Sis reptes per al primer trimestre

Els bons propòsits i compromisos són un clàssic de tot inici d’any. La política també s’enrola en aquesta dinàmica i ho fa, a més, acumulant reptes a curt termini. Prova d’això és com les carpetes s’amunteguen ja en el primer trimestre de l’any. Des de la llei d’amnistia fins als pressupostos, de la gestió de la crisi de l’aigua i l’educativa a la definició del model de finançament i la reactivació de la taula de diàleg. Per a tots aquests s’ha fixat una frontera temporal que expira el 31 de març. Tres mesos per a la proposta de finançament "singular". El president Pere Aragonès s’ha proposat que aquest 2024 sigui l’any en què es tanqui un nou model de finançament per a Catalunya, que pretén que sigui "singular" i negociat de manera bilateral. Pedro Sánchez ha recollit el guant i està disposat a obrir el meló, tot i que els socialistes rebutgen una sortida del règim comú. Ara bé, Aragonès s’arremanga, quan falta un any per esgotar la legislatura, per intentar una fórmula que permeti a la Generalitat recaptar tots els impostos i ha donat tres mesos a la seva consellera d’Economia, Natàlia Mas, per preparar-ne una proposta. Reactivació de la taula de diàleg. Entre els acords que Sánchez i Aragonès van segellar en la reunió a Barcelona del 21 de desembre hi ha la reactivació de la taula de diàleg en aquest primer trimestre. El president ja ha advertit que aquest espai d’interlocució va ser concebut per abordar la resolució del conflicte polític i, per tant, per debatre sobre un referèndum i no sobre qüestions econòmiques o de gestió. El PSOE insisteix, de totes les maneres possibles, que no acceptarà una votació que considera que és un instrument de "divisió". Tanmateix, Aragonès reclama que, després de l’amnistia, s’obri "una segona fase de negociació" i té pendent convocar els partits catalans per tractar la seva proposta d’acord de claredat. L’aprovació de l’amnistia. Tot i que s’hagi ampliat el termini d’esmenes, la previsió és que el Congrés aprovi la llei d’amnistia entre finals de gener i principis de febrer. Després la norma passarà el Senat, on el PP, que gaudeix de majoria absoluta, vetarà la norma i en retardaran la tramitació, per la qual cosa l’aprovació definitiva a la Cambra baixa no es produirà fins a finals d’abril o principis de maig, a un mes de les eleccions europees. Fins aleshores, quan la llei quedarà ja en mans de l’aplicació que facin els tribunals, el destí de Sánchez i el dels independentistes estarà unit per difícil que sigui l’aritmètica que sosté la legislatura. Després, caldrà veure si la pretesa exoneració de les causes del procés té els efectes buscats –i en quin termini– sobre els afectats i el rol electoral que puguin assumir. Pressupostos creuats. Sánchez necessita els vots d’ERC per aprovar els Pressupostos generals i Aragonès els del PSC perquè prosperin els de la Generalitat. Aquesta dependència mútua marcarà la negociació econòmica que s’encararà en l’inici de l’any i que es preveu que culmini a la primavera. El president té assumptes pendents per saldar amb Salvador Illa per poder reeditar aquesta aliança. El primer que es resoldrà, en qüestió de dies, és la firma del conveni de la B-40 entre Sabadell i Terrassa, que està al punt de caramel després de la modificació legislativa aprovada per la Moncloa. Però també està pendent la creació de la comissió d’estudi sobre el futur de l’aeroport del Prat i el pla director del macrocomplex d’oci Hard Rock, a l’expectativa de l’informe mediambiental. L’emergència per la sequera i la cimera educativa. Si contra pronòstic no comença a ploure a bots i barrals, la previsió del Govern és declarar la fase d’emergència per sequera aquest mateix gener, fet que suposarà escalar les restriccions que en aquests moments estan ja vigents. No és l’única crisi que té l’Executiu candent entre mans, ja que també s’ha compromès a sufocar l’incendi educatiu que han suposat els mals resultats de Catalunya en l’informe PISA prenent mesures per al curs vinent. En la cimera de partits del 19 de desembre es va pactar la creació d’una comissió per dissenyar, ja des de principis d’any, les millores que cal aplicar a curt termini, però també a mitjà i a llarg. La crisi de la vivenda és també galopant i una de les iniciatives del Govern català via decret ha sigut regular la qüestió dels pisos turístics. Ara bé, per convalidar la norma que hi posa límit, ha hagut de pactar amb el PSC que sigui cada municipi que fixi la ràtio, una relaxació de les pretensions inicials que ha d’aprovar-se al Parlament abans del 31 de març. ¿Un quart espai independentista promogut per l’ANC? L’ANC s’ha donat tres mesos per decidir si promou una quarta candidatura independentista en les eleccions catalanes, que cal veure si se celebraran a finals del 2024 o si Aragonès esgotarà fins al febrer del 2025. L’entitat independentista està organitzant una votació dels seus socis per convalidar l’impuls de l’anomenada "llista cívica", que ha agafat ales després de la decisió tant d’ERC com de Junts d’investir Pedro Sánchez i situar-se en una tessitura negociadora amb la Moncloa. Ja s’alcen noms partidaris de la via unilateral, com el de l’exconsellera de Junts Clara Ponsatí o el de l’exlíder de Podem Albano Dante-Fachín, així com el de l’exdiputat postconvergent Josep Costa. Aquesta decisió no serà innòcua per a les expectatives dels tres partits independentistes.

Sis reptes per al primer trimestre

Al principi de cada exercici toca fer inventari dels assumptes pendents. El finançament, la represa del diàleg entre governs, la llei d’amnistia, els pressupostos, la sequera i la possible aparició de nous actors són alguns dels que esperen a la política catalana en el futur immediat

El més llegit