Com afecta la no renovació del CGPJ al ciutadà corrent

Un president del Tribunal Suprem acostumava a dir que «des que neixes fins que mors necessites els jutges», perquè són els que t’inscriuen en el registre civil i comproven la teva defunció. Una proximitat que casa amb dificultat amb el desig de pràcticament qualsevol de no haver de resoldre un assumpte en un jutjat. No en va hi ha una maledicció que diu «plets tinguis i els guanyis», perquè fins i tot guanyant-lo millor hauria sigut haver-se’l estalviat. Potser és aquest desig de posar distància el que expliqui per què la falta de renovació del Consell General del Poder Judicial, que s’havia d’haver produït el desembre del 2018, no sigui vista pels ciutadans com una cosa que els afecti. I, tanmateix, ho fa molt més del que creuen. Si no exactament la falta de renovació, sí la reforma de la llei orgànica del poder judicial que va fer el Govern per prohibir-li fer nomenaments mentre estigui en funcions. Amb aquesta restricció l’Executiu de Pedro Sánchez pretenia forçar el PP a pactar. Però l’únic que va aconseguir va ser que al Tribunal Suprem s’acumulin les vacants que es van produint per mort o jubilació, cosa que significa menys jutges en un moment en què els procediments es disparen, com a conseqüència, entre altres factors, de les milers de reclamacions presentades per la pandèmia. Un miler de sentències El novembre de l’any passat, el Suprem ja advertia de la necessitat de renovar el CGPJ, perquè si es prolongaria el bloqueig la situació es convertiria en «insostenible» i implicaria que «es dictessin aproximadament 1.000 sentències menys a l’any entre totes les sales, amb allargament dels temps de resposta en les qüestions de fons i en les decisions d’inadmissió, que són nombrosíssimes i es compten per diverses desenes de milers a l’any». Aquesta advertència d’acord amb les paraules del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, en l’obertura de l’any judicial, ja és aquí. Va assegurar que el Suprem té 14 vacants sense cobrir i en els pròxims mesos en seran 20, és a dir, una quarta part dels seus efectius. A més, en 49 de les 116 presidències de tribunals existents a Espanya no està al capdavant el seu titular. De moment, la situació més greu es viurà a partir del 21 de desembre a la Sala de Justícia del Tribunal Militar Central, quan ja no comptarà amb membres. Custòdies, clàusules o impostos Fins a la reforma del 2015 els assumptes que arribaven al Suprem havien de tenir una especial repercussió per diferents raons, com l’import afectat. Tanmateix, a partir de llavors el que és determinant és l’interès casacional, cosa que suposa que el nombre de recursos de cassació hagi augmentat i que puguin afectar moltes més persones. El criteri del Suprem és després seguit per tots els tribunals espanyols, recorda a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA una magistrada d’un jutjat madrileny. Va ser el Suprem el que va homogeneïtzar la concessió de la custòdia compartida, que algunes comunitats autònomes concedien la majoria de les vegades i d’altres cap. Però també és el que té l’última paraula en impostos, condicions de treball de certes plataformes suposadament col·laboratives i fins i tot en les pensions. Per no parlar de les clàusules bancàries que poden resultar abusives. Per Salas Amb la falta de renovació del Consell, el Suprem compta amb menys jutges. I la situació cada dia és pitjor. Al novembre es jubilarà la presidenta de la Sala Social, María Luisa Segoviano, i amb un altre magistrat fora ja no podrà dividir-se en dos, cosa que significarà que començarà a resoldre la meitat d’assumptes que fins ara. A la Sala Penal, la menys afectada per la falta de renovació, la pròxima vacant per jubilació serà la de Miguel Colmenero, prevista per a l’abril, segons van assenyalar fonts de l’alt tribunal. Entre els assumptes que han deliberat en els seus últims plens figurava si era necessària una llicència per utilitzar un patinet elèctric. Pitjor estan les coses a la Sala Primera i a la Tercera. En aquesta última, dividida per seccions de gran especialització, és difícil que un magistrat en substitueixi un altre, però és una pràctica que ja s’està adoptant quan hi ha baixes. Però n’hi ha que, fins i tot després d’una imminent renovació, tot i que no sembla probable, creuen que la situació trigarà a normalitzar-se, perquè el nou Consell es trobarà de cop amb una vintena de nomenaments pendents, que requeriran un temps de negociació i que, en cas de fer-se de cop, poden alterar en un sentit o un altre la jurisprudència a l’alt tribunal només per la incorporació d’un gran nombre de magistrats alhora. Eutanàsia i avortament El veto als nomenaments del Consell es va aixecar parcialment perquè pugui realitzar els dels dos magistrats del Constitucional que li corresponen. Aquest terç, dependent de l’Executiu i del CGPJ, hauria d’haver sigut anomenat el passat 12 de juny, però no és un retard significatiu, sobretot en comparació amb el ritme en què s’estan produint els relleus. El Govern va modificar la seva llei per poder fer ell mateix el nomenament dels magistrats del TC que li corresponen i que suposarà el canvi de majories del tribunal de garanties, que passarà de conservadora a progressista. Al Constitucional estan pendents de resolució nombrosos recursos, entre els quals figuren els presentats contra la llei de l’avortament, de l’eutanàsia i contra la mateixa reforma que impedeix al Consell renovar la cúpula judicial.

Com afecta la no renovació del CGPJ al ciutadà corrent

El Suprem compta amb menys jutges, cosa que retarda el dictamen en custòdies de fills, pensions i fins i tot en l’ús dels patinets

El més llegit