Feijóo suma l’amnistia a la indigestió del 23-J

Pedro Sánchez ja té tots els acords firmats per revalidar el seu càrrec de president del Govern. Aquests dies els socis d’investidura, ERC, el BNG, Junts, Coalició Canària i el PNB, han anat anunciant el seu suport al dirigent socialista que, tret de sorpresa majúscula, veurà revalidat el seu lloc dijous al Congrés dels Diputats. Han hagut de passar tres mesos i mig de les eleccions generals del 23J, desenes de reunions i un històric «canvi d’opinió» del PSOE perquè ses senyories, per primera vegada, facin la seva confiança a un polític que va quedar segon a les urnes (122 escons). Alberto Núñez Feijóo va guanyar els comicis (137), però va ser incapaç d’armar una majoria suficient per ser investit president, com va quedar patent en el debat del setembre. El líder del PP va aterrar a Madrid fa 19 mesos amb la seguretat que guanyaria la Moncloa a la primera. Però el 23J li va tocar assumir un fracàs que encara no ha digerit del tot i a què ara suma una llei d’amnistia per al procés, una cosa que considera una «amenaça» a la democràcia equiparable al terrorisme d’ETA. Vox, competidor i soci El PP ha estat intentant canalitzar el «malestar social» davant la mesura de gràcia en mítings que ha organitzat tots els diumenges des de fa sis setmanes però, fins i tot en un assumpte en el qual coincideix amb Vox en el seu rebuig frontal, es posa de manifest la dificultat dels populars per relacionar-se amb la ultradreta. Governen junts en cinc comunitats i desenes d’ajuntaments alhora que competeixen pels seus electors. Si Feijóo té una missió per als pròxims anys, és anar reconquerint terreny a Vox, i en la primera batalla s’està comprovant que fàcil, no ho és. La formació radical va néixer pel procés i va créixer gràcies a ell, per la qual cosa l’amnistia el beneficia per tornar a tenir focus. Aquesta setmana, el líder del PP ha trigat tres dies a condemnar la violència davant la seu principal del PSOE, a Madrid, en les protestes convocades per Revuelta, la branca juvenil de Vox. El polític gallec va rebutjar els disturbis, però va assenyalar Sánchez com a últim responsable d’aquest «malestar», en un intent de no molestar gaire Santiago Abascal. Aquest diumenge, els populars patiran fins a veure com acaben les protestes que Feijóo ha convocat a les capitals de les 52 províncies. Vox ha animat els seus simpatitzants a participar-hi. Fonts de la direcció popular ho veuen com «un caramel enverinat». «No ens deixen diferenciar-nos-en», apunten, admetent el temor que acabin en actes vandàlics. Banderes europees: és un problema de democràcia Feijóo confia que l’amnistia acabi per no aplicar-se. Posa espelmes a Brussel·les i a la justícia espanyola. Fonts de la direcció asseguren que «Europa parlarà clar» en els pròxims mesos contra una mesura que «atempta contra la separació de poders». A la Moncloa, però, no temen cap fre europeu. «Hi ha hagut unes 50 amnisties en les últimes dècades. No afecta al dret de la Unió», argüeix un ministre. Després, quan els jutges espanyols hagin d’aplicar la norma, el PP confia que puguin trobar escletxes legals perquè els independentistes no puguin beneficiar-se’n. Aquesta esperança ha sigut, suposadament, neutralitzada pels juristes de Junts i ERC, temorosos que el redactat pugui frustrar la carpetada judicial a les causes del Tsunami Democràtic, els CDR i el mateix Carles Puigdemont. Ja va passar amb la reforma de la malversació, que no va poder beneficiar al final els independentistes afectats. A les manifestacions de diumenge hi haurà banderes espanyoles, és clar, però el PP també vol que se’n vegin moltes de la Unió Europea per remarcar que això no és un tema de patriotisme espanyol, sinó d’Europa i de democràcia. El PP deixarà anar el botó de «pausa» I mentre Sánchez revalida el seu càrrec de president i l’amnistia es registra al Congrés aquest dilluns, Feijóo haurà de rematar els seus plans per reestructurar la cúpula del PP. El dirigent dels conservadors va anunciar fa setmanes que volia fer canvis. Cuca Gamarra és portaveu al Congrés i secretària general, dos càrrecs de pes que Feijóo vol repartir. La decisió del polític gallec, el 24 de juliol, d’intentar la seva investidura tot i que ja se sabia que no li donaven els números, ha mantingut el PP en una situació d’interinitat en la qual alguns dirigents s’han vist a «mig gas» i sense «prou autoritat» per prendre decisions de pes. Feijóo acabarà la setmana vinent amb el vestit de líder de l’oposició per fi posat i «preparat», com diuen al seu equip, per agafar les regnes en «qualsevol moment» perquè «aquesta Espanya amb Puigdemont de soci –adverteixen– serà ingovernable.

Feijóo suma l’amnistia a la indigestió del 23-J

Sánchez i Puigdemont uneixen els seus destins després de cinc anys girant-se l’esquena

Feijóo equipara l’«amenaça» a la democràcia de l’amnistia amb el terrorisme d’ETA

El més llegit