i a l’exili. Ja ens hem posat d’acord en el passat, però, per primera vegada des del 2015, es trencarà l’empat tècnic que ens ha neutralitzat massa. I això facilitarà molt les coses. De cap manera. Tenim un deute reconegut per l’Estat i, alhora, una no inversió aprovada, que no ha executat. Doncs miri: deixarem de pagar el deute espanyol mentre liquidem les quantitats no executades a Catalunya. Les dues van en paral·lel en l’espai de negociació de Suïssa. El que parlem amb el PSOE, ho mantenim sempre amb la màxima discreció, perquè volem que això funcioni. Ells van complint. Cada mes, excepte aquest, per la campanya, però ja tenim unes noves dates. Una manera de preparar-la és explicar molt poc com la preparem. Ens hem passat volent ser un moviment assembleari. No farem la independència cantant el Virolai ni regalant clavells a la policia. Ens hem de preparar molt millor i ser més assertius. No he de posar-los condicions. Si puc governar, l’esforç i la generositat més gran em correspon a mi. I ho faré. Cal reprendre la conversa i construir una estratègia guanyadora. I hi ha una diferència: avui tenim un marc jurídic molt més nítid i estructures a fora per fer front a onades d’exiliats. Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat que el 2017. No va fallar perquè no el vam demanar. I no el vam demanar perquè no estava a punt. Abans que el reconeixement hi ha d’haver coneixement. I ara aquest és més gran.

Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"

¿Com s’imagina vostè aquesta restitució?

El més llegit