El PP conserva la majoria i el BNG es queda a les portes

Diumenge vinent Alfonso Rueda podria alçar-se amb la seva primera victòria electoral. Això sí, serà una victòria ajustada, però que li permetrà seguir al capdavant de la Presidència de la Xunta, càrrec al qual va arribar el 14 de maig del 2022, com a herència d’Alberto Núñez Feijóo, quan aquest va marxar a Madrid a liderar el PP nacional. La majoria absoluta al Parlament gallec és en 38 escons, i Rueda pot aconseguir 38 o 39 diputats, segons l’enquesta de Gesop per a Prensa Ibérica Galícia. Retrocediria tres o quatre actes, que engrossirien el compte del BNG. De fet, la formació nacionalista amb Ana Pontón –l’altra triomfadora del 18-F– amenaça la majoria absoluta de Rueda al capdavant d’un bipartit que tindria el socialista José Ramón Gómez Besteiro com a número dos, malgrat que aquest obtindria un mal resultat. El Bloc seria, segons el sondeig de Gesop, l’única formació que creixeria en vots i diputats en aquests comicis. Ara en té 19 i podria arribar a 24-26 escons. Això significa que no només robaria actes als populars, també s’emportaria escons dels socialistes. El PSdeG seria el gran damnificat de la nit electoral, al caure de 14 a 11-12 representants. El Parlament de Galícia tornarà a tenir en la pròxima legislatura només tres grups parlamentaris perquè Sumar, el partit de Yolanda Díaz, quedaria fora de l’hemicicle, de la mateixa manera que Podem i Vox. La formació de l’alcalde d’Ourense, Gonzalo Pérez Jácome, es queda a les portes d’un escó per aquesta província. L’enquesta de Gesop es basa en 1.503 entrevistes telefòniques realitzades entre l’1 i el 7 de febrer: 450 a Pontevedra, 452 a la Corunya, 300 a Ourense i 301 a Lugo. Els resultats tenen a més un marge ampli ja que el 35% dels enquestats es manté indecís. Sense tomb No hi haurà tomb a Galícia, pronostica el sondeig. Els populars gallecs retindran la Xunta, on van tornar el 2009, quan Alberto Núñez Feijóo va recuperar el poder després de vèncer el bipartit del PSOE i el BNG. Fa 15 anys que estan al capdavant de l’Administració autonòmica i encadenaran quatre anys més. Això sí, la victòria pot ser ajustada i la candidatura d’Alfonso Rueda podria deixar-se tres o quatre escons. ¿On? Un o dos a la Corunya, un a Lugo i un altre a Pontevedra. A Ourense repetiria el resultat del 2020. El 44% dels enquestats contesta que votarà el PP diumenge vinent, tres punts i mig menys que fa quatre anys. Els populars lideren amb claredat la intenció de vot a totes les províncies, tret de Pontevedra. En aquesta província, per tres dècimes, el supera el BNG, amb el 23,3% d’intenció directa. La fidelitat de vot és elevada. Gairebé set de cada deu votants del 2020 tornaran a escollir la papereta del PP. I el percentatge pot créixer perquè gairebé un 22% es manté indecís. Les fugues de suports se’n van més al BNG que al PSdeG. Ana Pontón podria emportar-se el 5% dels votants populars del 2020 i Besteiro vorejaria el 2%. En canvi, Vox atrauria només el 0,9% i Democracia Ourensana, el 0,7%. Alfonso Rueda seria capaç de conservar la majoria absoluta, però el seu resultat suposaria un retrocés electoral per al PPdeG. Feijóo va aconseguir 42 escons el 2020, 41 el 2016 i el 2021 i 38 el 2009 quan es va estrenar com a líder gallec. Manuel Fraga va guanyar per primera vegada la Presidència de la Xunta el 1989 amb 38 escons, i a partir d’allà 43,42 i 41 en les tres següents convocatòries amb les urnes, per perdre l’absoluta el 2005 amb 37 representants. Pontón i el canvi històric Fins a sis escons podria sumar el BNG diumenge vinent. L’enquesta de Gesop afirma que el canvi històric que ven Ana Pontón durant la campanya no serà possible per escàs marge, però la il·lusió que ha injectat entre militants, simpatitzants i votants tindrà fruits. Amb 24-26 escons, davant els 19 actuals, trencaria el sostre del Bloc, però també s’acostaria o superaria els millors resultats de la història del PSOE gallec (28 el 1989 amb Fernando González Laxe com candidat i 25 el 2005 amb Emilio Pérez Touriño com a cap de cartell). La formació nacionalista es convertiria en l’únic partit que augmentaria en vots i escons diumenge, i amb un creixement de fins a set actes, el lideratge d’Ana Pontón al capdavant del BNG seria incontestable. El més probable, segons l’enquesta, és que Galícia no tingui la primera dona al capdavant de la Xunta ni la primera presidenta nacionalista, però sí que el BNG es reforci com a alternativa davant el PPdeG. I que aquesta fita històrica sigui cada vegada més a prop. Sense lideratge socialista El PSdeG podria ser el gran perdedor de la nit electoral. L’enquesta apunta que podria obtenir dos o tres escons menys que el 2020 (un a Ourense i un o dos per Pontevedra). D’aquesta manera, no aconseguiria cap dels seus dos objectius: ni superar el BNG en resultats per liderar l’alternativa al PP, ni apartar els populars de la Xunta. Podem, per la seva banda, camina cap a la marginalitat o la desaparició. No arriba a un 1% d’intenció de vot el 18-F. No tornaria al Parlament gallec i a tot estirar captaria el 6% dels votants que fa quatre anys van apostar per Galícia en Comú, tres vegades menys paperetes que el seu rival directe, Sumar. Seria la seva acta de defunció. Democracia Ourensana podria quedar-se a les portes del Parlament gallec. Acariciar un escó, però no aconseguir-lo. I una cosa semblant amb Vox. Això sí, tindrà més paperetes que Podem. El seu 2,7% és insuficient per aconseguir un escó. D’aquí ve la contínua apel·lació del PPdeG al vot útil entre els electors conservadors. El discurs d’extrema dreta.

El PP conserva la majoria i el BNG es queda a les portes

Rueda aconseguiria la seva primera victòria, però podria perdre 4 escons

El PSdeG podria ser el gran perdedor de la nit electoral a l’obtenir dos o tres escons menys

Vox i Democracia Ourensana es quedarien fora del Parlament, segons l’enquesta del Gesop

El més llegit