¿Fins a quin punt ERC i Junts condicionen el mandat de Sánchez?

Pedro Sánchezpoleix l’arquitectura del seu nou Govern després d’haver encaixat totes les peces del trencaclosques que necessitava per a la seva reelecció com a president. Amb una majoria de 179 vots al Congrés, arrenca un nou mandat lligat a ERC i Junts, en competició per la paternitat de l’amnistia del procés, i en alerta sobre el compliment dels acords firmats amb el PSOE. «El germà gran [ERC], té ara un germà petit [Junts]. I caldrà cuidar el petit sense descuidar l’altre», resumia un dirigent socialista després de la votació, conscient que l’eterna rivalitat entre els dos exsocis en el Govern marcarà, en part, l’esdevenir d’aquesta legislatura. Però, ¿fins a quin punt podran els dos partits independentistes catalans condicionar el mandat? El recorregut dels pactes La postconvergència torna a un terreny de joc que havia abandonat i que Esquerra dominava en solitari, per tant, la pugna s’intensifica i el preu de cada votació puja. Els pactes són substancialment diferents i el seu recorregut, també. L’acord amb Junts se sustenta en el reconeixement, i es personifica en l’amnistia i el mediador per a la negociació, però el segueix un compendi de discrepàncies quant al procés i a l’autogovern; mentre el d’ERC, que ja inclou els dos èxits (el seu verificador serà una organització internacional), mira a llarg termini amb la reactivació de la taula entre governs i el traspàs de Rodalies, dos assumptes que necessiten, almenys, quatre anys per donar els seus fruits. Junts reclama al PSOE dosi de retòrica i gestualitat, i ERC avenços materials. Per això Míriam Nogueras va exigir a Sánchez que ratifiqués les 1.486 paraules de l’acord des de la tribuna d’oradors i per això Puigdemont va acordar reunions mensuals amb els socialistes, fora d’Espanya, almenys fins que l’aprovació de la norma faci caure les ordres de detenció i torni. En la primera cita, aquest mes de novembre, JxCat portarà el referèndum i ERC farà el mateix amb l’acord de claredat quan s’agendi la taula de diàleg. El PSOE ja avança que la seva resposta serà la mateixa, que el referèndum «divideix» la societat catalana i que no és la seva aposta, com sí que ho ha sigut ‘desinflamar’ Catalunya amb els indults i l’amnistia. Així que plantejarà una reforma de l’Estatut i del finançament autonòmic, una cosa ja promesa a altres comunitats que casa amb la mirada plurinacional que els socis demanen. L’aplicació de l’amnistia Al flanc socialista donen per fet que l’escut social taparà l’amnistia i que, igual com els indults, no els passarà factura a les urnes perquè aquest mateix any ja s’ha produït la competició general, autonòmica i municipal que més els preocupava. Ja ostenten el Govern, i a Catalunya el PSC guanya i està en auge. La dificultat és governar, sumar, per això a Pallars custodien els passos de Junts, pendents de si una tornada a l’esperit convergent facilita a Salvador Illa la presidència de la Generalitat, i no temen que la tornada de Puigdemont els perjudiqui electoralment perquè ha sigut per la seva maniobra i perquè el seu cercle el veu poc interessat a voler tornar al Palau. L’aliança entre el PSC i Junts en les institucions catalanes és ara tan forassenyada com ho era un pacte entre Sánchez i Puigdemont. La unió ja ha existit a la Diputació de Barcelona amb bona valoració per les dues parts i les votacions al Parlament evidencien una sintonia programàtica en el que no incumbeix al procés. Això mou també Esquerra a la recerca d’un acostament amb el PSC, amb Pere Aragonès pendent d’aprovar uns nous pressupostos a Catalunya que arribarien el febrer del 2025, a les eleccions catalanes, podent haver tirat endavant tots els comptes malgrat la seva minoria en el Govern. La falta d’alternatives En paral·lel, els Pressupostos Generals de l’Estat seran una primera revisió dels acords, tot i que fonts de la negociació apunten que l’exoneració del procés amarrava els suports, i facilitarà una arrencada de legislatura plàcida per a Sánchez i un final de legislatura dolça per a Aragonès. I és que per molt que s’entoni el «no se la jugui, cregui’m» o el «no tempti a la sort», Sánchez ja és president i Feijóo no ho va poder ser, per molt tortuós que pugui arribar a ser unir set grups parlamentaris cada votació. Per desbancar-lo, es necessita una aliança que passa pel PP i un candidat de consens alternatiu, i tant el PNB com Junts no participaran en una equació que impliqui Vox, que resta més que suma als populars davant l’actual repartiment d’escons a l’hemicicle. Els ultres ja no arriben als 35 diputats (en tenen 33) per orquestrar una altra operació Tamames. Així que Sánchez té camí per recórrer si sap treure partit de la rivalitat independentista.

¿Fins a quin punt ERC i Junts condicionen el mandat de Sánchez?

Multimèdia | ¿Quina legislatura ens espera? El pronòstic de 17 opinants d’EL PERIÓDICO

Multimèdia | Tots els acords de Sánchez per a la investidura: ¿què ha pactat amb cada partit?

Multimèdia | Totes les claus de la llei d’amnistia del procés

El més llegit