El PSPV encara sense Puig una renovació que culmini abans de les europees

Una de les trucades que Ximo Puig va rebre ahir al matí va ser la de Jorge Alarte. Va ser el secretari general del PSPV a qui l’expresident de la Generalitat Valenciana va guanyar el 31 de març del 2012 per assumir el lideratge del partit. Els últims anys ha sigut un alt càrrec a la Generalitat amb Puig. La trucada té un valor simbòlic i emmarca en certa manera l’etapa que es comença a tancar avui, gairebé 12 anys després. Perquè Puig deixa pas. Té previst anunciar en el comitè nacional que abandona la direcció del PSPV. "Cada etapa té la seva dinàmica i ara es necessiten nous vents, canvis, nous lideratges. No seré un obstacle, sinó que ajudaré a la millor solució possible". Ho va dir gairebé tot en un acte ahir a la seu de la UGT al ser preguntat pels periodistes, tot i que va declinar concretar més les seves intencions. Aquestes passen per un procés de renovació ràpid, sempre abans de les eleccions europees programades per al juny del 2024, per mirar d’evitar guerres de poder. Això aboca a un congrés extraordinari, amb tota probabilitat, a celebrar en unes setmanes. Per això es necessita l’autorització de la direcció federal del PSOE. Es dona per feta. La presència ahir a València i aquest matí en el mateix comitè nacional del secretari d’Organització i mà dreta de Pedro Sánchez, Santos Cerdán, suggereix que les solucions van de la mà de la direcció actual del PSPV i de Ferraz. Segons la informació recollida pel diari Levante-EMV, Puig deixarà dilluns l’acta de diputat a les Corts valencianes, de manera que en l’executiva de la tarda s’emprengui una reestructuració integral del grup, escapçat després de la sortida a secretaries d’Estat de Rebeca Torró i Arcadi España. No obstant, Puig no preveu un cop de porta ja, que portaria a la designació d’una gestora, cosa que xocaria amb la màxima des del 28 de maig de transició tranquil·la. La seva voluntat, assenyalen els seus col·laboradors més pròxims, és acompanyar el procés de renovació. Això significa que no contempla una sortida imminent cap a París per ocupar l’ambaixada espanyola a l’OCDE. No vol dir que rebutgi el càrrec (un dels que hauria parlat amb Sánchez), però no ara. Transitada la renovació, és molt possible. Li encaixa, segons els seus. Però és una decisió encara per adoptar, per tant: o l’OCDE (amb seu a París) o continuar al Senat. ¿Per què la decisió? La imatge que utilitzen des del seu entorn és que es tracta de fer un pas enrere perquè el projecte faci dos passos endavant. Es tracta de rearmar l’oposició a Carlos Mazón amb idees i cares noves. ¿Per què ara i no després del 28M? Els seus admeten que la idea primera era pilotar el partit fins al 2025 i llavors decidir. L’anàlisi d’aquests sis mesos ha portat a la conclusió que la millor manera de buscar la cohesió era accelerar la renovació. I fer-ho de la mà de Ferraz, element que sempre pot contenir aspiracions de mandat. També ha passat que Puig va quedar fora del repartiment de ministeris per Sánchez. El dubte principal en aquest temps és si no tornaran les guerrilles entre corrents múltiples, el fantasma del que va passar el 1995, després de la derrota i la sortida de Joan Lerma a un ministeri. El líder provincial d’Alacant, Alejandro Soler, ha insinuat en els últims temps la seva predisposició a la secretaria general i a una bicefàlia. ¿Quina actitud prendrà ara? La ministra Diana Morant Perquè els focus estan posats sobre la ministra Diana Morant, assenyalada com a possible solució de consens, pròxima a Puig i a Sánchez, científica, jove i amb experiència com alcaldessa de Gandia. En el seu deure, si fa el pas endavant i prospera, és que hauria de dirigir el partit des de Madrid. Santos Cerdán va complir ahir el primer acte del seu tríptic per a la Comunitat Valenciana amb el PSPV contenint l’alè pel seu futur. Però l’agitació arribarà avui. De moment, la seva intervenció ahir en el Muvim, en un esdeveniment sobre el municipalisme organitzat pels socialistes de la província de València, va esquivar les qüestions orgàniques i es va centrar en el discurs estatal, lamentant la "deriva ultra" del PP, reivindicant els acords dels socialistes per a la investidura de Pedro Sánchez i assenyalant alguns dels compromisos com la reforma del finançament o la condonació del deute, que ha xifrat en 10.000 milions per al País Valencià. No hi va haver ni una cadira buida a la sala del museu valencià, tot i que si ha faltat espai era per l’elefant a l’habitació que ho inundava tot: el comitè nacional d’avui i el pas al costat que s’espera que Puig anunciï. Els que van precedir a l’expresident li van reiterar agraïments per la feina feta a la Generalitat i en el partit, i Sandra Gómez, líder de València, fins i tot li va enviar un carinyós "t’estimem".

El PSPV encara sense Puig una renovació que culmini abans de les europees

"Es necessiten nous vents, canvis", afirma

El més llegit