El PNB i Bildu pugnen per un País Basc poc independentista

Si el PP va recórrer al seu dia a la "política pop" per renovar la seva imatge i ampliar la seva base social trucant a la porta dels més joves, EH Bildu ho ha intentat ara amb la seva "política de quilòmetre zero". L’objectiu és el mateix, eixamplar el seu electorat, i en aquest cas fer una crida a aquells que han vist que les decisions dels seus respectius partits, Elkarrekin Podem i Sumar, es prenen a 500 quilòmetres de distància, a Madrid. El sotrac que li ha fet Bildu a la seva imatge en els últims temps, més moderada i centrant-se en qüestions de gestió més que d’identitat nacional, li va servir tant en les municipals com en les generals del 2023 per situar-se a l’altura del PNB. Però la relliscada final amb com afronten el passat d’ETA ha posat sobre la taula les seves contradiccions, i la resta dels grups polítics ha intentat pressionar on fa mal. Fins que es tanquin a la tarda les urnes no se sabrà si la pujada final que li donaven les enquestes s’ha mantingut a l’alça aquests últims dies, tot i que la percepció generalitzada és que hi va haver una pausa i alguns indecisos que podrien haver-se quedat a casa s’haurien acostat a les urnes. Això beneficiaria la resta de les formacions. Per al que probablement sí que ha servit aquesta estratègia de quilòmetre zero és per reduir al mínim les opcions d’Elkarrekin Podem i Sumar. I això, unit a un creixement del PP que pot fer desaparèixer Vox, pot provocar que l’arc parlamentari basc se simplifiqui al PNB, EH Bildu, PSE i PP. Cares noves El tancament de les urnes, per tant, implicarà una renovació de cares en el parlament basc i tot apunta que una composició més nacionalista, però pot ser que també un menú amb menys sigles. La paradoxa d’aquestes eleccions és que el sobiranisme, representat pel PNB i Bildu, pot ser majoritari en el pròxim parlament, vorejant 60 escons de 75, cosa que suposa que a prop del 75% de la cambra autonòmica pot ser nacionalista quan l’independentisme es troba en les seves hores més baixes al País Basc. Tan sols el 22% hi estan a favor, segons les últimes enquestes. Si hi ha o no sorpasso per part d’EH Bildu s’ha de veure i és molt probable que no se sàpiga fins que s’arribi al recompte dels últims escons en joc a Àlaba, però si la suma entre el PNB i el PSE arriba als 38 de la majoria absoluta serà perquè els jeltzales no s’enfonsen i la pugna entre nacionalistes es manté igualada. El curiós en aquesta campanya ha sigut que una de les estratègies que han utilitzat els partits per ampliar la seva base ha sigut mostrar desconfiança en l’altre davant els possibles pactes de govern. El candidat socialista, Eneko Andueza, ha insinuat durant tota la campanya la idea que els dos grups nacionalistes podien tenir la temptació de pactar entre ells, quan en la formació jeltzale aquesta opció apareix com a remota. Una cosa és acordar qüestions sobre el foment de l’eusquera i l’autogovern, una cosa que Bildu ja ha dit que serà el principal desafiament de la legislatura, i una altra, trobar punts de trobada en polítiques econòmiques o de gestió en determinats àmbits, expliquen des d’aquest partit. Al seu torn, el candidat del PNB, Imanol Pradales, ha advertit els ciutadans que no es poden fiar d’Andueza, que ha rebutjat un pacte amb Bildu un dia sí l’altre també des que els abertzales van arribar a l’alcaldia a Pamplona el nadal passat gràcies al suport dels socialistes navarresos. Una decisió, venia a dir Pradales, que tampoc serà de quilòmetre zero perquè serà Pedro Sánchez qui dicti la solució en funció dels seus interessos a Madrid. En el PP comparteixen aquesta idea i Pablo Iglesias va arribar a Euskadi a dir més o menys el mateix, que si Sánchez ho necessita deixarà que hi hagi un govern d’esquerres amb Bildu. Només a Arnaldo Otegi se l’ha escoltat dir que tot són elucubracions interessades i que el pacte entre el PNB i el PSE continuaria dret si la suma de tots dos és suficient. Acord previsible Entre els nacionalistes i el PP estenen la idea que el PSE farà el possible per mantenir-se en el poder "com sigui" perquè Sánchez ho necessita "per imatge" i perquè després d’uns anys en el Govern tenen massa gent "col·locada" que hauria d’anar-se’n a casa. No és gaire diferent del que li passa al PNB. Sortir d’Ajuria Enea suposa perdre poder davant un altre rival sobiranista, el pitjor que poden tenir, però també un cop per a totes les persones que treballen allà. A favor seu tenen que el sistema polític basc no permet el bloqueig de la investidura. Pot sortir amb una majoria simple un lehendakari del PNB que més endavant hagi de recórrer a la geometria variable i pactar a esquerra o dreta, amb el PP o amb Bildu, cada projecte. El que sí que arribarà amb les urnes és una renovació dels parlamentaris, tots els partits porten amb si cares noves i deixen fora persones que formen ja part de la història política del País Basc, com els jeltzales Iñigo Urkullu, Josu Erkoreka o Joseba Egibar; els socialistes Idoia Mendia, José Antonio Pastor o Iñaki Arriola, i el popular Carlos Iturgaiz. Nous temps a Euskadi.

El PNB i Bildu pugnen per un País Basc poc independentista

El pròxim Parlament pot veure reduït a quatre el nombre de grups polítics amb l’eventual desaparició de Vox i Elkarrekin Podem

La campanya arriba al final després de setmanes d’elucubracions sobre possibles pactes

Només Otegi ha sigut clar al donar per fet que si els penebistes i els socialistes sumen, mantindran el poder

El més llegit