Après de la sequera del 2008

Catalunya es troba davant una situació de sequera severa, però no és una cosa inusual. Entre 2006 i 2008 va patir els mateixos problemes i llavors la falta d’aigua ja va agitar la política catalana. D’aquell episodi se’n poden extreure algunes lliçons per aplicar ara. La primera té a veure amb les cimeres. Quan la falta d’aigua apunta, tot Govern busca oferir una imatge d’unitat amb l’oposició. La fórmula triada és celebrar "cimeres" al Palau de la Generalitat, però l’experiència diu que són de dubtosa utilitat. El 2008 el llavors president, José Montilla, va citar el cap de l’oposició, Artur Mas. No va funcionar. "Hi va haver moltíssima tensió. CiU ens feia una oposició radical", exposa un membre de la Generalitat de l’època. Quinze anys més tard Pere Aragonès va mirar de fer el mateix la primavera del 2023 citant tota l’oposició al Palau de la Generalitat i tampoc va servir. Al cap d’unes setmanes, els mateixos protagonistes sí que van tancar un acord per aprovar una llei per combatre la sequera. Només es va aconseguir avançar quan es va negociar entre bastidors. La situació del Govern és un altre punt a tenir en compte. Un dels problemes que s’atribueix a l’actual Govern és que, com que està en minoria al Parlament, això el debilita políticament. La situació contrasta amb la del tripartit el 2008, que sí que disposava de majoria absoluta. Això li va permetre, per exemple, escapolir-se de l’oposició quan va mirar de reprovar al Parlament el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. La ‘guerra de transvasaments’ Malgrat tot, aquell era un govern de coalició, i no sempre hi va haver sintonia. Per exemple, ERC es va desmarcar del seu propi Govern quan el PSC i ICV-EUIA van proposar el transvasament del Segre. En conversa amb EL PERIÓDICO, així ho recorda el llavors portaveu parlamentari d’ICV, Jaume Bosch: "Esquerra no va ser prou solidària amb la situació. I ara és a ERC a qui li toca gestionar-ho". Tot i que no té majoria al Parlament, a Aragonès li queda un consol: el seu Executiu és monocolor. En tercer lloc, en aquests 15 anys transcorreguts, si alguna cosa ha desaparegut pràcticament del debat polític és la guerra de transvasaments de rius. El 2008 CiU volia el del Roine per portar aigua a Barcelona. Des de la Generalitat, el PSC i ICV defensaven un altre transvasament, el del Segre, cosa que al seu torn l’enfrontava al Govern de Zapatero malgrat compartir color polític. Amb tot això va haver de lidiar el secretari d’Estat de Medi Ambient de l’època, Josep Puxeu: "El problema del Segre és que no hi havia aigua. Van arribar a posar-se estaques –la Generalitat, per estudiar el transvasament–, però no hi havia aigua". El diputat de CiU que llavors va portar el tema va ser Ramon Espadaler, avui membre del grup del PSC-Units per Avançar. La seva principal lliçó és que per afrontar una sequera no n’hi ha prou amb "una solució tècnicament possible i econòmicament viable", sinó que també ha de ser "socialment i territorialment assumible". Deures pendents Entre 2008 i 2024 han passat per la Generalitat almenys vuit partits. Tot i que es passin la pilota d’uns als altres, tots reconeixen que no s’han fet tots els deures per estar preparats per a una sequera. "És veritat, han governat diversos partits tot i que alguns més temps que d’altres", dispara Espadaler. Bosch apunta que la inversió en dessalinitzadores que va fer el tripartit no va tenir continuïtat. "No ha de ser incompatible lluitar pel dret a decidir amb gestionar", resumeix. El comunament acceptat és que, si les inversions que s’estan tornant a fer ara s’haguessin fet abans, la situació seria més suportable. De la sequera del 2008 va quedar una anècdota per al record. El conseller Baltasar va arribar a explicar a Catalunya Ràdio que li havia demanat a la verge de Montserrat que, si podia fer alguna cosa, la fes. Aquella sequera va acabar resolent-se mirant al cel, però perquè va començar a ploure.

El més llegit