Seran el febrer de 2025. És bo que les legislatures durin 4 anys. Hem tingut pressupostos cada any, un consens sobre totes les mesures per fer front a la sequera i en l’àmbit educatiu, i per un pacte nacional per la salut mental i per la llengua. Crec que els ciutadans ens demanen aquesta estabilitat. El Govern que presideixo és un govern cohesionat, sòlid i que comparteix una orientació, en clau independentista i pel camí de la negociació, del diàleg i de la generació de majories, que situa la democràcia al centre i amb un objectiu immediat, que és que s’acabi la repressió i, per tant, l’amnistia. És un Govern que s’ha dedicat a posar Catalunya al dia, les xifres ho demostren. L’objectiu és que la pròxima legislatura s’arribi a un acord sobre el futur polític del país, que inclogui independentistes i no independentistes, perquè entre tots decidim sota quines condicions es pot celebrar un referèndum. No tiraré la tovallola, crec que és el camí. ¿Com hem de resoldre, si no, el conflicte polític? ¿Amb repressió o amb política? És amb la negociació, en una taula que durant molt temps s’ha menystingut, però que ara tothom vol. Aquesta batalla la guanyarà la democràcia i es posarà fi a la repressió. Per això és important que puguem tenir la llei d’amnistia al més aviat possible, és l’eina que tenim i no l’hem de desaprofitar. Ens hem trobat una decisió del Suprem que és una aberració absoluta des del punt de vista jurídic, és una decisió política. Ja es donaven fa unes setmanes, quan no va ser aprovada pel Congrés. La proposta que tenim és sòlida i robusta i ens ha de permetre avançar. Tenim una oportunitat que és la llei d’amnistia, no l’abaratim. Centrem-nos-hi, aprovem-la com més aviat possible i que comenci la seva aplicació.