La centralitat del PSC

El congrés ordinari del PSC s’ha convertit en extraordinari: la primera gran cita de la precampanya de les eleccions catalanes del 12 de maig. El gir de guió del no dels Comuns als comptes de la Generalitat no només ha matat dos ocells d’un tret al deixar sense pressupostos a Catalunya i a tot Espanya, sinó que ha alterat el calendari electoral. El PSC no és un partit de centre –se situa a l’esquerra socialdemòcrata i en el catalanisme federalista–, però ha recuperat la centralitat en la política catalana i es presenta com la "força tranquil·la". Els ascensos de les alcaldesses Lluïsa Moret i Núria Parlon, vice primera secretària i portaveu, són els canvis més notables en l’executiva. El partit forjat per Joan Reventós inicia la cursa electoral encapçalant les enquestes i com a vencedor de l’últim cicle electoral: catalanes del 2021 (23%) i municipals (23,7%) i generals (34,5%) del 2023. El PSC, que havia nascut perquè els ciutadans de Catalunya no haguessin de decidir en el pla identitari, va tocar fons amb el procés i s’ha recuperat en el postprocés. Primer de la mà de Miquel Iceta, ratificat com a president del partit, i després de Salvador Illa, que intenta que la "política útil" substitueixi el debat divisori sobre què som pel debat transversal sobre què fem. Illa se situa al camí del tarradellista Romà Planas, el seu mentor polític, que li va ensenyar que en política, com va dir el president Tarradellas, es pot fer tot menys el ridícul. El "servei públic" i l’"excel·lència" –després del procés, les institucions– és la divisa que esgrimeix des de la seva curta victòria en les catalanes de fa tres anys que el va situar com a líder de l’oposició, primer davant un Govern d’ERC i JxCat, i després davant el Govern minoritari del president Aragonès. "¿Què vol dir girar full", s’ha preguntat en la clausura del congrés, i ha respost: "Unir i servir els catalans". Els electors decidiran el 12-M si l’independentisme continua sent majoritari en escons o si atorguen al PSC una majoria sòlida perquè Illa sigui el nou president. Mentrestant, el canvi de guió provocat per l’avançament de les catalanes té la seva derivada en política espanyola. L’any electoral –gallegues, basques i europees– incorpora la cita catalana a menys d’un mes dels comicis a l’Eurocambra. Aquest era el test que afrontava el PSOE després del seu fracàs a Galícia i que havia de servir per avaluar el cost de la llei d’amnistia i el grau d’erosió pel cas Koldo. Ara, un triomf del PSC reforçaria la posició de Pedro Sánchez, però si Illa no arriba a la presidència de la Generalitat, el seu fracàs podria augurar un final abrupte de la legislatura espanyola. La derivada espanyola del 12-M s’ha reflectit al congrés: Zapatero va participar en l’obertura i Sánchez en la clausura. El seu diagnòstic –"Catalunya mai avançarà ni sola ni dividida; avançarà unida"- i la seva recepta: "Reforçar l’autogovern". Seria desitjable que el debat electoral se centrés en els reptes que afronta Catalunya, que el futur dels seus ciutadans no sigui un debat instrumental sinó central. Illa ha iniciat amb bon peu la cursa electoral, però haurà de superar dos obstacles: la incògnita sobre el cost de l’amnistia i les ferides del cas Koldo a les quals burxaran els seus adversaris.

El més llegit