Permisos revisables cada 5 anys

Una de les novetats de la regulació dels pisos turístics aprovada per la Generalitat afecta la llicència per exercir aquesta activitat. Aquest permís, que de mera comunicació passa a llicència urbanística per cinc anys prorrogables, deixarà de ser permanent. La norma, que s’haurà d’aprovar abans del 31 de març, estableix un règim transitori de cinc anys per als propietaris d’aquest tipus de pisos ja existents per demanar la llicència. Un acord in extremis del PSC amb ERC ha salvat aquesta normativa, però amb alguns canvis i la tramitació com a projecte de llei per incorporar-hi modificacions. Aquests canvis són la supressió de la ràtio que limitava la seva autorització a 10 pisos per cada 100 i ho circumscriu als municipis amb preus de la vivenda tensats, que baixen dels 262 inicials a 140, on a més els ajuntaments tindran més marge d’actuació per establir normes adequades al seu model urbanístic i turístic. Clamor al Pirineu La Diputació de Lleida, junt amb representants d’ajuntaments, entitats com els sindicats UGT i CCOO i empresaris del sector hoteler, van presentar un manifest que exigeix la "regulació efectiva de les vivendes d’ús turístic" als municipis del Pirineu. "Tenim treballadors vivint en autocaravanes, famílies arrelades al territori que veuen com no els renoven el contracte de lloguer perquè volen transformar la vivenda en la qual habiten en pis turístic", denunciava l’alcalde de Viella (Vall d’Aran), Juan Antonio Serrano. La localitat no es troba entre els municipis afectats per la nova regulació però s’hi acollirà, segons el PSC, l’alcalde del qual és del partit. La nova regulació provoca que els propietaris amb vivendes amb aquests usos que no aconsegueixin la nova llicència hauran de cessar l’activitat i, a tot estirar, podran reclamar una compensació en funció del que hagin invertit per llogar-lo. L’acord al qual el PSC ha arribat amb ERC al Parlament circumscriu el vedat a les llicències només als municipis tensats, que són uns 140, en comptes dels 262 que estaven previstos; i deixa en mans de cada ajuntament el límit a aquest tipus d’activitats perquè pugui decidir en funció del model turístic i urbanístic que vulgui. Aquesta era una reivindicació de les localitats costaneres, que depenen més del turisme. Hi ha quatre municipis costaners i turístics que superen la ràtio del 10% que ara deixa de ser un requisit. Es tracta de Salou i Cambrils, a la Costa Daurada; Santa Susanna, al Maresme, i Palafrugell, a la Costa Brava. En tot cas, els consistoris que no quedin coberts per la norma i la vulguin aplicar ho podran fer voluntàriament. El Govern va establir que en 47 municipis se superava el límit de 10 pisos per 100 habitants, i que 28.000 pisos haurien de perdre la llicència perquè es respecti la restricció. Això suposava 28.000 del total de 102.000 que hi ha a Catalunya i dels 95.000 que hi havia als municipis afectats pel decret. Ara es redueix substancialment el nombre de localitats, que baixa a 140. En principi, la nova norma havia de ser en funció de dos criteris: presentar dificultat d’accés a la vivenda i comptar amb una concentració de pisos d’ús turístics de més de cinc per cada 100 habitants. Ara només queden els 140 que pateixen la primera situació, és a dir, els preus tensats de la vivenda i que són en els quals es poden posar límits als lloguers. Així, dels 262 municipis afectats inicialment, 85 ja han aplicat algun tipus de regulació per frenar l’increment de llicències de pis turístic, cada un a la seva manera: 54 amb tramitació urbanística i 31 per la via de les ordenances.

Permisos revisables cada 5 anys

La qüestió dels pisos turístics afecta especialment Barcelona, on ja fa anys que no es concedeixen nous permisos, que deixaran de ser permanents, i n’hi ha uns 9.000. Però no és només a la capital catalana i voltants on aquestes vivendes han provocat malestar.

El més llegit