Llei d’amnistia: Les 6 principals causes del procés afectades

A diferència de l’indult, que perdona tota o una part de la condemna, l’amnistia suposa perdonar la comissió del delicte i, per tant, esborrar-lo dels antecedents penals. La llei d’amnistia pactada pel PSOE amb ERC i Junts pot incloure gairebé un centenar de causes penals amb desenes d’afectats. L’efecte immediat serà l’arxivament de totes les causes obertes a Espanya que es trobin incloses en els supòsits amnistiats. Una previsible qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o una prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE no paralitza l’arxivament mentre es resolen. Aquestes són les principals causes que poden beneficiar-se de l’amnistia i els seus afectats. Condemnats i fugits de la justícia espanyola Els primers beneficiats seran els condemnats pel Tribunal Suprem a penes de fins a 13 anys de presó, amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, al capdavant. També els fugits per no enfrontar-se a aquest procediment judicial, liderats per l’expresident Carles Puigdemont. Tot i que els primers van ser indultats de les penes de presó, continuen complint la inhabilitació a què se’ls va condemnar, a l’entendre l’alt tribunal que, malgrat la reforma penal realitzada, que va derogar la sedició i va modificar la malversació, continuen sent autors d’aquest últim delicte en la seva modalitat més greu. Puigdemont i els exconsellers que el van acompanyar a Bèlgica podrien tornar a Espanya sense cap risc de ser detinguts, ja que ja no podran ser castigats penalment. L’ordre de detenció nacional en vigor decau immediatament i ja no té sentit dictar les euroordres que estaven pendents. Les que han regularitzat la seva situació, com la consellera Meritxell Serret, ja condemnada a un any de presó, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, pendent de judici per desobediència, també veuran automàticament anul·lats els procediments en contra seva. El mateix passarà amb Clara Ponsatí. El cas de Marta Rovira és diferent: en la causa del Suprem pel procés està processada només per desobediència, però l’Audiència Nacional acaba d’imputar-li un delicte de terrorisme pel seu paper a la plataforma Tsunami Democràtic i el jutge esmenta ferits i fins i tot un mort durant el bloqueig de l’aeroport de Barcelona-el Prat, un criteri que la fiscalia no comparteix i que ha recorregut. Segons a qui doni la raó la sala penal el procediment serà arxivat o seguirà endavant, perquè la norma n’impedeix l’arxivament si es tracta d’un delicte de terrorisme, però no si fossin desordres públics. Diputats d’ERC i càrrecs intermedis del Govern Pendents de judici hi ha els diputats d’ERC al Parlament Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pel seu paper en els preparatius del referèndum unilateral de l’1-O. S’enfronten a una petició fiscal de set i sis anys i tres mesos de presó, respectivament. Aquestes indagacions deriven de la causa oberta contra ex alts càrrecs de la Generalitat, procediment que es va retardar a l’incloure la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, tot i que a ella només se li imputa desobediència per presumptament «desatendre els mandats del Tribunal Constitucional». Per l’organització de l’1-O hi ha 28 ex alts càrrecs de la Generalitat i empresaris imputats. Entre ells es troben la que era presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); els exdirectors de TV-3 i Catalunya Ràdio Vicenç Sanchis i Saül Gordillo; qui va delegat del Govern davant la UE Amadeu Altafaj, i l’exsecretari del Diplocat Albert Royo. L’amnistia suposaria l’arxivament d’aquests procediments. Altres implicats són els membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, entre ells la consellera d’Igualtat, Tània Verge. Van ser absolts, però s’ha ordenat la repetició del judici, que ja no es produirà, perquè la seva causa està inclosa entre les amnistiades. Els CDR i les protestes contra la sentència On s’acumula el més gran nombre d’imputats és en els diferents procediments oberts pels disturbis després de la sentència del Suprem, l’octubre del 2019. Les dues causes més importants són les seguides a l’Audiència Nacional. Una es dirigeix contra una presumpta cèl·lula de 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) a la qual s’imputa terrorisme i la possibilitat de preparar substàncies explosives. El jutge Manuel García-Castellón els acaba d’enviar a judici. L’altra és la de Tsunami Democràtic, que el mateix magistrat també ha reactivat en plena negociació de l’amnistia, implicant el mateix Puigdemont, el seu assessor Josep Lluís Alay, Marta Rovira i nou persones més de l’entorn independentista. Els atribueix ara un delicte de terrorisme, que amenaça de complicar l’aplicació de l’amnistia perquè permetria al jutge recórrer la llei davant la justícia europea a través d’una directiva que estableix el compromís dels estats per lluitar contra el terrorisme. La fiscalia discrepa de la qualificació de terrorisme i aposta per rebaixar els fets a un delicte de desordres públics. En funció de quin criteri triomfi, aquest procediment estarà inclòs en l’amnistia o no. Procediments comptables davant el Tribunal de Comptes El primer efecte de la llei d’amnistia pot donar-se en el judici contra Puigdemont i 34 encausats més al Tribunal de Comptes per les despeses de l’1-O i l’acció exterior de la Generalitat. Està previst per al 17 de novembre i el tribunal ja ha rebutjat la petició de la defensa de l’expresident de suspendre la vista al·legant que l’organisme fiscalitzador no pot pronunciar-se sobre la seva suposada responsabilitat comptable quan la causa penal que dirigeix contra ell el Suprem continua oberta. Els processats s’enfronten al pagament de 3,4 milions d’euros, que, en cas de condemna, haurien de tornar a la Generalitat. Però la quantitat, abonada amb fons de l’Institut Català de Finances (ICF), es donarà per saldada amb l’amnistia. Els condemnats pel 9-N no podran recuperar els béns que van aportar per cobrir la quantitat que se’ls va ordenar tornar per sentència, perquè les multes, sancions i fins i tot indemnitzacions queden fora de la llei registrada aquest dilluns. Els policies de les càrregues de l’1-O Actualment hi ha gairebé mig centenar d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil imputats per la seva actuació l’1-O per intentar impedir la votació. Però l’abast de l’amnistia és limitat perquè queden fora de la mesura de gràcia els agents a qui s’imputen delictes de tortures o contra la integritat moral. A Barcelona, 45 policies estan imputats per la seva actuació «desproporcionada» per evitar el referèndum i el jutge va obrir la porta a imputar-los aquest delicte més enllà de les meres lesions. El mateix jutjat té processat l’activista i excandidat de Junts al Senat Roger Español –que va perdre un ull pel tret d’una pilota de goma–, acusat de llançar una tanca contra la línia policial. Els que sí que se’n beneficiaran són la trentena d’agents imputats per les càrregues a Girona i Aiguaviva, ja que aniran a judici només per lesions. Les incògnites de Buch i Alay En els límits del procés se situa la causa contra l’exconseller d’Interior Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó per fitxar d’assessor un sergent dels Mossos perquè continués escortant Puigdemont després de la seva fugida d’Espanya. I la de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont, per a qui la fiscalia demana tres anys de presó per pagar amb fons públics un viatge del 2018 com a observador del referèndum de Nova Caledònia. Alay també està investigat per demanar informació reservada a un mosso en el cas Voloh, que investiga els contactes de Puigdemont amb Rússia i la desviació de fons públics per al procés.

Llei d’amnistia: Les 6 principals causes del procés afectades

DIRECTE | Investidura de Pedro Sánchez i pacte entre PSOE i Junts: últimes notícies

MULTIMÈDIA | El trivial de la investidura: així avancen els pactes de Sánchez per ser president

El més llegit