De Chisco, res

Malgrat el seu aspecte d’oficinista de Forges i la seva fulgent ànima catòlica, apostòlica i romana, Francisco Martínez Vázquez, exsecretari d’Estat de Seguretat, és un apreciable conjunt de contradiccions. És de missa els diumenges i dies de guardar, però li encanten les grolleries i les paraulotes, que li surten de la boca, sobretot, quan parla amb un policia, sigui un agent o sigui un comissari. És astut i desconfiat, però es mostra capaç de deixar anar perilloses indiscrecions en centenars de missatges enviats per WhatsApp a polítics, policies, periodistes més o menys amics. Sempre va buscar l’ombra i de vegades, fins i tot, va repetir que no era polític, però se’l menjava l’anhel de brindar-se políticament i abastar el seu somni: ser ministre de l’Interior. Sembla estrany, però és que hi ha gent amb somnis així d’estranys. Martínez Vázquez va néixer el 1975. De família conservadora i de classe mitjana alta, va estudiar Dret i Econòmiques a la Universitat Pontifícia de Comillas i va sembrar els seus expedients acadèmics amb matrícules d’honor. Mentre exercia de professor a Comillas es va preparar les dures oposicions per a lletrat de les Corts i les va treure el 2004 amb el número 1 de la seva promoció. A la Secretaria General del Congrés dels Diputats es va encarregar de l’àrea de relacions internacionals. Recomanat per Cospedal Si féssim cas de la rumorologia genovesa, va ser María Dolores de Cospedal qui va recomanar el jove Martínez com a cap del gabinet del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que amb la misericòrdia de Nostre Senyor va muntar una policia paral·lela (pel que sembla, més patriòtica que la resta de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil) que feia servir com una mena de venjadors de cigaló, puro i dent d’or per defensar els interessos d’Espanya, és a dir, del Partit Popular. Quan Ignacio Ulloa va presentar la dimissió com a secretari d’Estat de Seguretat per "qüestions personals", Fernández Díaz el va substituir pel sempre obsequiós i eficient Martínez. Durant més d’un lustre s’ha argumentat que la corrupció del Partit Popular va servir de justificació –almenys retòrica–per a la moció de censura que va acabar amb el Govern de Mariano Rajoy i va obrir el període de Pedro Sánchez en el poder. Però des d’un punt de vista d’higiene democràtica potser és més greu que un govern creï una policia paral·lela al servei del partit que el sustenta corrompent funcionaris públics i conculcant la legalitat vigent. Però això és el que va passar a Espanya durant els últims anys de Mariano Rajoy –que per descomptat no en sabia res de res– al capdavant de l’Executiu. Hauríem de recordar de què són capaços. També en els primers anys de Felipe González va muntar, en el si del Ministeri d’Interior, i amb coneixement exprés dels responsables polítics, un comando policial antiterrorista que va firmar les seves canallades com a GAL. És que no se’n saben estar. Ampli ventall d’activitats La policia patriòtica de Fernández Díaz es va obrir a un ampli conjunt d’activitats: des de robar a Luis Bárcenas la documentació que comprometia el PP –incloent-hi sobresous ben sucosos als seus dirigents– fins a espiar activistes de l’independentisme català. Després d’una ingent investigació judicial –algunes de les seves peces separades i derivacions continuen en actiu–, la Fiscalia Anticorrupció, el febrer del 2023, va demanar per a l’exsecretari d’Estat 15 anys de presó per encobriment, malversació de fons públics i delictes contra la intimitat. Abandonat pel PP, Francisco Martínez es va dedicar a la venjança, i l’octubre passat va demanar que el seu antic partit fos acusat com a responsable civil en l’operació Kitchen. Assetjat per les agendes de l’excomissari Villarejo i pels seus propis watsaps. Martínez Vázquez ha negat recentment a l’Audiència Nacional, en una altra de les peces judicials, que ell sigui el Chisco. Aquest és el nom que apareix als quaderns de Villarejo. El Chisco. És humiliant. El Chisco. Però què farà amb la seva vida tan trista. Fins on arribaran.

El més llegit