La investidura de Pedro Sánchez

El relat de la llei d’amnistia: el difícil equilibri de defensar la Constitució sense criticar l’1-O

El relat de la llei d’amnistia: el difícil equilibri de defensar la Constitució sense criticar l’1-O

JOSÉ LUIS ROCA

Els negociadors del PSOE, ERC i Junts han dedicat gairebé tant temps a l’exposició de motius de la llei d’amnistia com al mateix articulat. D’aquesta depèn en part que la norma no sigui tombada pel Tribunal Constitucional (TC) quan arribin els recursos. La iniciativa, que té caràcter orgànic i serà tramitada per la via d’urgència, dedica diversos paràgrafs a justificar per què no xoca amb la Carta Magna. La llei fonamental «no prohibeix» l’amnistia (a diferència dels indults generals) i els magistrats encarregats d’interpretar-la en última instància ja van avalar aquesta mesura de gràcia el 1986, assenyala la proposició de llei. Però l’exposició de motius també fa alguna cosa més: un relat de com s’ha arribat fins aquí, en un difícil equilibri entre l’«ordenament jurídic» i els motius independentistes per convocar dos referèndums d’autodeterminació.