¿El PP pot perdre la majoria absoluta?

Trenta-vuit serà la xifra que marcarà avui el llindar de l’èxit i el fracàs a les eleccions gallegues. Si el PP aconsegueix arribar a aquest nombre d’escons, Alfonso Rueda haurà revalidat la majoria absoluta que va heretar d’Alberto Núñez Feijóo. Si queda per sota d’aquesta xifra i no arriba ni amb Vox ni amb Democràcia Ouresana (en cas que tots dos entrin al Parlament), les esquerres tindran oberta la porta de la Xunta de Galícia per tercera vegada en la història. Tot i que van quedar per sota de la majoria absoluta tres vegades, els populars han guanyat les 11 eleccions autonòmiques celebrades fins ara, i gairebé sempre per sobre dels 40 diputats des que, el 1993, Manuel Fraga va reformar la llei electoral per a, entre altres coses, elevar del 3% al 5% el mínim de vots necessaris en una província per obtenir escó, cosa que fa difícil entrar fins i tot a les més poblades. Aquesta és una de les dades clau que poden inclinar la balança. Si hagués existit una barrera electoral del 3%, Podem hauria entrat al Parlament gallec fa quatre anys i esgarrapat algun dels últims escons de cada circumscripció. En canvi, tres d’aquests últims diputats van recaure al PP per poques paperetes (només 96 a Pontevedra, per exemple). Si cap de les minories (Sumar, Vox i Democràcia Ouresana) es fan un lloc a la Cambra, serà difícil que a Rueda se li escapi la majoria absoluta. Tot i això, durant l’escrutini caldrà estar atent a unes altres tres dades que poden resultar decisives. El 45% del PP Fraga primer i Feijóo després van aconseguir sempre percentatges de vot superiors al 45%. Fins i tot el 2005, quan el PP es va quedar a un escó de la majoria absoluta i va passar a l’oposició. La mitjana de totes les enquestes publicades fins dilluns passat (abans de l’embolic de Feijóo amb l’amnistia i els indults del procés) situa Rueda al voltant del 46% i dels 39 escons, cosa que suposaria perdre dos punts i tres escons respecte a les eleccions de 2020. Però alguns sondejos, com el del GESOP per a Prensa Ibérica, han rebaixat les estimacions dels populars a una forquilla del 42% al 44%, una cosa que podria impedir-los arribar als 38 diputats. Ara bé, amb una mitjana tan al tall de la majoria absoluta, el marge d’error de les enquestes pot tant afavorir com perjudicar Rueda. De fet, fins i tot amb els resultats de les generals de l’any passat, quan va obtenir el 43,6%, el PP arribaria pels pèls a l’escó 38. I Rueda té tres aliats més. El primer, que és previsible que absorbeixi part del 5% d’electors que llavors van votar Vox. El segon, que la fidelitat de vot a Ourense i Lugo, les dues províncies sobrerepresentades per la llei electoral, supera en mig punt la del conjunt de Galícia, que ja ronda el 70%. I el tercer, que Democràcia Ourensana, amb opcions d’arribar al 5% a la seva circumscripció, pot ser la crossa de Rueda. El 28% del BNG ¿Quines opcions té Ana Pontón de ser la primera dona que presideixi la primera Xunta nacionalista? Per començar, el BNG hauria de trencar el seu sostre electoral (25%) i aixecar-se més enllà del 28%. La mitjana dels sondejos el col·loca en el 29%, tot i que algunes enquestes han arribat a situar-lo per sobre del 30%. Sembla, doncs, un objectiu factible a causa de l’enorme transvasament de vot de què es nodreix la marca. Segons el sondeig del GESOP, tres de cada quatre votants de Pontón el 2020 elegirien ara la mateixa papereta, però la candidata nacionalista pot a més atraure el 20% d’electors socialistes i el 60% dels que van votar Podem. No obstant, el BNG no en tindrà prou amb això per aconseguir l’Executiu gallec. Concentrar el vot progressista pot ser un comodí, però també un llast quan la llei electoral prioritza el vot rural, que el PP domina fermament, i penalitza el vot urbà, on l’esquerra és més forta. Per això serà crucial per a les opcions de Pontón que el PSOE no s’enfonsi per sota del 17%. El 2005, amb els papers canviats, socialistes i nacionalistes van conquerir la Xunta amb el 33,64% i el 18,89% respectivament. A Fraga no li va servir llavors haver tret un 45,81%. A Pontón pot no servir-li avui treure un resultat històric. El 17% del PSOE Assumint des del principi que seran tercers una altra vegada, els socialistes gallecs s’han afanyat a salvar els mobles. Les enquestes, en què van ser de més a menys, els auguren una caiguda mitjana de tres punts respecte al 2020, cosa que els deixaria al voltant del 16,3%. Però el GESOP feia retrocedir José Ramón Gómez Besteiro fins al 15,5%. El 28% dels electors que fa quatre anys van votar el PSOE estan ara indecisos. Les esquerres han de superar dos obstacles afegits: l’abstenció i el vot exterior. A les dues grans urbs de Galícia, la Corunya i Vigo, de clara tendència progressista, la participació a les generals sol ser 10 punts superior a la que es dona a les autonòmiques. I els 476.514 gallecs que resideixen fora d’Espanya, el 18% del cens, han pogut participar per primera vegada en 12 anys sense les traves del vot pregat que van disparar l’abstenció.

El més llegit