Aragonès cita a Barcelona 12 governs regionals per crear una estructura amb veu pròpia a la UE

Una de les obsessions del president Aragonès ha sigut mirar de donar a la Generalitat una veu pròpia a la Unió Europea, ja que considera que els interessos de Catalunya són diferents dels que sovint defensa l’Estat. És per aquesta raó que fa uns mesos que busca els suports per crear la denominada ‘macroregió mediterrània’, una estructura sota el paraigua de la UE que donaria veu pròpia a més d’una desena de governs regionals que la integrarien. L’objectiu, defensar els seus interessos propis com a territoris mediterranis al marge dels seus respectius estats. Aquest divendres al Palau de la Generalitat hi ha citats representants de 12 governs subestatals de sis estats diferents. La llista la integren el Govern de Catalunya; el de Provença-Alps-Costa Blava; Occitània; Còrsega (França); Calàbria; l’Emília-Romanya (Itàlia); Grècia Oriental; Creta (Grècia); Shkodër; Tirana (Albània); Oriental; Tànger-Tetuan (Marroc), i Andalusia (Espanya). Segons expliquen fonts de la Generalitat a EL PERIÓDICO, la trobada servirà per firmar una declaració en la qual sol·licitaran formalment a les institucions europees la posada en marxa del projecte. La voluntat és que sigui una estructura de cooperació territorial per, amb «una sola veu», enfrontar-se a reptes com l’«emergència climàtica». La sol·licitud es farà arribar específicament al Consell de la Unió Europea, que ara mateix està presidit per Espanya, i la decisió final recaurà sobre la Comissió Europea. La idea de fons és que els governs d’aquests territoris senten que tenen unes especificitats com a territoris de la Mediterrània que no sempre són escoltats pels seus respectius estats. Qüestions com el clima, les migracions, el desenvolupament econòmic, els ports o les energies renovables. Un altre tema compartit és la sequera: calculen que la falta d’aigua podria arribar a afectar 250 milions de persones a tota la regió. A més, al·leguen que ja hi ha precedents de quatre macroregions que estan funcionant en l’actualitat: la Bàltica, la del Danubi, l’Adriàtico-Jònica i l’Alpina. La iniciativa de la ‘macroregió mediterrània’ ja va tenir un primer aval del Parlament Europeu el maig del 2023. Ara busquen l’aval definitiu. D’inspiració ‘maragalliana’ En els dos anys i mig que fa que és president, Aragonès ha anat buscant aliats a aquest projecte en els seus viatges a l’estranger. Ho va fer per exemple a Bolonya el mes d’octubre i a Marsella al juny. La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha fet el mateix en altres desplaçaments com el que va fer a Tunísia fa tres mesos. De fet, la Generalitat comparteix el lideratge de la macroregió amb el govern de la Provença francesa. Per al president, la iniciativa no només hauria de funcionar de cara a l’exterior, sinó també per reivindicar-se de portes endins com un líder del Govern amb llegat en l’acció exterior. Ell mateix, en els seus viatges, ha citat l’expresident Pasqual Maragall com algú que va tenir la visió de «superar fronteres» amb algunes de les seves idees. L’exlíder socialista va ser el ‘pare’ de les euroregions, un sistema similar al que ara pretén fer Aragonès. »[Maragall] va tenir la visió estratègica que la participació europea de Catalunya havia de partir d’aliances territorials més àmplies», va dir al febrer des de Tolosa. A part dels governs regionals, a la cita també hi seran altres institucions destacades. Per exemple el Parlament del Líban, els ajuntaments de Montpeller, Barcelona i Tànger, i representants del Consell de la Unió Europea, de la Comissió Europea, del Parlament Europeu, i de la Unió per la Mediterrània, entre d’altres.

Aragonès cita a Barcelona 12 governs regionals per crear una estructura amb veu pròpia a la UE

Aragonès reivindica Maragall i aplaudeix la capacitat de «superar fronteres» de l’Euroregió

Aragonès viatjarà a Corea del Sud per expandir la Generalitat a Àsia

Aragonès: «Catalunya tindrà més delegats exteriors que mai en la història»

El més llegit