L’exigència d’un sistema de finançament dels serveis públics just és bastant transversal entre els catalans. La qüestió és quin significat donem al terme just. A l’Estatut del 2006 es va establir que just era allò que respectés el principi d’ordinalitat, és a dir, que abans i després de pagar impostos, Catalunya havia d’ocupar la mateixa posició en el rànquing de recursos disponibles per finançar els serveis públics. El Tribunal Constitucional va dictaminar que una llei orgànica com l’Estatut no podia condicionar una altra llei orgànica com la de finançament autonòmic. Això ho podia fer la Constitució, i per a això era necessària la seva reforma.