El matí en què Josep Oliu va agafar el telèfon i va trucar a un dels seus col·laboradors més pròxims perquè preparés l’anunci de la marxa de Banc de Sabadell de Sabadell, direcció Alacant, va ser dels pitjors de la seva vida. El banc s’estava dessagnant a causa de l’agitació política catalana i els diners, sempre porucs, estaven fugint de l’entitat. El mateix passava a La Caixa. Tota una vida a Barcelona i es veia obligat a disgregar Corporació i Fundació entre València i Palma.