Procés o post-procés, en mans del PSC

Alguns dels sondejos que s’han publicat des de la convocatòria electoral avançada, entre ells el del GESOP per a aquest diari, apunten que el pròxim 12 de maig els partits independentistes podrien perdre la majoria absoluta al Parlament de Catalunya. En cas de confirmar-se aquests auguris, es produiria un tomb històric en la trajectòria electoral catalana en aquest tipus d’elecció, ja que des del 1984 els partits nacionalistes, ara canviats en independentistes, sempre han tingut majoria absoluta. Aquests resultats, i si es confirma també la primera posició del PSC en vots i escons, podrien ser interpretats com un aval a la tesi del final del procés que defensa aquest partit i que atribueix en part a les conseqüències de les seves polítiques –els indults i la llei de l’amnistia– però que també respondria al desgast i a la fatiga de l’electorat que així mateix detecten les enquestes. No sembla, però, que aquests possibles resultats siguin suficients per donar lloc a un govern de naturalesa constitucionalista, ja que en aquest espai, a diferència del que passa en l’independentista, la fractura esquerra-dreta encara és determinant i tenint en compte que per fer-ho seria necessari el concurs de Vox, un partit que totes les formacions menys el PP sotmeten a un estricte cordó sanitari, la investidura de Salvador Illa amb el suport de tots els partits constitucionalistes resulta inviable. En conseqüència, el que sembla més probable, tot i que potser no d’entrada i per això sigui necessària una maduració en forma de repetició electoral, és un acord entre blocs que impliqui socialistes, republicans i comuns, presidida pels primers, una fórmula tripartida com la que ja va existir en el període 2003-2010. Però tampoc és improbable que aquests mateixos resultats obrin un escenari gaire diferent si, tal com també apunten algunes enquestes, Junts, ara sota precisa fórmula de + Puigdemont, queda en segona posició i reivindica la investidura del seu líder com a acte de desgreuge i de reparació. Al cap i a la fi, aquesta és la seva aspiració des que va ser desposseït del poder el 2017 en aplicació de l’article 155 i després dels intents frustrats del 2021. I si a això se li afegeix l’actual dependència de Pedro Sánchez dels vots de Junts, no resulta gens forassenyat pensar que el PSOE pugui arribar a sacrificar una Generalitat presidida per un socialista amb l’objectiu de mantenir el Govern d’Espanya. En aquest cas, més que davant el final del procés podríem assistir a una reactivació d’aquest i més si Puigdemont, com ja ha avançat, diu estar disposat a culminar-lo i Junqueras, per no quedar-se enrere en la tradicional pugna, diu que està disposat a tornar a la presó. Arribats a aquest punt, si entrem en la fase de post-procés o si tornem a començar, dependrà del grau de submissió o d’independència del PSC. És a dir, de si decideix comportar-se com un partit d’estricta obediència catalana o de si subordina els seus interessos als del PSOE i confirma, així, la vella tesi que és una sucursal.

El més llegit