2024, l’any de l’amnistia i ¿de la tornada de Puigdemont?

Hi ha anys marcats per algun assumpte o procediment judicial concret. El 2018 ho va ser per la corrupció, perquè una sentència –la principal del cas Gürtel– va provocar una moció de censura que va desallotjar el PP del Govern. En general, la corrupció ha acaparat el protagonisme d’anys judicials successius fins que va ser substituïda pel procés, que va aconseguir emportar-se gairebé en exclusiva l’atenció mediàtica des de la tardor del 2017 fins a molt després de la sentència que va condemnar els líders independentistes l’octubre del 2019. De fet, el 2024 també continuarà estant marcat pel procés, però aquesta vegada per l’amnistia. El perdó de tots els assumptes relacionats amb el procés independentista català marcarà tant l’agenda política com la judicial tot l’any, perquè, a més de la mateixa amnistia, previsiblement significarà també la tornada de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont sense haver de retre comptes per més que els jutges puguin posar pegues a l’aplicació de la llei a través de qüestions d’inconstitucionalitat, davant el Tribunal Constitucional, i prejudicials, davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Els dos procediments suposaran la paralització del cas concret pel qual el jutge o tribunal s’adreci al Constitucional, si dubta que la norma sortida de les Corts respecti la Carta magna, o al TJUE, si creu que no s’ajusta al Dret de la Unió, cosa que, segons fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO, es pot enfocar pel seu perdó a delictes de terrorisme i de malversació de cabals públics. El cas s’atura, perquè el jutge o tribunal acudeix a la instància superior, perquè no sap com aplicar la norma al cas sota la seva jurisdicció, per això és inevitable que el procediment quedi en suspens mentre es resol. Així veurem com en alguns procediments s’acorda el sobreseïment volgut pels autors de la llei i en d’altres la tramitació s’atura fins que els dubtes plantejats pel magistrat al capdavant són resolts, cosa que pot demorar-se mesos. Aquesta circumstància tornarà a beneficiar l’expresident Carles Puigdemont i els que van fugir de la justícia espanyola davant els que van decidir afrontar la seva responsabilitat penal i presentar-se a la citació del jutge. Sala Segona En els dos casos serà la Sala Segona del Tribunal Suprem la que es pugui adreçar al Constitucional o al TJUE en funció dels dubtes que li plantegi el text definitiu de la llei. La consulta deixa el procediment en suspens, però mentre en el cas de Puigdemont això suposa que l’ordre nacional de detenció que encara pesava en contra seu quedi suspesa des que el jutge Pablo Llarena va remetre les actuacions al tribunal encarregat d’aplicar l’amnistia, en el cas del president d’ERC, Oriol Junqueras, i la resta de condemnats pel procés, implicarà que no s’amnistiï la pena d’inhabilitació que encara continuen complint. Això suposa que així que la llei estigui promulgada i la causa remesa per Llarena a la Sala presidida per Manuel Marchena, l’expresident català podrà tornar a Espanya sense cap risc de ser detingut. Com que haurà decaigut automàticament l’ordre nacional de detenció que hi havia en contra seu ni tan sols no haurà de ser arrestat i conduït als jutjats de guàrdia de Barcelona, a diferència del que va passar al seu dia amb Clara Ponsatí, per regularitzar la seva situació. D’aquesta manera, quan la llei d’amnistia entri en vigor, ell podrà venir sense tenir cap cautela en contra seu. Judici suspès a Girona Els dos casos seran els més mediàtics, però no tenen per què ser la tònica de la resta de procediments afectats per la llei d’amnistia. De fet, a Girona un judici ja s’ha suspès per la imminència amb què s’espera que aquesta norma sigui promulgada. Es tracta d’un judici en el qual quatre persones s’anaven a asseure al banc dels acusats pel bloqueig de les línies de l’AVE en aquesta ciutat. El ministeri públic demanava per a cadascun d’ells quatre anys de presó. El Tribunal de Comptes, en canvi, va decidir celebrar el judici per la responsabilitat comptable de l’1-O i l’acció exterior del Govern, tot i que diversos advocats van plantejar la seva suspensió per la llei d’amnistia. Encara ha de pronunciar-se sobre el procediment en si mateix, la paralització del qual també va ser plantejada. La fiscalia, com també va fer tot i que sense èxit en el judici de Girona, es va mostrar en contra de la seva suspensió fins que la llei d’amnistia sigui una realitat, perquè entén que la proposició de llei presentada pel Grup Parlamentari Socialista al Congrés pot ser modificada en el tràmit d’esmenes i el text definitiu pot ser diferent del conegut fins ara. En qualsevol cas dependrà de cada jutge d’instrucció (en els procediments abreujats) i de les Sales o Audiències Provincials (en els sumaris) la decisió d’aplicar directament la llei d’amnistia o de, després de consultar-ho a les parts, elevar una qüestió d’inconstitucionalitat o una qüestió prejudicial, cosa que paralitzarà la causa corresponent fins a obtenir una resposta.

2024, l’any de l’amnistia i ¿de la tornada de Puigdemont?

El perdó dels assumptes relacionats amb els procés independentista català marcarà tant l'agenda política com la judicial: previsiblement significarà la tornada de l'expresident de la Generalitat sense haver de retre comptes per més que els jutges hi puguin posar pegues

El més llegit