La secció que va anul·lar l’ascens de Delgado l’apartarà de la fiscalia de Memòria, per Ernesto Ekaizer

«No hi ha termini que no arribi ni deute que no es pagui», diu el refrany. El termini per al primer dels dos recursos que estaven pendents contra el nomenament el 2022 de Dolores Delgado com a fiscal togada militar, que suposava alhora el seu ascens a la categoria més alta de la carrera –fiscal de sala del Tribunal Suprem– ha arribat. Aquest dimarts, la secció quarta de la Sala Tercera (Contenciós Administratiu) del Suprem ha declarat nul·la aquesta designació, cosa que l’ha privat de la categoria de fiscal de sala. El segon recurs arribarà al desembre, quan la mateixa sala resoldrà tres recursos contra el seu nomenament com a fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica, notícia que va anticipar EL PERIÓDICO i que es va concretar el 13 de juny del 2023. Tres fiscals més eren aspirants juntament amb Dolores Delgado a aquest càrrec. Aquest 21 de novembre del 2023, precisament, la secció quarta ha notificat als recurrents del segon recurs –contra el seu nomenament com a fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica– que el 5 de desembre venç el període per presentar proves. Fonts judicials assenyalen que, en vista de la decisió de la mateixa secció coneguda aquest dimarts, els mateixos magistrats procediran a deixar sense efecte el nomenament de Delgado com a fiscal de Memòria Democràtica. ¿Per què? No és res intricat. El requisit exigit per ser fiscal de Memòria Democràtica és ser fiscal de sala del Tribunal Suprem. El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, nomenat el juliol del 2022 pel Govern de Pedro Sánchez a proposta de Dolores Delgado, que hi va renunciar per raons de salut, la va designar fiscal togada militar el 2022 –van ser 30 els aspirants–. D’aquesta manera, es matava dos ocells d’un tret: a l’assumir la fiscalia togada militar Delgado ascendia automàticament a fiscal de sala. Des d’aquesta talaia, la nova fiscal de sala esperaria els mesos necessaris per poder aconseguir –amb la categoria exigida a la mà– el comandament de la fiscalia de Memòria Democràtica. És que ella mateixa, en qualitat de ministra de Justícia, havia proposat la creació d’aquesta fiscalia al Suprem en la llei de memòria històrica, que va impulsar des del Govern. ¿Per què ha anul·lat la secció quarta de la Sala Tercera –en una comunicació d’aquest dimarts, 21 de novembre– el nomenament de fiscal de sala togada militar? Perquè ho considera una «desviació de poder» del fiscal general Álvaro García Ortiz. És que la secció es basa en les seves pròpies explicacions: la gravació de la seva explicació al Consell Fiscal –el seu òrgan assessor– sobre el nomenament. García admet que els dos intents legislatius de la llavors ministra de Justícia i després fiscal General de l’Estat perquè quan el fiscal general de l’Estat cessi adquireixi automàticament la categoria de fiscal de sala van fracassar. «Diem: ‘efectivament, el legislador no ho ha previst, i per tant a mi no em vincula’, [però] a mi sí que em vincula, perquè si ho puc solucionar i em sembla [in]just que el legislador no ho hagi solucionat, jo, que soc fiscal general de l’Estat, ho solucionaré. Perquè ho tinc a la meva mà, i com que ho tinc a la meva mà, sense cap problema moral; al revés, amb orgull de fiscal... Jo soc el fiscal general de l’Estat i ho tinc molt clar: aquesta qüestió l’he de resoldre...». García també explica al Consell Fiscal que en el «moment de la presa de possessió [5 de setembre del 2022] algú em va preguntar: ‘¿quan faràs fiscal [de sala Dolores Delgado]’. I diré: ‘en la primera oportunitat que tingui, sense cap tipus de dubtes. En la primera oportunitat’». García va emfatitzar que el fet que la llei no contemplés l’ascens automàtic del fiscal general de l’Estat que cessa a fiscal de sala és «un gran error estratègic de qui va voler fer la llei, i ja està», no vaig començar jo a prendre la decisió. «Però no perquè no existeixi [la llei], segur que no podem fer-ho aquí». Els magistrats es plantegen si existia o no el deure d’abstenció d’Álvaro García, segons exigeix el recurrent, el fiscal Luis Rueda. «És precisament en aquest últim punt on adquireixen sentit els retrets d’arbitrarietat i de desviació de poder: la pregunta és si, tenint en compte totes les circumstàncies del cas, el fet que el fiscal general de l’Estat no s’abstingués a l’hora de fer la proposta al Consell de Ministres implica que aquesta sigui arbitrària o resultat d’un exercici desviat de la corresponent potestat». La secció assenyala: «Doncs, bé, aquesta sala considera que la desviació de poder és visible i innegable en el cas present. La finalitat declarada del fiscal general de l’Estat va ser reparar el que ell reputava una llacuna en la llei: que qui sense tenir la més alta categoria en la carrera fiscal és nomenat fiscal general de l’Estat no sigui automàticament promogut, al cessar en el càrrec, a la categoria de fiscal de sala. I aconseguir aquest objectiu era, en les seves pròpies paraules, una prioritat. A més, no es pot subestimar tota la seqüència: iniciativa de convocatòria de la plaça per la mateixa codemandada [Dolores Delgado] quan encara era fiscal general de l’Estat, dimissió poc després d’aquest càrrec per raons de salut, convocatòria de la plaça i presentació de sol·licitud per la senyora Delgado, proposta a favor d’ella per qui va ser el seu estret col·laborador i en aquell moment ja el seu successor, i tot això, per si no fos prou, de manera ràpida i pràcticament sense solució de continuïtat». El peix mor per la boca A Álvaro García, per tant, li passa com al peix, que per la boca mor. Fonts judicials han assenyalat a EL PERIÓDICO que les campanes per García, la continuïtat del qual al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat ja estava en dubte anteriorment, ara sonen amb més força. La mateixa secció, la quarta, tindrà ocasió de resoldre la situació inèdita creada: una fiscal de Memòria Democràtica que no té ara el requisit fonamental per participar en el concurs que es va resoldre a favor seu el juny del 2023: fiscal de sala. Perquè ha de resoldre tres recursos contra el nomenament de Delgado per a aquesta fiscalia. Les parts, segons ha sabut aquest diari, presentaran la sentència amb data 21 de novembre del 2023 en les seves proves, i el seu termini, segons s’ha comunicat, venç el 5 de desembre. Amb aquesta prova, el requisit de Dolores Delgado com a fiscal de sala s’ha extingit. En realitat, com que es tracta de la mateixa secció, els magistrats ja s’ho saben i, per tant, hauran d’admetre els recursos i declarar nul el nomenament com a fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica. Tot el procés s’haurà de remuntar a abans del nomenament del fiscal togat militar, és a dir, al setembre del 2022. Queda per aclarir si serà Álvaro García el que tindrà l’ocasió de repetir la jugada o un nou fiscal general de l’Estat.

La secció que va anul·lar l’ascens de Delgado l’apartarà de la fiscalia de Memòria, per Ernesto Ekaizer

La Sala Tercera del Tribunal Suprem considera que el seu nomenament a la fiscalia togada militar el 2022 és invàlid per «desviació de poder» del fiscal general de l’Estat, Álvaro García

El més llegit