¿Pot Sumar deixar sense recursos Podem si trenquen el seu acord? Cinc claus

La capsa de Pandora es va obrir arran d’unes paraules d’Ada Colau després de fer-se públic l’acord d’investidura del PSOE i Sumar. «Podem ha firmat un acord amb Sumar per anar junts a les eleccions i ha de complir, o no tindrà retorn en matèria econòmica», va dir la líder dels Comuns en una entrevista a RTVE arran de si l’espai morat secundaria l’aliança amb els socialistes. I Pablo Iglesias ha respost sense pèls a la llengua amb un article al diari ‘Ara’ en el qual acusa l’exalcaldessa de Barcelona d’estar llançant «amenaces» que no es poden complir fruit de la seva «frustració autoritària». Si Colau ja no havia tingut en els últims anys especial sintonia amb l’exlíder de Podem, ara menys. Però més enllà de l’escalada de decibels verbal entre tots dos, l’intercanvi de retrets llança interrogants sobre si realment és possible o no que Sumar tancament l’aixeta de recursos a Podem si la relació salta pels aires definitivament. Més enllà d’assegurar que el suport a la investidura no està en risc, Iglesias ha sortit en defensa de la sobirania i dels drets econòmics que adquireixen els partits quan firmen una coalició. ¿Però què tenen pactat exactament els morats amb Yolanda Díaz? ¿Què pot passar davant una discrepància irresoluble entre tots dos? ¿Tenen els Comuns amb Podem Catalunya una relació similar? A continuació, les claus d’aquesta contesa. ¿Quin és el repartiment i què s’emporta Podem? En aquests moments, Podem compta amb el 23% de qualsevol subvenció pública que percebi la coalició de Sumar, en virtut de l’acord electoral a què van arribar per a les eleccions del 23 de juliol i que van validar davant la Junta Electoral Central. Aquell pacte va generar enormes tensions en l’espai per les fortes crítiques de Podem a les condicions, que deixaven fora Irene Montero i que li van valer per aconseguir cinc dels 31 diputats totals del grup parlamentari. L’apartat econòmic era un dels punts forts per als morats, que percebien gairebé una quarta part dels ingressos totals de la plataforma de Yolanda Díaz. Les condicions per a l’assignació econòmica En total, són dos les subvencions públiques que reben les formacions amb representació parlamentària, un detall no menor que podria determinar el desenllaç en cas que Podem i Sumar consumeixen la seva ruptura política. Una és l’assignació que percep Sumar pel Congrés dels Diputats, de la que Podem rep aquest 23% malgrat que la seva proporció de diputats és molt menor. La segona prové del Ministeri de l’Interior per al finançament dels partits polítics. Una vegada segellat l’acord electoral, la coalició de Sumar va traslladar a aquest departament el repartiment econòmic acordat amb les diferents forces, especificant quin percentatge de la subvenció total corresponia a cada partit i en quin compte bancari havien d’abonar-se les diferents assignacions, que són transferides de manera directa d’Interior a Podem i la resta de forces. Per escons i vots, a Sumar li corresponen 7.050.911,53 euros anuals si es tenen en compte tant les subvencions d’Interior com les del Congrés. D’aquesta quantitat, a Podem li correspon el 23%, al voltant d’1,6 milions d’euros, quedant 5,4 milions per a la resta de forces i per Sumar. ¿Podria Podem quedar-se sense assignació en cas de ruptura? L’advertència que va llançar Ada Colau és una hipòtesi que ha rondat la coalició Sumar des del seu mateix germen, quan Sumar va incloure una clàusula antiescissió per a Podem, incorporant en l’acord el compromís de mantenir-se dins del grup parlamentari. En cas de sortir del grup, deixarien de percebre automàticament les subvencions corresponents al grup parlamentari de Sumar, tot i que aquesta quantitat (1.621.709 euros anuals) és molt menor que la procedent del Ministeri de l’Interior, dirigida a les despeses de funcionament dels partits. En cas que Podem abandonés el Grup Plurinacional Sumar i passés al Grup Mixt –una cosa que de moment no està en els seus plans–, el gran dubte jurídic és si continuaria mantenint el dret a l’assignació econòmica provinent del Ministeri de l’Interior. Sumar podria requerir al ministeri un nou repartiment d’assignacions i deixar-ne fora els morats, al·legant la ruptura de