«Maria, comprenc l’alegria que deus tenir quan tens una carta perquè a mi em passa igual, tot i que és una alegria acompanyada d’una tristesa que de vegades em costa unes llàgrimes, però això em dona valor esperant el final». Era el 30 de juliol de 1938 quan Narcís Mediavilla Cardó va escriure des del front aquesta carta a la seva dona, Maria Batlle, i a les seves dues filles de 8 i 5 anys. Paraules que recullen les pors i les esperances d’un jove escultor de fusta que va ser reclutat per l’exèrcit republicà a la Guerra Civil. Tres mesos després, la missiva que va arribar al seu domicili a l’Hospitalet de Llobregat va ser la que la família mai hagués volgut rebre: «El seu company ha mort heroicament defensant el Govern de la República». Tenia 32 anys i la seva dona, que el va buscar per tots els hospitals al seu abast, mai va trobar el seu cos.
Memòria democràtica
L’enterrament de l’avi Narcís i 172 soldats republicans més de la Guerra Civil encara per identificar
Afusellats a la Guerra Civil: les ferides continuen obertes
La memòria de l’oncle de Montserrat Tura i 500 llambordes contra l’oblit de la barbàrie nazi
Amb toga i contra la dictadura: el Govern recupera la memòria dels jutges antifranquistes
Justícia va recuperar les restes de 264 persones de fosses entre el 2020 i el 2022
El més llegit
- Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: últim sondeig
- El Barça celebra el títol de Lliga davant la insolència de Laporta i Rocha
- La cançó d’Israel tensa el festival d’Eurovisió i en desboca la politització
- Victòria Frederica, no et queixis tant
- Catalunya registra un albirament històric d’aurores boreals