ERC i Junts obren nova etapa al Congrés competint per atribuir-se l’amnistia

Un dels integrants de la direcció de Junts mostrava fa uns dies el seu desig que, davant el possible pacte d’investidura de l’independentisme amb el PSOE, tant ERC com JxCat hi estiguessin a l’altura, sense recels. Però hi va afegir un temor sobre la condició humana. Doncs bé, no ha fet falta esperar gaires hores per constatar que davant el decisiu debat d’investidura de Pedro Sánchez, els dos partits protagonitzaran una competició per atribuir-se el mèrit més gran d’aquesta negociació: l’amnistia. La metxa la va encendre aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, atribuint al president Pere Aragonès l’èxit. La postconvergència no ha trigat a contestar. I coneixent el perfil dels portaveus independentistes del debat –Gabriel Rufián, per ERC, i Míriam Nogueras, per Junts– és previsible que tots dos es tirin dards sobre els mèrits respectius. «Plaja no en té ni idea» «Hem de tenir clar que aquesta llei d’amnistia, en el punt que ara es troba, és una entesa entre el president Pere Aragonès i el president en funcions, Pedro Sánchez, que va permetre desencallar una llei imprescindible per continuar avançant cap a la resolució del conflicte polític», va asseverar Plaja. Es referia a la conversa telefònica que van mantenir els presidents la nit de la castanyada i que va encarrilar el pacte ERC-PSOE. Junts, en privat, ha tret les armes: «Plaja no en té ni idea de com ha anat tot, per això la disculpo», afirma un dirigent postconvergent. Un altre afegeix, amb ironia: «L’amnistia ha arribat, casualment, en el moment en què els vots de Junts eren necessaris i no abans. És lamentable. Nosaltres no intentem atribuir-nos el mèrit de [el traspàs de] Rodalies. Quina mania ells a intentar atribuir-se l’amnistia, i quin ridícul». Amb aquests elements, és previsible que la intervenció de Nogueras en nom de Junts durant el debat sigui, d’una banda, una autoafirmació del camí recorregut per Junts en clau d’exigència negociadora. També es preveu que citi la conferència de l’expresident Carles Puigdemont del 5 de setembre a Brussel·les, en la qual va fixar les condicions per a la reelecció de Sánchez, i que s’atribueixi el mèrit d’haver doblegat el PSOE en conceptes com la naturalesa política del conflicte i el seu origen, l’amnistia, la figura d’una mediació internacional i un calendari de reunions mensuals per avançar en la carpeta de la reclamació de l’autodeterminació i de l’avanç de l’autogovern. Nogueras ha sigut sempre combativa amb ERC i amb Rufián des de la tribuna del Congrés. A això s’hi ha d’afegir que Junts, segons s’assumeix en privat, ha de remarcar els continguts del pacte amb el PSOE i mirar de passar per alt que la llei d’amnistia està construïda sobre una bastida de defensa jurídica i política rotunda de l’Estat de dret, de la democràcia a Espanya i de la Constitució. Una llei que no inclou explícitament cap referència al ‘lawfare’ que exigia Junts (pensant en casos que per ara no serien amnistiables, com els de Laura Borràs, condemnada per manipular contractes, i Gonzalo Boye, processat per blanqueig) tot i que l’argumentari intern de Junts i les declaracions dels seus líders remarquin que un dels punts de la llei sí que fa referència a casos de persecució judicial a independentistes com l’exconseller Miquel Buch o Josep Lluís Alay, col·laborador de Puigdemont, amb la qual cosa aquests quedaran exonerats. En suma, Nogueras farà valer el que va afirmar Jordi Turull a TV-3: que mitja llei d’amnistia és paternitat de Junts, que la va estar negociant fins a un quart de dues de la matinada de diumenge. Tot això, en aquest constant joc de mirades de reüll entre els dos principals rivals independentistes, que, a més, a Madrid competiran –tots dos amb set escons– durant tota la legislatura per ser els més exigents amb el PSOE i els que més èxits d’autogovern aconsegueixen. Partir-se la cara Rufián també s’ha mostrat tradicionalment combatiu amb Junts des de la tribuna del Congrés. Per exemple en la investidura fallida d’Alberto Núñez Feijóo (PP), quan va reivindicar que el seu partit s’havia «partit la cara» en l’anterior legislatura per defensar l’estratègia de la negociació amb l’Estat mentre rebia les crítiques de Junts, que ara també ha acabat negociant amb el PSOE. Fonts republicanes expliquen que aquest dimecres el portaveu republicà tornarà a donar «la benvinguda» als que s’han sumat a l’estratègia de «fer política». ERC vol aprofitar els seus 30 minuts per fer «pedagogia» de perquè està «més que justificada» l’exoneració de les causes del procés. Però també prepararà la situació en la qual Rufián se sent còmode: confrontar amb la dreta i l’extrema dreta. El seu argument serà mostrar perplexitat pel fet que, amb els problemes socials que té Espanya, «els carrers s’incendiïn» per l’amnistia. Aquesta serà precisament la segona carpeta del seu discurs, l’eix social, que Esquerra fa anys que cultiva com un eix indissociable del de la independència. Finalment, també es preveu un Rufián que marqui distàncies amb el PSOE: els republicans donaran els seus vots a Sánchez perquè sigui president però sabent que el president del Govern central ha acceptat l’amnistia «per necessitat» i no per convicció. Això significa que, si ERC vol que es compleixi la resta de l’acord d’investidura, haurà de continuar pressionant els socialistes tota la legislatura fent bona la màxima encunyada pel mateix Rufián: «El PSOE no fa, al PSOE se l’obliga a fer».

ERC i Junts obren nova etapa al Congrés competint per atribuir-se l’amnistia

Directe | Última hora del debat d’investidura de Pedro Sánchez, en directe

Multimèdia | Què ha pactat Sánchez amb cada partit per ser president

Multimèdia | L’anatomia de l’amnistia del procés: totes les claus

El més llegit