Junts assumeix que l’amnistia no inclou el ‘lawfare’ però sí el dret internacional invocat per Puigdemont

Junts per Catalunya ha fet seva la llei d’amnistia fruit de la negociació que ha portat a terme amb el PSOE des de fa mesos. Així ho ha afirmat la dirigent del partit a Madrid, Míriam Nogueras, aquest dilluns: «La llei que es registri és la que hem engocaodn nosaltres des de fa tantes setmanes». Declaracions a TV-3 que contrasten amb el fet que el text no incorpora el ‘lawfer’ (l’anomenada ‘judicialització de la política’ mitjançant denúncies als tribunals infundades) tot i que JxCat ho ha afirmat, i a més recull una rotunda defensa del marc legal espanyol i internacional com a paràmetres en els quals es mou la llei. Sobre el ‘lawfare’, en una entrevista a EL PERIÓDICO, l’eurodiputat de Junts i negociador, Toni Comín, afirmava que «totes les persones víctimes de ‘lawfare’ s’haurien de poder beneficiar» de la llei. «Es busca un redactat que no doni marge a la interpretació, com va passar amb la malversació». El mateix va afirmar Jordi Turull, secretari general del partit, a ‘La Vanguardia’: «Només conté conceptes jurídics i el ‘lawfare’ és un concepte polític, per això apareix» a la llei. El pacte del PSOE amb Junts es va retardar precisament fins dijous de la setmana passada a causa de l’exigència del partit independentista d’incorporar-hi el ‘lawfare’. Finalment, el redactat de l’acord és complex i condiciona la possibilitat que alguna persona vulgui beneficiar-se de l’amnistia esgrimint el ‘lawfare’ al que resolguin les comissions d’investigació que obrirà el Congrés: «Les conclusions de les comissions d’investigació d’aquesta legislatura es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que es puguin derivar situacions compreses en el concepte ‘lawfare’ o judicialització de la política». El text de la llei sí que fa referència gairebé explícita a casos judicialitzats que afecten col·laboradors de Puigdemont. La norma, per tant, està pensada perquè s’apliqui a tots els nivells, des de l’expresident, que en principi podrà tornar a Espanya, als directors d’escola que van ser imputats per obrir els seus centres en el referèndum del 2017. Un text rotund sobre la democràcia espanyola L’exposició de motius de la llei d’amnistia fa una rotunda defensa de la democràcia espanyola. Afirma, entre altres qüestions, que Espanya «es caracteritza per ser una democràcia i un Estat de dret, en el qual el principi de legalitat, el principi democràtic i el respecte als drets fonamentals es configuren com a pilars essencials». I destaca que «tots els camins han de transitar dins de l’ordenament jurídic nacional i internacional». Segons fonts de la direcció de Junts, aquests conceptes tampoc són contradictoris amb els plantejaments del partit independentista i del seu líder, l’expresident Puigdemont, que en la seva conferència del 5 de setembre va apel·lar a la legalitat internacional, per referir-se al marc legal que Junts accepta com a vàlid. «La clau és que el preàmbul de la llei fa referència a l’ordenament internacional, també, començant pel pacte de drets civils i polítics, individuals i col·lectius», argumenta un destacat dirigent sobiranista. Junts també ha esgrimit en les negociacions i en els plantejaments dels seus líders que aquesta amnistia no es negociaria a canvi d’una renúncia explícita a la via unilateral d’accés a la independència. Aquesta renúncia no consta tampoc al preàmbul de la llei, com es va debatre mesos enrere. En qualsevol cas, ni el ‘lawfare’ consta a la llei ni tampoc es deixa d’apel·lar de forma concreta a una legalitat, l’estatal, i a una democràcia, l’espanyola, que Junts ha qüestionat durant els últims anys amb vehemència.

Junts assumeix que l’amnistia no inclou el ‘lawfare’ però sí el dret internacional invocat per Puigdemont

Què ha pactat Pedro Sánchez amb cada partit per obtenir la investidura

La llei d’amnistia inclou els col·laboradors de Puigdemont però eludeix el ‘lawfare’

El més llegit