Triple duel electoral

Si les enquestes no menteixen, i fa anys que diuen el mateix, les eleccions catalanes del 12 de maig seran un triple duel entre Salvador Illa (PSC), que arrenca amb un cert avantatge, Pere Aragonès (ERC) i Carles Puigdemont (Junts). Aquests tres líders no només es juguen la victòria, sinó que després dels comicis, amb el nou Parlament ja constituït, també es veuran obligats a dialogar i a pactar. Perquè aquest intercanvi flueixi o no, serà important saber per quin moment passen les seves relacions personals. Aragonès-Illa: un tracte fluid malgrat la rivalitat. En l’última legislatura, la relació entre el president de la Generalitat i el cap de l’oposició ha sigut difícil d’encasellar en una sola paraula. La situació és complexa perquè es dona la circumstància que es consideren màxims rivals polítics però, alhora, s’han vist obligats a pactar no poques vegades per l’endimoniada aritmètica tant del Parlament com del Congrés. I malgrat les dificultats i els recels, s’han acabat entenent. Mai seran grans amics, però amb el temps han forjat una relació prou estable per arribar a pactes tan rellevants com l’acord de pressupostos del 2023 i el del 2024. S’han fiat mínimament l’un de l’altre i, si alguna vegada una negociació s’ha encallat, s’han vist cara a cara. Hi ha dues fotos que resumeixen com ha evolucionat la seva relació. En el pacte pressupostari del 2023, el primer entre ERC i el PSC des del 2010, es va veure un president distant i incòmode a la foto amb Illa. En el pacte del 2024, el seu posat va ser un altre. Hauria preferit un acord amb les forces proreferèndum, però davant la impossibilitat de convèncer Junts i la CUP, els socialistes no li van semblar tan mala opció. Aquell dia, un any després del seu primer pacte, el seu semblant va ser més relaxat. ERC encara la campanya electoral negant qualsevol possibilitat d’acord de Govern amb els socialistes. No obstant, a diferència de fa uns anys, no pot negar que sí que es plantegi altres acords. Com Junts, en els últims anys ERC ha aixecat el veto al PSC i han arribat a enteses que, en ple moment àlgid del procés, haurien sigut impensables. Aragonès-Puigdemont: una desconfiança que no remet. Després de ser investit president el maig del 2021, el primer viatge a l’estranger que va fer Aragonès va ser per anar a visitar Carles Puigdemont. Directament a Waterloo. Va voler ser el símbol que començava la seva etapa amb respecte per la figura de l’expresident. Uns mesos després, quan Puigdemont va ser retingut a Sardenya, el president també va viatjar fins en dues ocasions a l’illa italiana. El dia després de la seva detenció i el dia de la seva declaració davant el jutge. Malgrat voler començar amb bon peu, les relacions entre els dos no han sigut fàcils i no passen pel seu millor moment. Si ja eren complicades per les ferides obertes la tardor del 2017, encara es van enverinar més l’octubre del 2022 amb la sortida de Junts del Govern, que va deixar Aragonès amb una minoria precària al Parlament. Junts va passar de ser soci de l’Executiu a partit dur d’oposició. Des del Palau de la Generalitat insisteixen que sempre hi ha hagut una via de diàleg oberta entre tots dos. No obstant, mai ha sigut una relació fluida. De fet, ja han començat la precampanya amb retrets creuats. Hi ha un episodi que reflecteix bé el moment actual. L’estiu passat, després de les eleccions generals, tots dos van coincidir al sud de França en un acte de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). En un moment donat, van fer un apart. Segons fonts coneixedores, Aragonès va oferir a Puigdemont que ERC i Junts col·laboressin en la negociació amb el PSOE per a la investidura de Sánchez. L’expresident no només ho va rebutjar, sinó que va venir a dir-li que, en aquesta negociació, ERC li semblava un partit més a prop del PSOE que de Junts. Al final, els dos partits independentistes van negociar per separat i mirant-se de reüll. L’última oportunitat per veure’s va ser quan Aragonès va viatjar a Brussel·les al febrer per a un viatge institucional davant les institucions europees. Van explorar una trobada, però no va fructificar. Illa-Puigdemont: una relació inexistent. Si es busca a l’hemeroteca no es troben fotos en les quals Puigdemont i Illa apareguin a soles protagonitzant l’escena. Quan l’expresident va marxar a Bèlgica, Illa era el secretari d’Organització del PSC, més pendent d’exercir el control del partit entre bastidors, que de les relacions amb el llavors cap del Govern. Des d’aleshores, mai han parlat personalment. Quan va caldre negociar la investidura de Sánchez, l’enviat va ser el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán. Tot i que no hagin coincidit en persona, les seves formacions no han estat exemptes de pactes. Això sí, el mateix Puigdemont va vetar Illa públicament com a interlocutor "vàlid per generar confiança" en les negociacions després que Sánchez el situés com a referent a l’hora de consensuar quins passos fer amb Catalunya. Era el 5 d’octubre del 2023 i a les files de Junts encara coïa la jugada del PSC que va arrabassar l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias. També a mesura que els postconvergents han buscat projectar-se com a "alternativa" a Aragonès han anat desdenyant la figura d’Illa, principal rival per a aquesta comesa. Això no vol dir que no hi hagi hagut interlocutors del PSC amb Puigdemont en els últims anys. Tant l’expresident José Montilla com l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, mantenen bons vincles amb Puigdemont i el seu entorn. Amb aquesta última, Junts va governar la Diputació de Barcelona entre el 2019 i el 2023, pacte que, per cert, es va teixir amb la intervenció d’Illa.

El més llegit