L’enterrament de l’avi Narcís i 172 soldats republicans més de la Guerra Civil encara per identificar

«Maria, comprenc l’alegria que deus tenir quan tens una carta perquè a mi em passa igual, tot i que és una alegria acompanyada d’una tristesa que de vegades em costa unes llàgrimes, però això em dona valor esperant el final». Era el 30 de juliol de 1938 quan Narcís Mediavilla Cardó va escriure des del front aquesta carta a la seva dona, Maria Batlle, i a les seves dues filles de 8 i 5 anys. Paraules que recullen les pors i les esperances d’un jove escultor de fusta que va ser reclutat per l’exèrcit republicà a la Guerra Civil. Tres mesos després, la missiva que va arribar al seu domicili a l’Hospitalet de Llobregat va ser la que la família mai hagués volgut rebre: «El seu company ha mort heroicament defensant el Govern de la República». Tenia 32 anys i la seva dona, que el va buscar per tots els hospitals al seu abast, mai va trobar el seu cos. No ha sigut fins aquest dissabte, 85 anys després, que les restes de Mediavilla, per iniciativa de la conselleria de Justícia del Govern de la Generalitat, seran enterrades al cementiri de Móra d’Ebre al costat de 172 cossos de soldats més que encara no han pogut ser identificats. Provenen tots de la fossa de la masia de Santa Magdalena, la més gran que s’ha obert fins ara a Catalunya. Són els seus nets, Xavier Segarra, el seu germà David i Ferran Rovira, els que s’han arremangat fins a trobar l’avi Narcís, el qual no van poder conèixer i sobre el qual, fruit del dolor, la família va tirar un vel de silenci. La Maria es va casar anys després en segones núpcies. Catorze anys de recerca «Vaig descobrir que el nostre avi matern genètic havia mort a l’adonar-me que els cognoms de la meva mare no corresponien amb els de qui va exercir com el nostre avi, que va ser una persona meravellosa. Vaig preguntar, però l’actitud era de no voler parlar, de buscar tapar i no remoure una situació molt traumàtica», relata David. El seu germà Xavier va ser qui es va inscriure el 2009 al cens de familiars de persones desaparegudes i al programa d’identificació genètica després de recopilar cartes que guardaven la seva mare i la seva àvia –ja mortes– i la poca informació de què disposaven. «M’hi vaig apuntar amb la sensació de qui compra un número de la loteria», Les indagacions amb què compten situen Mediavilla, adscrit al batalló 594 de la 149 Brigada Mixta, a Sant Guim de Freixenet (a la comarca de la Segarra, Lleida) abans de ser ferit per un obús d’artilleria sent a la trinxera que li va destrossar la cama i que va provocar-li la mort el 5 d’agost de 1938. Amb tot, des d’aquesta data i fins al 30 d’octubre, la família va rebre notícies contradictòries sobre si seguia o no amb vida. Una «absència molt present» Catorze anys després de l’inici d’una recerca de la qual no va parlar ni amb la seva mare ni amb la seva àvia i un degoteig de correus electrònics sense avenços, el Xavier va rebre al febrer un missatge de la direcció general de Memòria Democràtica en què li informaven que, a partir de la seva mostra de l’ADN, hi havia el 50% de possibilitats que haguessin localitzat les restes del seu avi. El frotis bucal de la seva tia, parent de primer grau de consanguinitat, va acabar confirmant que les despulles eren les del Narcís. Amb la seva identificació, són 25 les famílies que, des del 2016, han pogut localitzar i recuperar– els seus morts i desapareguts pròxims durant el franquisme. «Avui tanquem un cercle i es fa justícia a totes les persones absents», assegura Xavier. «És un homenatge a la memòria del meu avi, que ha sigut una absència molt present en la meva família, i una denúncia que hi ha encara milers de cossos per identificar a l’Estat espanyol. Aquesta és una vergonya sideral a l’Europa del segle XXI», afegeix el David. La fossa de la masia de Santa Magdalena es va obrir el desembre del 2020 al marc del pla de fosses de la Generalitat –en té prop de 900 localitzades i gairebé 13.000 difunts referenciats– i, després de set mesos de treball, es van recuperar 177 cossos, dels quals se n’han identificat cinc. És, fins ara, la intervenció en la qual s’han exhumat una quantitat de restes humanes més gran, a més de trobar material mèdic que va permetre corroborar que es tractava d’un hospital militar que allotjava ferits de la batalla de l’Ebre. La llibreta del doctor Gras, un cirurgià de l’exèrcit republicà, va ser clau per tenir pistes sobre qui podria haver sigut enterrat en aquesta fossa fora de cementiri que corria el risc de desaparèixer. Dret a «conèixer la veritat» «Avui els donem una sepultura digna, ho fem amb un mandat ètic, humanitari i democràtic», afirma el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, que remarca que es fa no només per les famílies i per dignificar les víctimes, sinó també perquè la ciutadania té «dret a conèixer la veritat» del que va passar en els anys de la guerra i de la dictadura franquista. «Quan això acabi ho haurem de celebrar, però s’haurà de guardar un minut de silenci pels que han caigut», deia Mediavilla en una altra de les seves cartes en les quals, com si es tractés de les seves figures de fusta, esculpia vivències i sentiments. L’avi Narcís tindrà avui l’enterrament i la memòria que llavors se li va negar junt amb els companys de fossa sobre els quals moltes famílies, fins i tot en silenci, continuen preguntant-se on són.

L’enterrament de l’avi Narcís i 172 soldats republicans més de la Guerra Civil encara per identificar

Afusellats a la Guerra Civil: les ferides continuen obertes

La memòria de l’oncle de Montserrat Tura i 500 llambordes contra l’oblit de la barbàrie nazi

Amb toga i contra la dictadura: el Govern recupera la memòria dels jutges antifranquistes

Justícia va recuperar les restes de 264 persones de fosses entre el 2020 i el 2022

El més llegit