Constitucionalistes veuen traves legals a la proposta del PP de dissoldre partits

La proposta del PP en resposta a la llei d’amnistia, dirigida a facilitar la dissolució dels partits polítics que promoguin un referèndum il·legal d’independència, ha obert el primer debat jurídic de l’any. La majoria d’experts constitucionalistes consultats per El Periódico de España, del Grup Prensa Ibérica, adverteixen que tant la jurisprudència del Tribunal Constitucional com la del Tribunal Europeu de Drets Humans dificulten la il·legalització, que és el que persegueix a la fi la proposta de modificació penal presentada pels populars, si bé alguns no veuen problema en la recuperació de delictes que castiguin conductes de "deslleialtat constitucional" com pot ser la realització d’actes per celebrar una consulta il·legal. El principal escull és l’atac que mesures dirigides a prohibir determinats partits suposen per al pluralisme polític que preconitza la nostra Constitució al seu primer article. De fet, en algunes de les seves sentències el Tribunal Constitucional remarca que la nostra democràcia, a diferència dels nostres veïns francesos o alemanys, no és una democràcia militant, és a dir, no exclou la possibilitat que els seus preceptes siguin sotmesos a revisió. És cert que el PP no proposa tocar la Llei de Partits, sinó el Codi Penal, imposant, això sí, la pena de dissolució a les persones jurídiques –és a dir, els partits– que promoguin la independència al marge de la llei. Aquesta possibilitat ja està prevista a l’article 33.7 del Codi Penal com a pena aplicable a persones jurídiques. "Aquí és procedent diferenciar el fet de pretendre castigar determinades conductes que es puguin considerar deslleials amb el model constitucional, com pot ser convocar un referèndum il·legal; incomplir sentències del Tribunal Constitucional, etc. de la pretensió de la il·legalització dels partits polítics", intervé Gerardo Pérez Sánchez, professor de Dret Constitucional de la Universitat de la Laguna. A Espanya ja hi va haver –i es va eliminar durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero– el delicte de convocatòria de referèndums il·legals, que castigava en tot cas autoritats o funcionaris públics. Pérez Sánchez no veu problema constitucional en tornar a recuperar aquest tipus de delictes, si bé una qüestió diferent serà la il·legalització de partits. Actualment, un partit polític serà declarat il·legal quan la seva activitat vulneri els principis democràtics, particularment quan persegueixi destruir la democràcia mitjançant conductes com la de justificar atemptats i donar suport a organitzacions terroristes com la que va portar a il·legalitzar Batasuna el 2003. Tampoc poden els partits fomentar la violència, perseguir persones a raó de la seva ideologia, creences, sexe o orientació sexual. "Una ampliació d’aquestes conductes a d’altres seria molt qüestionable", segons l’expert. Actitud cautelosa Amb aquestes cauteles coincideix el professor de Dret Constitucional de l’UNED Carlos Fernández Esquer, que a la xarxa social X adverteix que una reforma d’una llei orgànica com és el Codi Penal ha de ser en tot cas compatible, no amb una altra llei orgànica com és la llei de partits, sinó amb la Constitució Espanyola i específicament amb els seus drets fonamentals interpretats en vista del Conveni Europeu de Drets Humans. Germán Teruel, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Múrcia, afegeix que la pretensió de dissoldre partits pretesa en l’esmena a la totalitat de la llei d’amnistia tampoc respecta la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, que únicament valida la il·legalització quan hi hagi un greu risc per a la democràcia i aquest risc sigui real. "Un exemple seria un partit islamista que estigui agafant molta força i et proposi reinstaurar la xaria", apunta el professor. La que va ser directora del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals i consellera nada del Consell d’Estat entre 2018 i 2023, Yolanda Gómez, abunda en aquesta idea i remarca que a "Espanya es poden formular idees polítiques contràries a la mateixa Constitució, sempre que no s’incorri" en delictes o fets sancionables. "I la jurisprudència europea ha consolidat una llibertat d’expressió política molt àmplia, igual que ho ha fet el Tribunal Constitucional", insisteix.

Constitucionalistes veuen traves legals a la proposta del PP de dissoldre partits

Els experts distingeixen entre il·legalització i la possible recuperació de delictes que castiguin conductes de ‘deslleialtat’ de persones concretes, com la convocatòria de referèndums il·legals

El més llegit