Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Sorgit del shock pels atemptats perpetrats per joves de Ripoll que gairebé tots coneixien, barreja un caràcter identitari xenòfob amb el desig d’impulsar la declaració unilateral d’independència a la qual Junts i Esquerra van renunciar. Aquestes són les claus per entendre el naixement d’Aliança Catalana, la formació d’extrema dreta independentista que aspira a aconseguir representació en les eleccions del 12 de maig. El naixement. Aliança Catalana és un partit creat per la regidora del Front Nacional de Catalunya a Ripoll, Sílvia Orriols, que, després de presentar-se amb aquelles sigles el 2019, va decidir, un any més tard, crear el seu propi partit, amb el qual va ser la força més votada al municipi en les passades eleccions municipals i va arribar a l’alcaldia després de la negativa de Junts a recolzar un govern alternatiu. Orriols, exmilitant d’Estat Català i de les joventuts d’ERC, va voler recollir electoralment la disconformitat d’una part de la ciutadania de Ripoll per la manera com l’ajuntament va gestionar l’endemà dels atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils, ja que el que va fer va ser evitar la ruptura de la convivència. I va donar el pas després de l’anunci de SOM Catalans, escissió independentista de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, que es va presentar a Ripoll als comicis municipals de maig del 2019, que demanava la clausura de la mesquita. Orriols va obtenir una aliada important, la regidora de barris de Ripoll del PDECat, Fina Guix, que es va afegir al projecte com a número dos de la llista. Davant la complexitat d’elaborar una candidatura veïnal, van demanar a l’electoralment inactiu Front Nacional de Catalunya que s’hi presentés amb les seves sigles. Orriols va obtenir 503 vots i va entrar al consistori, mentre que SOM Catalans en va quedar fora, amb 112. Rebuig a la immigració. Una de les principals característiques d’Aliança Catalana és el rebuig a la immigració, sobretot la islàmica, assumida pels seus votants després que molts joves a qui coneixien formessin part de la cèl·lula de l’imam Abdelbaki es-Satty, que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 2017. Si bé el 2019 van ser pocs els ripollesos els que van donar el seu vot a Orriols, la difusió el novembre del 2020, durant la celebració del judici, de les imatges dels joves preparant explosius i burlant-se de les morts que causarien, va provocar un efecte demolidor a Ripoll. Aquella indignació la va capitalitzar Orriols el 2023, quan va encapçalar la llista més votada. L’impacte dels atemptats a BCN i Cambrils. El segon eix argumental d’Aliança Catalana són els dubtes sobre com una persona amb una ordre d’expulsió que no es va executar, va poder convertir-se en imam després de sortir de la presó i, sent alhora confident de la policia, crear la cèl·lula terrorista. Dubtes que van créixer arran de les declaracions de l’excomissari Villarejo en les quals afirmava que potser es volia provocar un ensurt abans de l’1 d’octubre. D’aquesta manera, Orriols ha agitat les llacunes informatives amb arguments com: "Espanya ens envia la pitjor immigració, la marroquina, per destruir Catalunya". La decepció amb ERC i Junts després de l’1-O. Un altre argument d’Orriols és acusar Junts i ERC d’haver abdicat dels seus principis després del referèndum del 2017. I aquí juga que probablement ni els màxims dirigents d’aquests dos partits es creien aquest pla ràpid per desvincular-se d’Espanya. Especialment dirigents coneixedors del dret internacional com Raül Romeva, que repetien que el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia del 2010, que va afirmar que la declaració d’independència del Parlament de Kosovo no vulnerava el dret internacional, obria la porta a l’acceptació internacional d’una declaració d’independència a Catalunya. Però el que va dir el Tribunal és que només se’ls preguntava per la votació del Parlament de Kosovo que manifestava la seva voluntat de ser independents, no sobre la seva execució, ni si tenien dret a fer-ho, i va concloure que, "sense ampliar l’abast de la qüestió", el fet que s’aprovi una declaració en què es manifesta la seva decisió d’independitzar-se no vulnera la legalitat internacional. Ara Orriols, en aquestes eleccions, pot recollir la frustració dels que sí que van creure en aquella independència que es presentava com assequible i que no va ser executada per Puigdemont, per Torra ni per Aragonès. Els referents europeus. ¿Aliança Catalana s’ha de qualificar com a partit d’ultradreta? Certament, almenys en relació amb la immigració i fronteres, fa els mateixos plantejaments que partits ultres com els de Le Pen, Meloni i Alternativa per Alemanya. Sí que se’n diferencia pels referents històrics d’Orriols, que són Estat Català, la Unió Democràtica de Catalunya de 1936 amb Carrasco i Formiguera, afusellat per Franco, els germans Badia, assassinats per anarquistes, i sobretot Daniel Cardona, que va fugir a França per la derrota de la República. Els seus referents no van recolzar mai Pétain, Hitler, Mussolini ni Franco. Però precisament Cardona, a qui tant cita Orriols, a més d’oposar-se el 1931 que Macià acceptés encaixar Catalunya dins de la República espanyola, és autor d’escrits sobre suposades diferències cranials entre catalans i castellans que podrien qualificar-se com a racistes.

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

L’extrema dreta independentista busca entrar al Parlament amb la formació de Sílvia Orriols, partit que barreja una identitat xenòfoba amb la voluntat d’una declaració unilateral a la qual Junts i ERC van renunciar.

El més llegit