Pedres en el camí de l’amnistia

Enutjos, pactes, discrepàncies i enteses se succeeixen en la política espanyola a una velocitat vertiginosa. Només cal mirar la llei d’amnistia. En els últims dies, la mesura de gràcia ha sigut l’objectiu de gairebé 50 esmenes, la protagonista d’un informe dels lletrats del Congrés i ha tingut els primers canvis. I no seran els únics. Aquestes són les claus per no perdre’s en aquesta tramitació. Inclou tot el procés. Dimarts passat, el PSOE, juntament amb Sumar, ERC, EH Bildu i BNG, va registrar gairebé una desena d’esmenes. Totes aquestes s’han incorporat ja al text de l’amnistia amb el vot de Junts. Queda recollit que seran amnistiades les accions comeses entre l’1 de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023 "en el context del denominat procés independentista català, tot i que no es trobin relacionades amb les referides consultes o hagin sigut dutes a terme posteriorment a la seva respectiva celebració". Hi ha xoc pel terrorisme. Més enllà de les esmenes acordades amb el PSOE, ERC va presentar quatre modificacions en solitari i Junts, 12. Es debatran en la comissió de Justícia del Congrés dimarts vinent. La més polèmica és la que elimina el terrorisme de les exclusions de l’amnistia. La intenció és cobrir les causes dels CDR i de Tsunami Democràtic. El PSOE va rebutjar acordar aquest canvi amb els independentistes. Busquen blindar la seva aplicació. Junts i ERC han registrat esmenes per evitar qualsevol escletxa que puguin utilitzar els jutges per dilatar l’aplicació de l’amnistia. Els postconvergents plantegen una disposició addicional que detalli que el plantejament d’una qüestió de constitucionalitat al TC no suposi "efectes suspensius sobre la vigència i l’aplicació" de la mesura de gràcia. El mateix amb les qüestions prejudicials que es puguin plantejar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Junts vol afegir els actes des del 2011. Els postconvergents volen ampliar l’àmbit temporal de l’amnistia, des de l’1 de novembre del 2011. Segons van explicar, l’objectiu és "incloure totes les actuacions tipificades com a delicte o determinants de responsabilitat administrativa o contractual, vinculades d’una manera o una altra, a la consulta del 9 de novembre del 2014 i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017". D’aquesta manera quedarien cobertes les causes contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas pel 9N. Els lletrats dubten de la constitucionalitat. Més enllà d’aquest debat sobre les esmenes, n’hi ha un altre sobre la constitucionalitat de la llei. Sobretot, després que els lletrats de la comissió de Justícia hagin emès un informe en el qual assenyalen que l’amnistia "planteja dubtes que pugui tenir cabuda a la Constitució". Aquesta posició contrasta amb un altre informe que es va emetre el 20 de novembre pels lletrats de la Cambra baixa en el qual s’afirmava que no existeix una inconstitucionalitat "palmària i evident". Es preveu aprovar a finals de gener o principis de febrer. En la sessió de la comissió de Justícia de dimarts vinent es tancarà el text que haurà de ser aprovat pel ple del Congrés. Fonts socialistes apunten que es podria convocar un ple extraordinari en l’última setmana de gener o incloure’l en el primer ple ordinari de febrer. Després, la proposició de llei serà remesa al Senat, on el PP gaudeix de majoria absoluta. Després tornarà al Congrés, on el bloc d’investidura aixecarà el previsible veto del Senat. Només llavors l’amnistia estarà aprovada i en vigor. S’espera que sigui a finals d’abril.

Pedres en el camí de l’amnistia

La proposició de llei de l’amnistia, suport dels ponts del PSOE amb ERC i Junts, s’encamina cap a uns dies decisius. Es preveu aprovar la norma a finals d’aquest mes o a principis de febrer.

El més llegit