La resistència davant el formiguer

Hi ha una branca de l’entomologia especialitzada en l’estudi de les formigues. S’anomena mirmecologia i s’encarrega de revelar els aspectes de la vida d’aquests insectes, com es desenvolupen, com exerceixen la seva existència pacient i obrera, de quines parts es compon el laberint d’estances amb què construeixen el formiguer i la mida, la seva profunditat i longitud. Una colònia tipus s’allotja en un pis pilot de cent metres quadrats a sis metres de profunditat amb milions d’inquilins. Descobriments recents situen a l’Argentina el més gran d’aquests habitacles, un cau d’entrades i galeries connectades al llarg de 6.000 quilòmetres on els seus habitants practiquen una activitat idèntica a la que s’esdevé en formiguers més modestos: treballar per viure o viure per treballar, l’etern debat que turmenta els humans des de fa mil·lennis. Fins a la destitució de l’última expresidenta interina, Elena Sánchez (Madrid, 66 anys), el consell de Ràdio Televisió Espanyola, l’alta direcció de la Corporació d’RTVE, i fins i tot no pocs despatxos del Govern s’han omplert de mirmecòlegs. O el que és el mateix: com fer front a El Hormiguero, no a un qualsevol, sinó al búnquer que no és a l’Argentina, sinó a Espanya, un formiguer catòdic, audiovisual; en sentit figurat, el més gran de tots, sota l’hegemonia del qual han sucumbit altres competidors televisius i davant el qual RTVE va pensar en La Resistencia de David Broncano per delmar la fidel i nombrosa colònia de televidents liderada per Trancas i Barrancas. El fitxatge de Broncano (primer que sí, després que no, al principi per tres temporades a 14 milions cada una, més tard que si dos, al final que si una) va coronar dies enrere l’enfrontament entre Elena Sánchez, directius de la Corporació i membres del consell. Les hostilitats van acabar amb la destitució d’un director general i minuts després el de la mateixa presidenta interina –nomenada pel PSOE–, que havia heretat l’equip gestor del seu predecessor –nomenat per consens, tot i que més pròxim al PP–. Una boda vermella similar a altres d’anteriors viscudes en el màxim òrgan de govern de la televisió pública. Des d’abans que la presidís Adolfo Suárez, lluny encara de timonejar la Transició, i en els anys posteriors amb Arias-Salgado, Pilar Miró, Calviño, García-Candau o Rosa María Mateo, fins al nomenament interí la setmana passada de Concepción Cascajosa en substitució de Sánchez, els períodes de pau a RTVE han sigut comptats. Amb el vent en contra Elena Sánchez, periodista, conductora de diversos programes a la cadena pública i companya, entre d’altres, de Luis Mariñas o Pedro Piqueras en diferents etapes del Telediario, va accedir al lloc el setembre del 2022 amb el vent en contra de l’alta direcció de la casa. El seu lloc era provisional (va substituir José Manuel Pérez Tornero), i en un escenari tan polititzat, el seu nomenament feia presagiar que més que un formiguer, el govern de l’ens es mantindria com el vesper en què han cohabitat els seus membres en l’etapa democràtica. Una situació similar a la del CGPJ traslladada a la institució radiotelevisiva. "Només vaig assumir aquest càrrec per un sentit del deure", va explicar Elena Sánchez al Congrés. La recíproca "falta de confiança" entre l’expresidenta i els seus directius poc té a veure amb el fitxatge del presentador de La Resistencia, que, segons fonts periodístiques, és un interès de la Moncloa per perforar l’oposició mediàtica de Pablo Motos en prime time. Broncano va ser el desenllaç d’un argument pastat molt abans. Els membres de la direcció censuraven el govern paral·lel construït per Sánchez per gestionar RTVE sense comptar amb els primers i la destituïda atribuïa a aquells les pedres a la roda per impedir el funcionament de la maquinària. També hi va haver foc amic. La seva destitució va ser ratificada pels tres consellers proposats pel PP, però també pels altres dos del PSOE i un dels dos proposats per Podem (l’altre hi va votar en contra). En suma, una altra pàgina més de la lluita política que enterboleix una institució en permanent conflicte des de fa dècades. Una colònia de formigues és un sistema sense control central. Si fem cas a la mirmecologia, Elena Sánchez tenia el formiguer a casa i no a Antena 3. "Tot i que un formiguer –afegeix aquesta ciència– respon sense lideratge d’una manera altament organitzada i efectiva a les exigències del medi". I no, el Consell d’RTVE no s’assembla a això.

El més llegit