La musa en entredit

A mi em va guanyar el dia que va aparèixer amb una xapeta al pit en què es podia llegir Perra Sanxe. Això és lleialtat. Lleialtat canina, que és la paradigmàtica. Lleialtat en temps volubles i lleialtat en temps de deslleials. Amb aquesta llegenda Begoña Gómez també anticipava una màxima filosòfica del seu marit: "Fer de la necessitat virtut". Quan la va pronunciar, Sánchez es referia a l’amnistia, però aquesta virtut també va quedar manifesta en com van aprofitar l’insult (gos) per fer-lo tornar un lema orgullós. Fa pensar un país en què va ser tingut com a màxim triomf de l’enginy, durant uns mesos, l’ocurrència d’algú d’anomenar gos algú que es diu Pedro. Aventures empresarials La protagonista del nostre article és la dona del president del Govern, de manera que és clar que el repte és aguantar el màxim de línies sense invocar això tan gastat que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó que ho ha de semblar. En aquest cas, patir-ho. Se l’acusa d’un conflicte d’interessos, cosa que és summament interessant d’investigar. Un conflicte basat en quina relació tenia amb l’empresa Air Europa, que va ser rescatada amb milers de corrons (que diria Ayuso) de bitllets públics. Molts milions. Tampoc és gaire clar si va prosperar dins d’aquesta empresa, si la van promocionar a canvi d’alguna cosa. Les aventures empresarials d’aquesta dona no són clares ni tampoc per quin motiu o en qualitat de què s’entrevistava amb els directius de la companyia esmentada. Per al PP, aquest cas s’ha convertit en el contrapunt al de la parella d’Ayuso. Dimecres passat, un Feijóo nerviós que acusava Sánchez d’estar nerviós va dir en la sessió de control al Govern del Congrés dels Diputats que investigarien "l’entorn" de Pedro Sánchez. O sigui, "ficaré el nas a la seva sala d’estar, senyor Sánchez", va dir el gallec. Una manera com una altra qualsevol d’entrar a la Moncloa, ja que per ara no ho pot fer de cap més manera. Ayuso també hi vol entrar i allà hi ha Feijóo, dubtant sobre si això és una oportunitat d’or per acabar amb ella o si l’ha de defensar. Amb el benentès que tota defensa, fins i tot fervent, li sembla poca defensa a qualsevol polític que es preï. Passa com els adjectius: elogies un polític i creu que s’ho mereix i que has fet curt. Invisible Begoña Gómez, nascuda a Bilbao però criada a Lleó, té estudis de màrqueting i és aficionada a l’esport i a la música. Dues filles. Simpàtica. Es va casar amb Sánchez el 2006 i se’n van anar a viure Pozuelo un temps. Ha treballat assessorant diverses oenagés i no se sap si, com tantes primeres dames espanyoles, aspira a ser alcaldessa d’algun lloc, diputada o senadora. Ja els va passar a Carmin Romero i a Ana Botella. Potser, per ara, el que vol ser és invisible. Però no ho és; de fet, fins i tot es fixa molt en ella la Letizia, a qui el cronista detecta un puntet d’enveja cap a la dona de Sánchez. Sense descartar que siguin imaginacions del cronista, si bé és veritat que quan hi va haver la cimera de l’OTAN, aquells caps d’Estat i aquell Biden acariciador davant els Velázquez o Goya, es va veure un moment estel·lar, fulgurant, de la Begoña, enfosquint la reialesa. Begoña Gómez és un argument polític, una arma llancívola, un "entorn", una incògnita, una musa –que diria Umbral– per al president, que és marit i Cèsar i que cada dimecres va al Congrés com qui va a la guerra o a estavellar un camió contra un tren. L’altre dia, a El Mundo, Raúl del Pozo citava Wenceslao Fernández Flores, que en temps de la República, en una missiva al director de l’Abc, li va dir: "No torno més al Congrés. Enviï-n’hi un altre. Un redactor de successos". A l’enemic se li esmenta la mare, però a Sánchez li esmenten la dona, que és una cosa que emprenya molt. No respon "i tu més"; respon "doncs tu, Ayuso". Tot s’està enfangant i a la Begoña el fang també l’esquitxa. És Begoña Gómez, però la volen Begoña Sánchez. Aquí la corrupció i la suposada corrupció o tracte de favor no s’investiga, s’enfanga. Tots els polítics honrats s’assemblen, però els corruptes ho són cada un a la seva manera. Sense que un s’oposi al fet que podria ser a la inversa. No sabem si amb Gómez ha nascut una estrella o un cas. El temps ho dirà. Ens interessi o no, ens obligaran a estar atents.

El més llegit