L’operació Catalunya torna a xocar amb els tribunals: totes les claus

Els límits de l’operació Catalunya són tan incerts que ni la fiscalia ni els jutjats espanyols han trobat mai motiu per obrir un procediment per investigar de manera conjunta les pràctiques contra l’independentisme desenvolupades per certs agents durant el Govern de Mariano Rajoy. L’admissió a tràmit d’una querella de l’empresari Sandro Rosell per un jutjat madrileny en la qual va enquadrar dins de l’operació Catalunya la causa per la qual va estar dos anys pres va actuar de dinamitzador de quatre querelles més en les quals diferents persones denunciaven el seu cas particular. Tres d’aquestes cinc querelles ja s’han arxivat i la fiscalia ha informat en contra de totes, van informar fonts jurídiques a EL PERIÓDICO. Ni tan sols en la causa amb mig centenar de peces que se segueix a l’Audiència Nacional contra les clavegueres policials i el principal imputat de les quals és l’excomissari José Manuel Villarejo hi ha una investigació sobre la persecució il·legal de l’independentisme. Les dues peces més pròximes, la relativa als registres fets en l’agència de detectius Método 3 i la del presumpte espionatge a l’excònsol de Letònia a Barcelona van acabar arxivades. Fins ara només ha prosperat i ha acabat en condemna l’oberta contra l’exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino per intentar introduir un pendrive d’origen incert en el cas Pujol, un procediment iniciat a instàncies del mateix Villarejo, que va portar Vicky Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, a denunciar el trasllat d’efectiu en bosses a Andorra. Només el zel professional dels dos instructors que ha tingut la causa, Pablo Ruz i José de la Mata, ha evitat que naufragués un procediment que ja espera judici, tot i que el retard que acumula l’Audiència Nacional a assenyalar les vistes de les causes sense pres facin molt difícil que l’expresident català acabi assegut al banc dels acusats. En mans de Villarejo El problema fonamental de les querelles presentades per l’operació Catalunya és que majoritàriament es basen en el manifestat per Villarejo en programes de televisió o en comissions parlamentàries, en les quals es presenta com un patriota disposat a conjugar el risc de ruptura d’Espanya que pot suposar l’independentisme amb pràctiques policials si més no qüestionables. Però a l’hora de la veritat no corrobora les seves manifestacions davant el jutge. Això va passar amb la de Sandro Rosell, en la qual el jutge considera que se’l tracta com a testimoni de l’acusació en comptes de com a imputat, cosa que ha de suposar també admetre que, com va declarar davant d’ell, dos dels quatre querellats no són les persones que haurien participat en la presumpta trampa ordida contra l’expresident del Barça, sobretot, perquè l’excomissari posa molta atenció a dir que ell s’hi va mantenir al marge perquè no compartia les sospites sobre els negocis de l’empresari. Així no va aportar davant el jutge cap detall que permetés avançar la investigació. En la interlocutòria d’arxiu de la querella interposada per l’exconseller Jaume Giró, l’Audiència de Madrid diu que els fets denunciats no són constitutius de delicte i si ho fossin, estarien prescrits, per la qual cosa no pot obrir-se un procediment penal basat en especulacions i notícies de premsa, tot i que aquestes reflecteixin les anotacions que sobre l’operació Catalunya tenia Villarejo a les seves agendes personals i que apareixen en les gravacions que feia a les persones amb qui es reunia. Precisament, la representació de Rosell va demanar al jutjat que sol·licités a l’Audiència Nacional testimoni dels àudios i de les agendes de Villarejo; aquesta diligència el magistrat no va entendre necessari fer-la per procedir a l’arxiu de les actuacions després d’interrogar els querellats just abans de l’estiu. La demora en l’arxiu s’ha degut de la tardança amb què el ministeri públic va informar a favor de l’arxiu. La tercera querella arxivada és la interposada per l’excap de Policia de Catalunya Narciso Ortega. El magistrat no aprecia indicis suficients de la persecució que denuncia per seguir endavant amb les indagacions, per la qual cosa decreta el sobreseïment lliure. A més, en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid espera la decisió definitiva la comissió rogatòria enviada per Andorra per interrogar com a imputats l’expresident Mariano Rajoy i els seus exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro per presumptes coaccions a la Banca Privada d’Andorra (BPA) a fi d’obtenir dades bancàries d’independentistes catalans. Les dues querelles per l’operació Catalunya que encara segueixen vives als jutjats madrilenys són les presentades per l’empresari Carles Sumarroca i per Jean Paul Miquel, conseller delegat de BPA. En la primera en un primer moment, el ministeri públic va informar a favor que s’enviessin les actuacions a l’Audiència Nacional perquè s’investigués com una peça més de les que té obertes José Manuel Villarejo, com la Kitchen.

L’operació Catalunya torna a xocar amb els tribunals: totes les claus

L’Audiència de Madrid ratifica l’arxiu de la querella de Giró per l’operació Catalunya al no apreciar delicte

Arxivada la primera querella que havia sigut admesa a tràmit per l’operació Catalunya en un jutjat de Madrid

El més llegit