L’‘efecte bumerang’ de l’amnistia

La síndrome de la llei del només sí és sí plana sobre els promotors de l’amnistia del procés. La norma que s’aprovarà dimarts al Congrés començarà dimecres el seu autèntic rosari d’anades, vingudes i dilacions. Un parell de mesos al Senat abans de ser rebutjada, tornada a la Cambra baixa perquè li aixequi el veto i d’allà al ring de la justícia. No sense algun entrebanc, el PSOE havia aconseguit construir un relat per justificar la seva arriscada aposta sota dues banderes: la reconciliació entre catalans i allò de "fer de la necessitat virtut". Però aquesta setmana, als socialistes se’ls ha entravessat el fil argumental davant la pressió dels seus companys de legislatura i les decisions de la justícia (o d’una part d’ella), cosa que fa encara més imprevisible el desenllaç de l’amnistia. Tot això pocs dies abans de la primera campanya electoral de l’any. El terrorisme Quan la norma va arribar al Congrés, un grup de catedràtics de Dret Constitucional, Penal i Processal van examinar el text per a EL PERIÓDICO i van arribar a la conclusió que, en línies generals, tenia prou solidesa per superar el filtre del Tribunal Constitucional, tot i que també advertien que podia donar lloc a diferents sentències perquè la seva argumentació jurídica està influïda per la necessitat política del PSOE de sostenir-se en el Govern. Aquesta necessitat, imperiosa, ha obligat els socialistes aquesta setmana a introduir amb fòrceps una esmena que els propis juristes adverteixen que pot malmetre la norma. El relat de la Moncloa es complica: el ministre Félix Bolaños va haver de recordar que res del que va passar a Catalunya el 2017 pot comparar-se a ETA o al gihadisme perquè resulta delicat deixar per escrit que hi hauria un terrorisme que viola els drets humans i un altre que no els vulnera. Les concessions davant ERC i Junts han cristal·litzat aquesta vegada en una esmena a la qual més d’un jutge o tribunal podrien aferrar-se per justificar que es tracta d’una llei a mida de Carles Puigdemont. És clar que els impulsors de la norma també poden al·legar que es necessita una legislació ad hoc davant el sospitós afany d’un sector de la justícia de fulminar la mesura de gràcia. En tot cas, el Govern ha d’extremar les piruetes perquè els seus socis li deixen clar que camina sobre la corda fluixa. La sentència ferma Els retocs pactats per PSOE, ERC i Junts han eliminat de la llei un element que pot restar-li blindatge davant la justícia. El text original excloïa de l’amnistia aquells condemnats per terrorisme amb "sentència ferma", una cosa que no es produiria abans de l’aprovació de la norma en cap de les dues causes per aquest delicte. El cas dels CDR encara no té data de judici en primera instància i la investigació de Tsunami Democràtic es troba en incipient instrucció. Ara s’estableix un requisit diferent, i és que s’exclouran els actes de terrorisme "sempre que, de forma manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans", cosa que deixaria fora la mort del turista francès per un infart durant el bloqueig de l’aeroport del Prat. El perquè d’aquest canvi s’emmarca en el joc del gat i la rata en què han convertit la llei d’amnistia el Govern i els seus socis, d’una banda, i el jutge Manuel García-Castellón, de l’altra. Feia quatre anys que aquest magistrat instruïa la investigació del Tsunami i no es va adonar que Puigdemont i Marta Rovira estaven al corrent fins que van començar els viatges a Brussel·les del socialista Santos Cerdán. A partir de llavors, va veure terrorisme allà on no el veuen ni els investigadors ni la fiscalia, sense identificar cap agressor concret i sense una prova documental d’incitació a la violència. Fins i tot va detectar "ànim homicida" en l’extinta plataforma i un pla "en ment" d’actuar durant una visita del Rei a Barcelona. L’espionatge A més de l’amnistia, l’altre bumerang que pot tornar contra el Govern és l’espionatge a l’independentisme amb Pegasus arran de la documentació desclassificada pel Consell de Ministres. Fins ara se sabia que el CNI havia punxat el telèfon de Pere Aragonès quan era vicepresident del Govern amb autorització judicial. Però ara se sap que els serveis d’intel·ligència van justificar aquesta sol·licitud en què l’actual president dirigia les accions dels CDR des de la "clandestinitat". Encara continua sent incert quin és el paper que ha jugat el Govern del PSOE en tot això. Bolaños va dir divendres que l’Executiu socialista ni en tenia coneixement ni havia autoritzat aquestes operacions perquè van ser prèvies a l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. L’autorització sí que és anterior, però les indagacions es van mantenir amb el PSOE en el poder, per la qual cosa, com fixa la llei, el CNI el va anar informant de l’evolució de les indagacions mentre negociava amb ERC durant la seva primera legislatura. La investigació judicial continua i augura nous maldecaps per al Govern.

El més llegit