El discurs va ser dissenyat al compàs del qui i del com. Tant a dalt com a baix de l’escenari. Al faristol, un Salvador Illa amb un fons blanc, sobri, sense les sigles del PSC i amb el manuscrit Unir i servir demanant pas per ser el pròxim president de la Generalitat al costat de tres banderes: la senyera, l’espanyola i l’europea. I a les primeres files de l’auditori, des del simbolisme de la presència de Guillaume Tarradellas –net del president Josep Tarradellas– al missatge que suposa que s’hi hagin assegut quadros distingits de l’extinta Convergència –entre ells, el fundador i pare de la Constitució Miquel Roca– i la plana major dels agents socials. Davant tots ells, el líder dels socialistes catalans, envoltat en una posada en escena de presidenciable, va exposar les seves credencials i l’esquelet del seu projecte circumscrit a l’Estatut vigent: més autogovern i un finançament que aporti més recursos a Catalunya posant-se al capdavant d’un Govern «per sobre de partits i d’ideologies».