El triomf de l’islamòfob i euroescèptic Geert Wilders en les eleccions holandeses del novembre, que amb la seva agressiva retòrica antiimmigració i antiislam ha sabut canalitzar el descontentament social al seu país, és l’últim exemple que els vents polítics a Europa s’han escorat a la dreta. Un gir que s’ha produït anteriorment a Itàlia, governada des de fa un any per Giorgia Meloni (Germans d’Itàlia), a Suècia o Finlàndia –tots dos amb partits ultradretans donant suport a la coalició de govern– i que es palpa en cada vegada més països de la UE. És el cas de Grècia, Àustria, Alemanya, Bèlgica i també de França, on les enquestes donen una forta pujada en les pròximes eleccions europees, que tindran lloc entre el 6 i 9 de juny del 2024, al Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen. A sis mesos d’aquests comicis, ¿significa això que la ultradreta es pot convertir en peça clau del nou engranatge europeu?