El pescador que comparteix llit amb Ayuso

Ja ho va dir el poeta i dramaturg Juan de Mal Lara al segle XVI, els refranys són la filosofia que no mor, són realisme, concreció i experiència lliure dels vaivens ideològics. Quan una situació té un refrany, tot es veu més clar. I si aquest refrany és Si hi ha maror, peix en abundor no només s’encenen els focus de l’escenari, fins i tot s’intueix el personatge i la inconfusible olor del guany. Parlem, doncs, d’un pescador. Un home de mar sense mar, sense vaixell i sense xarxa, però que navega com ningú en aigües tèrboles i arriba a port amb el celler desbordant de captures. Entre les quals, un pis de luxe a Chamberí i un Maserati. Alberto González Amador (Ceuta, 1976) no va ser sempre mariner. A principis dels 2000 se l’ubica en un barri humil de Madrid, vivint amb el seu pare i un germà. Fins al maig del 2021, la seva imatge no va saltar als mitjans. La va publicar la revista Lecturas acompanyada d’aquesta prosa rosa xiclet: "romàntic cap de setmana", "enamorada en secret", "nova il·lusió". Aquest desconegut era l’home que havia fet que la "presidenta de la Comunitat de Madrid torni a somriure". ¿Què se’n sabia llavors, d’ell? Poca cosa. Un home senzill, discret, això es deia, tècnic sanitari, divorciat i pare de tres fills. De les seves feines al mar, res. Tot i que, ben pensat, ¿i si no estem davant un pescador? No és fàcil recordar aquells dies. Envoltats d’una boira espessa, conteníem l’alè. Allargàvem les mans i sabíem que no arribàvem a protegir els més estimats. L’ulular de les ambulàncies ens situava en un camp de batalla sense gairebé defenses. S’improvisaven mascaretes amb el que es podia, els trucs abundaven a internet. La incertesa es va allotjar en multitud de llars. En algunes, els comptes no sortien, la fam rondava i l’angoixa habitava les nits. Mentre el personal sanitari s’hi deixava la pell, mentre tants van posar el seu esforç, el seu coneixement i els seus mitjans al servei de la vida, mentre la immensa majoria creuàvem els dits i miràvem de mantenir-nos a la superfície en un mar ignot, uns quants van veure en aquells dies de dolor l’oportunitat per estendre les xarxes. ¿Pescadors? Taurons Ara ho sabem. Sabem que aquest mar estava infestat de taurons. De persones que, comissió amunt, comissió avall, van mercadejar amb l’angoixa i es van enriquir de manera obscena. Fa una setmana encara lidiàvem amb la nàusea del cas Koldo, quan un nou nom es va sumar a la llista del deshonor. Doncs sí, González Amador, la parella d’Ayuso. La cosa va d’entramat de facturacions falses, societats interposades, empresa a Panamà i comissions milionàries per fer d’intermediari en la compravenda de mascaretes en el més dur de pandèmia. L’Agència Tributària va detectar un augment molt cridaner del volum de negoci de l’empresari en els exercicis 2020 i 2021 que, curiosament, no anava acompanyat de beneficis: González Amador al·legava un augment de despeses que Hisenda va considerar fictícies. Per això, va posar la investigació en mans de la Fiscalia i aquesta l’ha denunciat. Mentre Ayuso es presentava com a víctima d’una cacera, apuntava a una persecució de "tots els poders de l’Estat", al·ludia directament a la Moncloa i assegurava que la seva parella era víctima d’una "inspecció fiscal salvatge i treta de polleguera", resulta que aquest feia més d’un mes que havia reconegut a través del seu advocat que s’havien "comès dos delictes contra la Hisenda pública". ¡Ai! Una declaració més de la presidenta: "Soc lliure de pujar a aquest cotxe o de posar-me en aquest llit", deia amb referència a les dues grans captures de la seva parella: el Maserati i el pis de luxe. Ja sabem que llibertat és una de les seves paraules fetitxe. Per a Ayuso, llibertat és fer unes canyes en una terrassa o passejar per Madrid i no trobar-te amb el teu ex. Ara ja sabem que també ho és compartir llit i cotxe i no preguntar –en el millor dels casos– d’on han sortit els diners que han pagat unes captures tan flamants. No deixa de resultar revelador que la presidenta en el punt de mira per les milers de morts en residències comparteixi llit amb una persona que, presumptament, es va llançar a pescar guanys en el pitjor moment de la pandèmia. Tan revelador com que ell hagi presentat dos exercicis fiscals fraudulents mentre comparteix llit amb ella. A la fi, els refranys sempre ens il·luminen: "Digues-me amb qui vas [o amb qui dorms], i et diré qui ets".

El més llegit