l’acord que justificava el repartiment econòmic inicial. El debat jurídic està servit, i deixaria la pilota a la teulada del departament dirigit, per ara, per Fernando Grande Marlaska, que podria acceptar o rebutjar aquesta modificació. En cas d’arribar-se a aquest extrem, amb tota seguretat serien els tribunals els que tindrien l’última paraula. ¿I si Podem es manté en el grup? Però, ¿i què passa si Podem es manté en el grup, com de moment es planteja fer? El risc de perdre els seus recursos econòmics allunya aquesta possibilitat a les files morades, tot i que en les últimes setmanes el partit no ha dubtat a qüestionar sistemàticament Díaz, i ha arribat a posar en dubte el pacte de Govern arribat amb el PSOE. Tot i que ha assegurat que recolzarà la investidura de Pedro Sánchez, sí adverteix que farà suar cadascun dels seus cinc vots, obligant a una negociació permanent els socialistes per aprovar les seves mesures. Un caràcter que el pot portar a assemblar-se, quant a funcionament parlamentari, a forces com ERC o Bildu més que a un partit integrat a la coalició de Govern. Però, ¿fins a quin punt és sostenible? ¿Pot Sumar expulsar els cinc diputats de Podem del seu grup si la dinàmica és aquesta? En els plans de la coalició tampoc està l’expulsió de Podem, els atacs del qual miren de neutralitzar mitjançant la indiferència i reduint la seva visibilitat i, per tant, la seva capacitat d’impacte. Cal veure a quin nivell porten els morats el seu desafiament, amb qui preveuen competir en les eleccions europees del juny. En aquest punt, serà el reglament del grup parlamentari –actualment en redacció– el que fixi un règim sancionador que podria contemplar l’expulsió del grup parlamentari. Una decisió que, si es porta a terme, desembocaria en un embolic jurídic i una pugna política al més alt nivell. ¿Quin pacte tenen els Comuns amb Podem Catalunya? No només Iglesias es va regirar contra les paraules de Colau sobre com estaven en joc recursos per al partit, sinó que també la coordinadora de Podem Catalunya, Conchi Abellán, ha alçat la veu per deixar caure que hi ha llacunes en el pacte segellat amb els Comuns per a la coalició d’En Comú Podem. «La subvenció anual del grup parlamentari tindrà la següent distribució: 75% Catalunya En Comú i un 25% Podem», diu l’acord firmat per a les eleccions catalanes del 2021. El grup rep 820.955,12 euros pels seus 8 diputats. Però també s’especifica que Podem Catalunya «destinarà de manera creixent recursos propis de la subvenció del grup parlamentari en la construcció de l’espai polític comú»: un 4% el 2022, un 8% el 2023 i un 12% el 2024. Les dues parts admeten que el repartiment econòmic es compleix, però Podem es queixa que, malgrat augmentar la seva aportació anual, continuï sense avançar la «construcció» de l’espai comú i no «consti legalment» en la coalició En Comú Podem. Al seu dia, el 29 de desembre de 2020, la van firmar Candela López, coordinadora de Catalunya en Comú; Agnès Petit, d’aquest mateix partit, com a presidenta de l’aliança, i Alberto Rodríguez com a representant de Podem. Però aquest últim va acabar fora dels morats quan se li va retirar l’escó al Congrés i va fundar un altre partit –Drago– que es va coalitzar amb Sumar en les generals. «Estem aportant recursos a En Comú Podem sense estar dins», afirmen des de Podem. En el cas de la coalició que es va firmar per a les municipals de maig, l’acord recollia la renúncia explícita a competir electoralment i a presentar-se per separat i s’especifica que, si una de les parts abandona el pacte, «perdrà tots els drets sobre les subvencions i els ingressos que es puguin obtenir i renúncia als repartiments que li puguin correspondre, així com als recursos humans que s’hagin acordat en l’àmbit municipal». També concreta que si un càrrec electe dimiteix, ha de ser substituït per una persona del mateix partit.

¿Pot Sumar deixar sense recursos Podem si trenquen el seu acord? Cinc claus

Pablo Iglesias acusa Ada Colau d’«amenaçar» Podem i de «frustració autoritària»

Ada Colau rebutja ser ministra i demana a Collboni pactar ja el govern de Barcelona

Sánchez i Díaz presenten el seu pacte per a «quatre anys més» i esperen ara els seus socis

L’atomització dels partits a l’esquerra del PSOE

El més llegit