¿Per què creu que hi haurà un canvi polític a Galícia? Sento en aquesta campanya que alguna cosa s’està movent en aquest país, que hi ha un impuls per al canvi. Si tota la gent que vol construir una Galícia millor vota el BNG, el canvi serà imparable. ¿És la seva gran oportunitat després de la caiguda del bipartit el 2009? Crec que és una gran oportunitat perquè el país deixi enrere 15 anys de govern del PP amb un balanç demolidor: tenim pitjor sanitat, pitjor educació, hem perdut més de 100.000 habitants, el deute públic s’ha triplicat... Estan jugant amb el futur de la pròxima dècada. I Galícia ha d’apostar per una cosa diferent perquè si volem resultats diferents hem de fer una cosa diferent. ¿Quina seria la seva primera mesura com a presidenta? Aprovaré un pla de rescat de l’atenció primària dotat amb 200 milions d’euros amb l’objectiu que al final de la legislatura el 25% del pressupost sanitari sigui per a l’atenció primària. Llançarem un nou model en què hi hagi més especialitats. Per exemple, el 30% de les consultes tenen a veure amb salut mental. Si optem per posar psicòlegs a la primària descongestionarem la resta de consultes. També s’ha d’ajudar les famílies; per això hi haurà llibres de text gratuïts i més recursos per al Servei d’Ajuda a domicili. ¿Li agradaria celebrar un referèndum d’independència? El que m’agradaria és que Galícia tingués un tracte igualitari i que tinguéssim capacitat per prendre decisions en aspectes importants del nostre país. Això és autogovern i això és el que defensem al BNG. Una de les prioritats d’aquesta legislatura serà exigir un augment d’aquest autogovern. Portem 15 anys sense nous poders i també cal posar sobre la taula el debat sobre el model de finançament, caducat des del 2014. Tenir una autonomia financera més gran és bo per al país, per això exigirem que s’incrementi el percentatge dels ingressos transferits. El tema lingüístic va centrar part del seu xoc amb Rueda en el debat de la CRTVG. Si governa el BNG, ¿quin serà el seu model? És fonamental que hi hagi igualtat en el coneixement perquè hi pugui haver llibertat d’elecció. L’actual model del PP prohibeix Matemàtiques i Física i Química en gallec. Quan es van avaluar les habilitats lingüístiques, el resultat és que el 100% dels nens i nenes saben parlar espanyol, però un de cada tres diu que no sap parlar el nostre propi idioma. Hi ha d’haver un canvi. Si no coneixes el teu idioma, no tens la llibertat per poder-lo escollir. El que ha de donar explicacions és el PP, que fa 15 anys que acorrala el gallec amb un president que va votar en contra del seu ús al Congrés. És vergonyós. Un dels punts del seu programa diu apostar per "desenvolupar un model d’immersió lingüística amb l’objectiu d’aconseguir la plena normalització lingüística i l’ensenyament íntegrament en gallec". ¿Serà així? El nostre model és el model contingut a la Carta Europea de les Llengües, aprovada el 2000 o el 2001 i ratificada pel Govern d’Aznar. I diu que hi ha d’haver processos en l’àmbit educatiu que garanteixin el coneixement de l’idioma perquè hi ha una pèrdua de la mateixa transmissió familiar. Avui dia, són molts els nens i nenes que entren per la porta de l’escola parlant gallec i surten sense parlar-lo. No se m’ha acostat mai un pare i m’ha dit: "Mira, el meu fill va venir a l’escola parlant espanyol i ja no el sap parlar". No m’ha contestat si serà un model exclusivament en gallec. Diem que hi ha d’haver un gran acord per la llengua i aquest gran acord ha d’arribar també al sistema educatiu. Sabem que per recuperar la llengua, el gallec ha de tenir un espai important que garanteixi aquesta igualtat. L’important per a mi no són els mitjans, sinó el fi: garantir el que diu la llei de normalització lingüística, que és que tots els nens acabin el sistema educatiu amb el domini de les llengües oficials. Avui dia, el model actual és el de tres que diuen que no saben parlar gallec i saben 100% d’espanyol. Volem un model que sigui fruit d’un gran acord per la llengua.