Aragonès ha deixat de dir "tant de bo fos possible pactar amb Junts", conscient que la decisió pertany al conjunt de la militància i coneixedor de les distintes sensibilitats presents a ERC. Més enllà que pronunciar-se abans de la jornada electoral pot fer perdre electorat més identificat amb els conceptes república i esquerra que no pas amb la independència. El president, altrament, ha irromput intel·ligentment amb una proposta centrada en un finançament a la basca, que respon a la necessitat d’acabar amb un desequilibri entre el que Catalunya aporta a l’Estat i el que en rep, que adquireix categoria d’espoli, bo i posant en escac l’estat del benestar. "Parlar de les coses del menjar d’una vegada", com em repeteix el veí que reparteix el vot entre ERC i PSC atenent a criteris no sempre fàcils d’entendre perquè, malgrat que sempre fa servir aquesta sentència, també reconeix que sovint se sent captiu d’intangibles emocionals. Un Aragonès, doncs, que suma a la bona gestió del Govern un guió basat en la prioritat de la millora de les condicions de vida de les classes populars i la conquesta d’una negociació que permeti un referèndum acordat. Per això, governar la Generalitat, i si és possible presidir-la, esdevé imprescindible.