La llum verda a l’amnistia al Congrés inaugura la campanya electoral catalana

Poques hores després de l’avançament electoral a Catalunya i amb la por instaurada en el Govern davant la possibilitat que perilli la legislatura, el Congrés va aprovar ahir la llei d’amnistia, la norma que Pedro Sánchez –absent durant el debat– va pactar amb ERC i Junts per seguir a la Moncloa i que ha protagonitzat la vida parlamentària dels poc més de 100 dies de l’actual Executiu. En un debat en què ja es va notar el clima de precampanya electoral, el PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, Podem i el BNG van recolzar la llei, tots ells amb la convicció que es tanca ara una etapa de conflicte a Catalunya, tot i que amb opinions diverses sobre el que ha de venir. El PP i Vox, en contra, van carregar durament contra el president Sánchez. Un mes i mig després que Junts rebutgés la norma, ahir sí que es van aconseguir els escons necessaris perquè la mesura de gràcia fos aprovada pel Congrés. Tampoc hi hauria hagut una tercera oportunitat. El bloc de la investidura –amb l’excepció de Coalició Canària– va donar el seu sí a l’amnistia, i va permetre que la norma continuï la seva tramitació al Senat, on encara li queda un periple de gairebé dos mesos davant la majoria absoluta que té el PP a la Cambra alta. "Aquesta llei no passarà el filtre del Senat, de la justícia, de les institucions que l’han d’avaluar. No poden saltar-se la Constitució així", va ser l’avís del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. En un discurs en el qual ja va deixar clar que els vots al PP a Catalunya no serviran mai per recolzar l’independentisme, va repetir els mateixos mantres de les passades setmanes, assegurant que Sánchez està en mans de l’expresident Carles Puigdemont, que "el Govern i els seus socis són els agents més grans d’inestabilitat política" i que l’aprovació de la llei és "l’estafa que el partit de Sánchez està consumant amb els seus votants". Minuts abans, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, es va centrar a carregar contra el PP, sense esmentar els independentistes, per denunciar que l’únic projecte de Feijóo per a Catalunya sigui amagar-se "darrere dels tribunals". "Espanya, lluny de trencar-la, la unim i la vertebrem amb les nostres polítiques. […] Segueixin en les arengues, segueixin en la bronca, però no ens esperin allà", li va etzibar el grup popular. Missatges clars de tots dos: el PP alçant-se com a dic als acords amb ERC i Junts; el PSOE com a formació clau per solucionar el conflicte polític. I el mateix va passar en la pugna entre ERC i Junts. Tots dos es van arrogar l’autoria de la norma. I van deixar clar que l’amnistia no és el final. El diputat de Junts Josep Maria Cervera va afirmar que l’aprovació de la norma obrirà "una finestra d’oportunitat de negociar de tu a tu el futur de Catalunya" amb el Govern. Més contundent va ser la diputada d’ERC Pilar Valluguera: "No pararem fins a l’exercici del dret d’autodeterminació". La norma permetrà amnistiar tots els actes relacionats amb el procés independentista des de l’1 de novembre del 2011 i fins al 13 de novembre del 2023. En aquest període s’inclouen no només l’organització i celebració de la consulta i el referèndum, sinó també altres possibles actes il·lícits que guarden una profunda connexió amb aquests. Les exclusions El principal focus de discrepància en la negociació ha estat en aquells fets que queden exclosos de la mesura de gràcia. Fruit d’aquestes tensions, Junts va rebutjar la norma fa més d’un mes per continuar pressionant el PSOE. El text final deixa clar que tant el terrorisme com l’alta traïció queden fora del seu àmbit, tot i que només en la seva versió més greu. En el primer dels casos, es fa referència als fets que hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans. Amb aquest redactat, segons els tres partits, queda clar que tant l’expresident com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també investigada per terrorisme en el Tsunami, es beneficiaran de la norma. En relació amb l’alta traïció, s’exclou aquelles accions que hagin produït tant una amenaça efectiva i real com un ús de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d’Espanya. Amb el vistiplau del Congrés, la llei serà remesa al Senat, on el PP té majoria absoluta i el més segur és que esgoti els terminis. Després, la Cambra baixa haurà de revertir els canvis introduïts. Així, la llei estaria aprovada i publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) a finals de maig.

La llum verda a l’amnistia al Congrés inaugura la campanya electoral catalana

La llei tira endavant per majoria absoluta al cap d’un mes i mig del rebuig inicial dels postconvergents

Feijóo veu en el Govern i els seus socis "els agents d’inestabilitat més grans"

El més llegit