¿Nova etapa després del procés?

Les eleccions catalanes del 12 de maig poden marcar l’inici d’una "nova etapa" política després dels anys del procés. Així ho indiquen els baròmetres i enquestes electorals i l’anàlisi política, i així ho interpreten i la invoquen –amb el lògic biaix partidista– les formacions que es presenten a les urnes en aquesta convocatòria anticipada. Una cita a la qual s’arriba sense, d’entrada, una gran mobilització per anar a les urnes. Al contrari, es detecta un notable cansament i incomprensió sobre l’avanç electoral que ha decretat Pere Aragonès. La tendència, segons explica la directora de l’institut GESOP, Àngels Pont, és a una progressiva tornada al mapa de partits previ al procés i a la possibilitat, cada vegada més pròxima, de la creació de governs-pont entre els dos blocs que han protagonitzat els últims 12 anys, l’independentista i el no independentista. "Tornem a aquest esquema, però a poc a poc, es veu un cert transvasament, que es va fer molt evident a les eleccions generals [ERC va perdre més de 200.000 vots en favor del PSC] com a primer pas i pauta d’un cert retorn al vot dual", apunta Pont. Pactes entre blocs. L’analista considera que si la ciutadania està mostrant una tendència a anar més enllà de, "els partits haurien de començar a mostrar aquesta tendència, que ja s’ha produït durant la recent legislatura amb pactes entre independentistes i no independentistes", entre el PSC i ERC. "Es pot anar cap aquest escenari, evidentment en funció del resultat electoral", afegeix la responsable del GESOP. Un dels pronòstics en els quals coincideixen els sondejos de GESOP i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) és que el bloc independentista estarà més dividit i té difícil aconseguir una majoria absoluta en escons al Parlament que li permeti eventualment un govern, de nou, entre sobiranistes. Apareixen possibles nous actors com les candidatures radicals de Jordi Graupera i Clara Ponsatí, o de dreta extrema de l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. I els vots que el candidat de Junts, Carles Puigdemont, aconsegueixi de més per a les seves sigles seran majoritàriament a costa d’ERC en tant que són vasos comunicants. En el sondeig del CEO s’haurien de produir els millors resultats de Junts, ERC i la CUP perquè aconseguissin aquesta majoria. De la secessió a la sequera. Davant aquesta possibilitat avui llunyana, el principal argument del PSC i el seu candidat, Salvador Illa, durant tota la campanya, no serà cap altre que el de "girar full" i superar la política de blocs centrada en l’eix identitari. Illa insistirà en les preocupacions socioeconòmiques que, d’altra banda, són les que els ciutadans més situen com a prioritàries. És molt significatiu que, segons indica l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, les respostes espontànies de la ciutadania sobre els problemes prioritaris dels catalans es refereixen a la sequera i al canvi climàtic. Per a Illa, parlar de "nova etapa" és que hi hagi per primera vegada en més d’una dècada un president de la Generalitat no independentista capaç de pactar tant amb ERC com amb Junts. De proclamar la independència a reclamar més diners. Sens dubte, l’agenda que l’independentisme està posant avui sobre la taula (tret de la CUP, que està en ple procés de reconstrucció interna després dels pèssims resultats electorals en les eleccions espanyoles i municipals) és un indici clar que no existeix avui cap viabilitat per plantejar desafiaments com els del 2017. Els assumptes que Junts i ERC posen a sobre de la taula tornen a l’agenda gradualista del nacionalisme sobiranista d’inicis del procés: un finançament singular o propi per a Catalunya, millorar les inversions de l’Estat, implantar el català a la Unió Europea, relacions bilaterals i diàleg institucional. És significatiu que quan Puigdemont va desgranar aquestes qüestions en la seva recent conferència no va suscitar cap entusiasme comparable al generat quan va proclamar que no descarta tornar a proclamar la independència. I ho va fer sense