Feijóo se la juga a Galícia amb un PSOE que anhela arrabassar-li el seu feu

Els socialistes admeten la dificultat, però acaricien un somni a Galícia: treure-li al PP aquest feu i danyar el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo en les eleccions del 18 de febrer vinent. El polític gallec és conscient que Pedro Sánchez, els seus ministres i tot el PSOE es bolcaran en la campanya i per això ha decidit assumir des del primer minut aquesta realitat i presentar batalla. Els populars tindran aquesta vegada dos presidents recorrent la comunitat amb la seva caravana electoral: el cap de cartell i actual cap de la Xunta, Alfonso Rueda, i Feijóo, que va ocupar el càrrec entre l’abril del 2009 i el maig del 2022. "Hi ha un escenari possible, catastròfic, per al PP, Feijóo i Rueda. L’anada a Madrid de Feijóo per aconseguir una presidència del Govern que va sortir malament i ara la pèrdua del poder a Galícia", assenyalen fonts de la direcció del PSOE, que ja comptaven amb l’avanç dels comicis i per això porten més de tres mesos amb reunions per preparar la campanya. L’equip de Sánchez assegura comptar amb el "millor candidat", José Ramón Gómez Besteiro, i creu que el PP està mostrant allà símptomes de "declivi". "Paradoxa" Alhora, el líder socialista considera que a Galícia es dona una "paradoxa". D’una banda, va dir Sánchez la setmana passada durant una conversa informal a la Moncloa, "la gent vol un canvi" a la comunitat, que només ha estat governada pel PSOE en dues ocasions: entre 1987 i 1990 i del 2005 al 2009. Per l’altra, els mateixos votants progressistes dubten que aquest canvi sigui "possible". "S’ha d’actuar sobre la consciència electoral i lluitar contra la resignació", va insistir el cap de l’Executiu central. Les expectatives del PSOE a Galícia van cotitzar a l’alça després que Podem, Sumar i Esquerda Unida anunciessin un acord per presentar-se junts a les eleccions. Però va ser un miratge. Les bases del partit morat a Galícia van rebutjar aquest dissabte una coalició d’aquest tipus, seguint la crida de Pablo Iglesias a boicotejar el front comú. La falta d’unitat en l’espai situat a la seva esquerra, assenyalen els socialistes, "dificulta" les possibilitats que hi hagi un canvi a la Xunta. Dues mostres del temor del PP En aquests moments només hi ha diputats de tres partits al Parlament gallec. El PP, que compta amb 42 parlamentaris; el BNG, amb 19, i el PSOE, amb 14. Vox no té cap escó, un èxit de Feijóo, que el 2020 va aconseguir la quarta majoria absoluta consecutiva que Rueda està disfrutant. Els populars han posat de manifest que els inquieten aquests comicis amb dues decisions públiques. La primera, Miguel Tellado, fins fa un mes secretari d’organització del PP nacional, va demanar a Vox que no es presenti a Galícia, per no dividir el vot de les dretes. La segona, l’anunci que Feijóo tindrà una caravana electoral pròpia, amb actes i mítings en paral·lel als que faci Rueda. Repetirà el que va fer amb ell Mariano Rajoy el 2009. La gran diferència és que, aquell any, Feijóo estava en l’oposició i havia de desbancar el PSOE de la Xunta i, ara, Rueda presideix el Govern autonòmic amb majoria absoluta. Primer plebiscit Si Feijóo perd Galícia, se li pot complicar més la seva carrera política a Madrid. Va deixar aquest feu per arribar a la Moncloa i no ho ha aconseguit. Si ara que el PP està plantejant les gallegues (i també les basques i les europees) com un plebiscit contra Sánchez per l’amnistia i la moció de censura de Pamplona perd aquesta comunitat autònoma, les conseqüències seran impredictibles per al cap dels conservadors. Dijous passat, en la roda de premsa de balanç de l’any 2023, Feijóo va admetre que les gallegues han tingut "històricament molta repercussió a Espanya", tot i que no va voler concretar quines conseqüències poden tenir per a ell. Menys transcendental per als conservadors i també per als socialistes és el resultat a Euskadi. Les eleccions encara no s’han convocat i mentre les possibilitats que el candidat del PSE, Eneko Andueza, es converteixi en el pròxim lehendakari són escasses, les de l’aspirant del PP, Javier de Andrés, són impossibles. Els populars només tenen 6 escons al Parlament del País Basc pels 6 també de Podem, els 10 del PSOE, els 21 d’EH Bildu i els 31 del PNB. Vox en va aconseguir només un per primer cop en aquesta autonomia. Malgrat la decisió de donar suport a la moció de censura d’EH Bildu a l’Ajuntament de Pamplona, els socialistes, que exerceixen de soci minoritari en el Govern basc, continuen considerant el PNB com l’aliat preferent.

Feijóo se la juga a Galícia amb un PSOE que anhela arrabassar-li el seu feu

Els populars posen de manifest que els inquieten aquests comicis al demanar a Vox que no es presenti per no dividir el vot de dretes i al dotar el líder d’una caravana electoral pròpia

El més llegit