El PSOE i Junts pacten una aturada i es conjuren per aprovar l’amnistia

El PSOE i Junts han decidit prendre’s les coses amb calma després del xoc de dimarts passat. El primer fracàs parlamentari dels socialistes, en un assumpte tan sensible com l’amnistia, la pedra sobre la qual es va aixecar la investidura de Pedro Sánchez, va provocar inicialment sentiments d’incomprensió, fins i tot d’indignació, entre els col·laboradors del president del Govern. El mateix Sánchez va sortir aquell dia del Congrés dels Diputats, minuts després que els postconvergents votessin en contra de la mesura de gràcia i tornessin la llei a la comissió de Justícia, amb el rostre seriós i la mandíbula tensa. Diversos dies més tard, no obstant, el seu partit i el de Carles Puigdemont tornen a anar, fins a cert punt, junts. D’una banda, han decidit fer una pausa. Però per l’altra, es mostren convençuts que acabaran segellant un acord sobre l’abast de la polèmica norma que regula la carpetada judicial al procés. El que encara no està del tot clar és com. Davant actuacions com la del jutge Manuel García-Castellón, de l’Audiència Nacional, que investiga per terrorisme Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, dins de la causa del Tsunami Democràtic, Junts insisteix a eliminar qualsevol menció a aquest delicte de les exclusions de la llei. Un canvi així, responen a la Moncloa, va en contra de la Carta Magna i els convenis europeus. Provocaria que la norma fos tombada pel Tribunal Constitucional. Però el Govern sí que s’obre a fer algun petit retoc de tipus "tècnic", que no especifica. Terminis del procés El que no és sobre la taula en cap cas és una fórmula mixta, per la qual el terrorisme quedaria exclòs de la norma, però després de l’aprovació d’aquesta es reformaria el delicte al Codi Penal perquè es puguin beneficiar de la mesura de gràcia els investigats pel Tsunami Democràtic i els Comitès de Defensa de la República (CDR). "Modificar el Codi Penal és una cosa que va més enllà dels imputats pel procés. Seria una bogeria", assenyalen a la direcció del PSOE. "És una especulació sense cap fonament", afegeixen a la Moncloa. Junts coincideix: aquesta no serà la via per al pacte. Els negociadors socialistes i postconvergents no han reprès els contactes després de l’amarga votació de principis d’aquesta setmana, expliquen fonts dels dos equips. Dimarts vinent es reunirà la Mesa del Congrés i decidirà quant temps concedeix a la Comissió de Justícia per elevar de nou la llei al ple. En principi, seran 15 dies hàbils i ampliables, per la qual cosa la data límit seria, com a molt aviat, el 26 de febrer. És a dir: fins després de les eleccions gallegues del 18 de febrer no se segellarà un acord que les dues parts contemplen amb més optimisme. "No és terrorisme" El renovat estat d’ànim té a veure amb les paraules que Sánchez va pronunciar dijous a Brussel·les, a la sortida del Consell Europeu. "Com tothom sap, l’independentisme català no és terrorisme. Per tant, amb aquest projecte de llei, i així al final ho veuran tots els tribunals, estaran amnistiats tots els independentistes catalans, perquè no són terroristes", va afirmar el president del Govern, que va evitar, a diferència dels seus ministres en dies anteriors, llançar retrets a Junts. Sánchez està convençut que la norma, amb la seva redacció actual, ja protegeix tots els implicats en el procés del 2017. Tots els grups del bloc d’investidura hi concorden. Tret de Junts. Tot i així, el missatge del líder del PSOE va ser molt ben rebut pel partit independentista. El seu secretari general, Jordi Turull, va reaccionar poc després. "Valorem positivament les declaracions de Sánchez. Coincidim que no hi ha hagut terrorisme i que tots els independentistes han de ser amnistiats. El que hem de fer ara és blindar-ho en la llei i no deixar-ho en mans de l’arbitrarietat d’uns jutges que volen marcar l’agenda política. El nostre vot de l’altre dia ve d’aquí, que ens permet guanyar 15 dies perquè d’una manera tranquil·la i serena puguem traduir de manera jurídica allò en què estem d’acord", va explicar. La disjuntiva Junts es mostra convençut que hi haurà acord. "Ens agradaria ampliar al màxim el nombre d’independentistes beneficiats de l’amnistia. Passar, per exemple, de 400 a 450. Però si al final la disjuntiva és que n’hi hagi 400 o cap, no hi ha dubte del que farem", expliquen a la cúpula del partit. Però els postconvergents pensen plantar cara i aconseguir almenys una mínima modificació de la llei. En dos sentits: per blindar-la davant les eventuals acusacions de terrorisme de jutges com García-Castellón, i també per tapar els intents d’algun magistrat, com Joaquín Aguirre, que investiga les presumptes connexions de l’entorn de l’expresident amb Rússia, de no aplicar l’amnistia al considerar que hi pot haver delictes d’alta traïció. A escala interna, no obstant, s’assumeix que al final d’aquest procés negociador la solució serà un retoc polisèmic. El PSOE podrà assegurar que no ha tornat a cedir a les pretensions independentistes. Junts, en canvi, atorgarà davant les seves bases una enorme importància a aquest hipotètic canvi per sostenir que ha aconseguit més que ERC. Els postconvergents mantenen la mateixa tàctica que durant la negociació de la investidura i la dels decrets llei de l’Executiu: centralitzar-ho tot en Puigdemont i Turull, mantenir la discreció i mirar d’aconseguir el màxim rèdit polític. Atenent també el calendari electoral, ja que Puigdemont competeix a les europees de juny. Per a ell resulta clau no desdibuixar el seu perfil exigent, crític i disposat sempre a portar el pols fins al final.

El PSOE i Junts pacten una aturada i es conjuren per aprovar l’amnistia

Els socialistes i els postconvergents aparquen els contactes, però es mostren convençuts que hi haurà acord després del xoc al Congrés

El més llegit