Una enginyeria jurídica per ‘inaplicar’ l’amnistia, per Ernesto Ekaizer

Darrere dels bastidors de la mobilització militant contra la futura amnistiaconvocades inicialment per José María Aznar i la FAES hi ha, de fet, un laboratori on lletrats i juristes, sense utilitzar la seva bata blanca, estan assajant diferents fórmules d’alquímia per llançar aigua al vi o curtcircuitar la llei una vegada publicada al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ (BOE). A part de la possibilitat que els jutges i en particular la Sala Segona del Tribunal Suprem, elevin, a l’aplicar-la, qüestió d’inconstitucionalitat sobre la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional, s’estudia un altre mecanisme: inaplicar-la per ser pretesament contrària a la Unió Europea i a l’Organització de les Nacions Unides. Suposem que apareix la llei d’amnistia en el BOE, diguem que Carles Puigdemont, entre d’altres, es dirigeixen a l’instructor de les seves causes (o als instructors ara que n’ha nascut un altre a l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón) i sol·liciten l’arxiu d’aquestes per vigència de la llei d’amnistia ja vigent. Aquí caldrà esperar el contingut de la resposta de l’instructor Pablo Llarena, de la Sala Segona del Suprem, i de García Castellón, si sobreviuen les seves pretensions, i també el moment que es produeixin. Abans de respondre podrien plantejar, per exemple, una qüestió d’inconstitucionalitat al TC. Però a part d’aquest recurs clàssic s’ha començat a perfilar una altra alternativa. El 19 d’octubre passat, precisament, alguns matisos d’aquesta alternativa ja van ser esbossats per alguns lletrats del Tribunal Constitucional en les XXIX Jornades de l’Associació de Lletrats del TC a Vigo, Galícia. En particular, en una taula rodona, va exposar les possibilitats d’aquest plantejament la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Valladolid Palomo Biglino. Qui també sembla teoritzar-hi és Ignacio Ulloa, exsecretari d’Estat de Seguretat (2012-2013), que era entre el públic present, amb el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz en el Govern de Mariano Rajoy, així ho va llançar a l’arena. La idea: en lloc de plantejar qüestió d’inconstitucionalitat davant el TC inaplicar directament la llei per ser, pretesament, contrària al dret comunitari. Un criteri que també s’estendria a les resolucions de l’ONU ratificades per Espanya. Per violar articles de la UE La «construcció» es basaria en els mateixos articles que la UE està aplicant durant el contenciós amb Polònia i Hongria a través de l’article 7 de la UE. El mateix acusa els dos països de violar els articles dos («la Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als estats membre en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes») i 19 («...els estats membre establiran les vies de recurs necessàries per garantir la tutela judicial efectiva en els àmbits coberts pel Dret de la Unió... Els jutges i advocats generals del Tribunal de Justícia i els jutges del Tribunal General seran elegits d’entre personalitats que ofereixin plenes garanties d’independència»). En la seva recent declaració, el sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els membres del qual fa deu anys que estan en el càrrec d’un mandat que havia de durar cinc, primers, per tant, violadors de la llei, assenyala precisament: «Aquest Consell General del Poder Judicial no pot deixar d’assenyalar que el que es violenta amb la mesura anunciada pel president del Govern no només és la Constitució amb què ens dotem els espanyols com a marc de convivència, sinó també els compromisos assumits per Espanya en els articles 2 i 19 del Tractat de la Unió Europea perquè en tot moment prevalguin els principis d’Estat de dret i independència judicial. El risc que arribi el moment en què la Unió Europea decideixi no ser la coartada d’un Estat que no compleix els seus principis hauria de ser molt present, en aquest moment crític, en la previsió dels que pretenguin realment actuar en l’‘interès d’Espanya’». En l’alineament se situa el jutge Manuel García-Castellón, titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, segons va avançar la periodista Alicia Gutiérrez a Infolibre, que no ha ocultat la seva censura de la llei d’amnistia el passat 5 d’octubre del 2023. En la seva interlocutòria de dilluns passat 6 de novembre, en què imputa Puigdemont (tècnicament li ofereix prestar declaració abans de sol·licitar al Parlament Europeu el suplicatori ja que és aforat) i 11 persones més el presumpte delicte de terrorisme que ha pogut tenir com a conseqüència un ciutadà francès que va morir d’infart a l’aeroport del Prat el 2019 (el jutge diu que és necessari investigar-ho quan la causa del Tsunami Democràtic porta oberta des del 2019 al seu jutjat i no ha sol·licitat cap diligència sobre les circumstàncies d’aquesta mort). García Castellón escriu: «La Unió es basa en els valors universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat i el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals. Es fonamenta en els principis de la democràcia i l’Estat de Dret, que són comuns als estats membre. Els actes terroristes constitueixen una de les violacions més greus dels valors universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals, en els quals es basa la Unió. També representen un dels atacs més greus contra la democràcia i l’Estat de Dret, principis que són comuns als estats membre i en els quals es fonamenta la Unió». Per tant, allò que ja es va esbossar a Vigo per alguns lletrats i catedràtics ara és una possibilitat més que probable. ¿Què faran Pablo Llarena i Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Suprem, el segon mandat de cinc anys del qual venç l’octubre del 2024? Tot el que en la seva capacitat d’instructor i enginyer jurídic, respectivament, puguin per retardar si no invalidar exitosament la llei d’amnistia. De la mateixa manera que Pedro Sánchez va començar la seva marxa cap a l’amnistia amb els indults el 2021, Marchena va sortir al camp de batalla obert amb el seu informe no vinculant sobre els indults, en què ell i els magistrats acusaven el president de Govern d’«autoindultar-se» al perdonar Oriol Junqueras per ser ERC la crossa del Govern de coalició, recollint la posició dels fiscals irredempts contra el procés.

Una enginyeria jurídica per ‘inaplicar’ l’amnistia, per Ernesto Ekaizer

En cercles de lletrats i juristes de la dreta es comença a conjuminar una alternativa a la qüestió d’inconstitucionalitat per curtcircuitar la llei després de publicar-se en el BOE

El més llegit