En la presentació del seu llibre Tierra firme li van preguntar a Pedro Sánchez per què no citava la ministra més díscola de l’anterior legislatura. El president va admetre haver tingut un problema en aquest sentit. Si n’esmentava una i no un altre, el que havia sigut oblidat es podria enfadar. Per exemple, a Margarita Robles en detriment de Félix Bolaños, va concretar. Solució, canalitzar l’obra de govern en les vicepresidentes. Però resulta que l’actual triministre (Justícia, Presidència i Relació amb les Corts) sí que mereix una cita, cosa que trenca l’equilibri buscat i contravé el record del mateix autor. Anècdota poc important, gairebé personal, per explicar-li al lector l’alteració emocional que va provocar la derrota socialista als comicis municipals i autonòmics la nit del 28 de maig. La reacció no es va fer esperar, relata Sánchez. A la una de la matinada, citava a la Moncloa el mateix Bolaños juntament amb Santos Cerdán, Óscar López i María Jesús Montero, la menció de la qual trenca una altra vegada la regla encara que ella hi assistís en nom del partit. Els va comunicar la seva decisió de convocar-nos a les urnes el primer diumenge possible. I va ser així com, de nou i en moments negres, Pedro Sánchez va fer girar totes les mirades del passat immediat cap al futur incert. I els seus van intentar oblidar el dolor d’ahir per anhelar l’esperança de demà. Van guanyar.