Pasqual Maragall va reclamar sempre que els diaris expressessin en un article editorial les seves preferències electorals quan els ciutadans són cridats a les urnes. Certa premsa anglosaxona ho va fer durant dècades, especialment en sistemes electorals en què la rotació en el poder entre dos partits era la dinàmica habitual. Aquesta forma de partidisme és incompatible amb la premsa que aspira a ser líder, a convertir-se en la referència d’una comunitat i no a ser simplement una corretja de transmissió. Els diaris són dels seus lectors i els editors tenen el deure de preservar aquesta propietat davant qualsevol mena de pressió, també dels partits polítics que, en moltes ocasions, malgrat lamentar-se quan són víctimes de la desinformació, també miren de practicar-lo si els deixen.