"El cas Koldo li toca directament al president"

Menys procés i més aigua. El problema més greu que té Catalunya en aquest moment és l’aigua. Veure que el 90% de la població catalana no sap com arribarà a l’estiu, estar en una situació d’alerta o de prealerta quan han quedat 700 milions d’euros sense executar del pressupost Generalitat de l’any 23. El plantejament en els últims cinc anys ha sigut negar, per una qüestió ideològica, tota infraestructura hídrica. Entre una administració incompetent o inoperant i un problema ideològic del Ministeri de Transició Ecològica, els catalans s’han quedat sense aigua. El problema de l’aigua, segons la meva opinió és el primer problema estructural d’Espanya, hem perdut cinc anys. Aragó demana aigua, primer per a Aragó, perquè no la té, perquè hi ha zones d’Aragó que no tenen aigua perquè els dos embassaments que estaven per executar quan arriba el Ministeri de Transició Ecològica els para. Hi ha moltes qüestions per afrontar i el lloc és un Pacte Nacional de l’Aigua. El tema de la interconnexió és un tema que ens hem de plantejar per dir sí, per dir no, o per dir sí en situacions molt excepcionals. Nosaltres li regalem al PSC l’alcaldia de Barcelona, li regalem al Partit Socialista d’Euskadi, l’alcaldia de Vitòria, li regalem al PNB la diputació foral de Guipúscoa que en els dos casos eren per a Bildu i li vaig proposar a Sánchez sis acords d’Estat per fer un govern en aquesta legislatura, per posar Espanya a funcionar. Això és el que jo he proposat i això és el que jo he dit. Ara hi ha un jutge i un fiscal que han detingut 20 persones, un d’ells és una persona determinant en la secretària d’organització del Partit Socialista, em refereixo al tal Koldo, que té 23 telèfons i nou armes. I que són en un sumari estudiant les retribucions, les comissions en la compra de mascaretes. Després han aparegut dos presidents de comunitats autònomes del Partit Socialista que estan a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. Si a mi m’hagués passat amb la meva parella el que li ha passat al president Sánchez, en primer lloc, hagués comparegut al Congrés i, en segon lloc, hagués convocat una roda de premsa sense limitació de preguntes. Em sap greu parlar d’això, però no puc ocultar-ho o mirar cap a un altre costat perquè la gent dirà, ¿per què ho fa? ¿Quins són els fets? No és una invenció del PP, ho estan publicant els mitjans de comunicació. Si vostè es reuneix amb el senyor Aldama i amb el conseller delegat d’Air Europa, i el senyor Aldama, juntament amb el senyor Koldo i el senyor Ábalos van a buscar les maletes de la vicepresidenta veneçolana de Maduro, si el senyor Aldama té un passi per entrar en el Ministeri de Foment sense passar pel control de seguretat, si el senyor Aldama té un sou d’Air Europa per gestionar els deutes de la companyia i tots ells es reuneixen amb la dona del president i al cap d’unes setmanes el Consell de Ministres rescata aquesta companyia amb 800 milions d’euros... cosa que no havíem vist mai en democràcia. I si a més aquesta companyia et finança el màster que dirigeixes i a més firma cartes de recomanació en favor de companyies que obtenen contractes públics sense tenir les ofertes més favorables... Té un candidat a la presidència de la Generalitat que ha fet adjudicacions milionàries a una empresa sense que tingués experiència en material sanitari. Té el senyor Koldo que ha dit que això de les comissions no només va passar durant les mascaretes, sinó que són anteriors, durant i després de les mascaretes i ha dit que això de les maletes de l’aeroport de Barajas amb la vicepresidenta veneçolana es va fer perquè calia garantir la resolució de problemes d’Espanya que no anava a revelar. Ens trobem amb el ministre, amb el seu assessor i amb el senyor Aldama, que algun d’ells es reuneix amb la dona del president, els tres apareixen a les maletes de Barajas. El senyor Koldo i el senyor Ábalos són els que acompanyaven al cotxe al senyor Sánchez durant les seves primàries. Això li toca directament al president del Govern i necessitem que el clarifiqui perquè està en qüestió l’honorabilitat del Partit Socialista, del Govern socialista i del president socialista del Govern. No ens aixecarem de la taula, però em sembla que el comissari Reynders, a qui agraeixo la seva feina i el seu esforç, és molt optimista amb el Partit Socialista. Tant de bo que el Partit Socialista estigui disposat a renunciar a controlar el poder judicial. Sempre, en democràcia, quan el governador és d’un partit, el subgovernador és d’un altre. Pel que m’explica, Sánchez torna a intentar controlar el Banc d’Espanya com ha fet amb totes les institucions.

El més llegit