terminis ni concrecions. La desaparició de Ciutadans. Un altre indici clar d’un final d’etapa és que l’aventura de Ciutadans, que va néixer en paral·lel al creixement de l’independentisme, arriba a la seva fi en aquestes eleccions. Els sondejos confirmen la desaparició d’un partit que en tan sols sis anys i mig ha passat de ser el més votat en unes eleccions catalanes a, previsiblement, no aconseguir ni un sol diputat. Ciutadans farà que els seus vots, com ha apuntat l’anàlisi de José Rico a EL PERIÓDICO, vagin a parar majoritàriament al PP, en detriment de Vox. En concret, segons el baròmetre de GESOP, el PP es quedaria amb el 28% de votants de Cs i el 14% de simpatitzants de Vox. Al flanc de l’esquerra, la CUP aspira a frenar la seva caiguda a les últimes enquestes; mentre els Comuns sí que aposten clarament per trencar l’eix independència-autonomisme. Tant és així, que el no dels d’Ada Colau als pressupostos del Govern d’ERC ha sigut el precursor de l’avanç electoral. Ara, després d’aquesta operació de risc i havent perdut quota de poder a Catalunya en les passades municipals, advocaran de nou per un tripartit d’esquerres per aconseguir poder accedir al poder autonòmic del Govern. Un tripartit com el que va protagonitzar Pasqual Maragall, que disposava d’un perfil catalanista netament diferent del de Salvador Illa, que ha aconseguit finalitzar la travessia del desert del PSC mitjançant un discurs molt allunyat de la reivindicació catalanista maragalliana malgrat mirar de recuperar el concepte de federalisme. La incògnita d’ERC. Però perquè es produeixi definitivament un canvi de tendència a Catalunya, la clau passarà per ERC. Com afirma Pont, si el PSC confirma la tendència de les enquestes i aconsegueix, amb Salvador Illa, una victòria clara, "tothom entendrà que Illa té la legitimitat de governar i els altres de poder donar-li suport". En canvi, "serà més difícil si tot acaba més igualat". Ara com ara els ciutadans veuen clarament guanyador Illa. ¿ERC el farà president? Els republicans sostenen que no. Però ERC i el PSC han acordat pressupostos catalans i estatals, els republicans recolzen el PSOE al Congrés, entre altres acords. ERC també va negar rotundament que no farien un segon tripartit i després de les eleccions el van firmar amb José Montilla com a president. I és que és ja conegut, amb exemples recents, que les promeses de les formacions sobre els pactes tenen una credibilitat relativa. Si no, que li preguntin al mateix Puigdemont, que prometia no investir cap candidat a president del Govern i finalment va donar el seu sí a Pedro Sánchez. L’èpica com a programa. ¿Què pot trencar aquesta tendència? Sens dubte l’aposta de l’expresident Carles Puigdemont, presidencialista i fins i tot més enllà de les sigles del seu partit, es basa exclusivament en conceptes emocionals per trencar la desídia que es detecta en l’electorat i la tendència a una victòria del socialista Salvador Illa. Una anàlisi detallada de la conferència de Puigdemont el passat 21 de març ho demostra, perquè abunden conceptes com a determinació, suor, esperança, unitat, lideratge, acció, compte enrere, tornada i, per descomptat, mobilització, davant el cansament que detecten els sondejos. "Va ser un discurs per als nostàlgics del 2017", apunta un dirigent de Junts. L’agenda socioeconòmica no forma part del missatge de l’expresident. Quan fa referència a una "nova etapa", Puigdemont es refereix a una que deixi enrere la lluita contra la desjudicialització per centrar-se, de nou, en la d’aconseguir un referèndum. Els resultats del CEO per a Junts a l’enquesta de primavera han sigut millors que els de tardor del 2023, però és un avenç "discret", segons ha apuntat el director del CEO, Jordi Muñoz, a Catalunya Ràdio. Muñoz no s’atreveix a fer futurologia sobre l’efecte Puigdemont. La capacitat de Puigdemont de trencar els pronòstics, com va passar en cert sentit a les eleccions del 2017, és la principal carta de Junts per mirar d’evitar un canvi de cicle i tornar a l’esquema clàssic del període del referèndum de l’1-O.

El més llegit