Què hi ha darrere dels ‘escraches’ a les seus del PSOE

«Espanya s’acaba de despertar, fills de puta», brama un jubilat rere la mascareta d’oxigen d’una ambulància. De fons, l’aldarull de la nit d’aquest dilluns davant la seu federal del PSOE, dissolta amb porres i gas per la Policia. El vídeo, de només uns segons i del digital OK Diario, s’ha viralitzat a les càmeres de caire ultradretà de les xarxes socials. És ja un reclam mobilitzador, imatge de marca de la cada vegada més irada campanya contra Pedro Sánchez i l’amnistia, i va pel camí de consagrar-se com el ‘que te vote Txapote’. De la imprecació, convertida en espot, se servia aquest dimarts al matí, després de l’agitada nit, l’activista ultra Luis del Pino, un dels principals atiadors d’aquests ‘escraches’. A la xarxa social X feia una advertència que porta implícit tot un cant a la polarització: «Espanya s’acaba de despertar. I tothom haurà d’escollir si està amb Espanya o amb els fills de puta». I aquest missatge inquietant és mostra del que tenen al darrere les apòcrifes concentracions de milers de persones davant les seus del PSOE. Aquest tipus d’esdeveniments segueix el model dels desordres bolsonaristes al Brasil, o els dels armilles grogues a França, o del trumpisme als Estats Units: ningú organitza (suposadament), ningú es dirigeix a la Delegació del Govern a avisar que s’ocuparà la via pública; com també en certes fases del procés, tot ho mou una nebulosa a les xarxes socials i només després d’una setmana han començat a donar la cara dirigents polítics. Convocants que no convoquen Convocants que no convoquenEls canals de Telegram, X, Facebook i Instagram són el mitjà. I també el boca a boca turbo dels xats de Whatsapp. No hi ha un origen, sinó desenes, i des d’allà es distribueix en cascada l’hora, ja coneguda per tota la comunitat: «A Ferraz a les 20». Ningú se’n fa responsable: és una cosa que ha sentit i que explica... Al paisatge de repicadors de les convocatòries i eslògans –«Jo a Ferraz», «Ens veiem a Ferraz», «Aquesta tarda a Ferraz»...– sobresurten figures famoses d’aquest món. N’hi ha quatre més, de destacats: com a pioner de les concentracions davant les seus del PSOE, Javier Negre, promotor de la webTV de propaganda EDATV. I gairebé simultanis l’esmentat Luis del Pino, l’activista d’origen camerunès Bertrand Ndongo –«Déu, pàtria i família» és el seu lema– i, regnant a Telegram, un difusor de filtracions i teories de la conspiració, Alvise Pérez, molt seguit en aquest sector. Mostra també intensa activitat en la mobilització dels manifestants un tuitaire, Rubén Gisbert, reconvertit en president de la Junta Democràtica d’Espanya. Aquesta entitat es va donar a conèixer deslegitimant el procés electoral del 23J. En les seves convocatòries ha comptat amb el suport del famós coronel Pedro Baños, membre destacat del club de conferenciants i didactes de postulats estratègics similars els russos durant l’actual guerra d’Ucraïna. En l’agitació hi participen una diputada i dirigent de Vox a Madrid, Ana Cuartero, i, des de Barcelona, el dirigent municipalista d’aquesta formació, Jordi de la Fuente. Però totes aquestes figures corren el risc de veure’s eclipsades per l’última incorporació a la recerca de fama i medalles: Daniel Esteve, líder de Desokupa, que ha anunciat a bombo i plateret a les xarxes que acudirà als ‘escraches’. Amb això vol donar compliment, relata, a la petició que li haurien fet «amics policies» de «despertar la nació adormida». Eixam Aprofitant l’edició d’un recent llibre, l’exportaveu parlamentària i exdirigent de Vox Macarena Olona, ha assenyalat a l’exdiputat del PP al Parlament de Catalunya i empresari de projectes audiovisuals –El Toro TV, Intereconomía...– Julio Ariza com a dissenyador de tota mena de campanyes mediàtiques de la formació ultra. Però cap disseny de comunicació funciona sense rodaments. Una vegada emesos pels caps de pilot, tota mena de microbloguers relacionats amb l’anomenada ‘altright’ espanyola –fins i tot hi ha un compte amb aquest nom anglosaxó– mouen els avisos, i fa la sensació que es tracta d’una mobilització multitudinària. En aquest eixam hi ha molts comptes amb nom suposat, de tot just 100 seguidors, o tuitaires descomunals, amb acòlits proporcionats per una granja de bots, assenyalen fonts de la Seguretat de l’Estat. En aquesta allau, també comptes suposadament filomilitars, o que venen sent analitzats com a reproductors de narratives del Kremlin a Espanya. A internet sembla una multitud; la realitat a les vuit de la tarda a Madrid demostra després que no ho és tant, si bé és veritat que els ‘escraches’ contra el PSOE i les seves cases del poble estan creixent en afluència. Primera línia Primera líniaEls antiavalots de la Policia es van llançar contra una molt enervada primera línia de la concentració aquest dilluns davant la seu federal del PSOE. Els protagonistes en aquesta zona de l’‘escrache’ –«d’estètica ultra», recull l’atestat dels fets segons fonts de la Policia Nacional– van evidenciant també què inflama aquesta tumoració de la ira de la dreta. S’ha estrenat en aquestes protestes Revuelta, la branca juvenil de Vox, si bé abans al seu portaveu nacional, César Pintado, se li va fer lloc al faristol madrileny d’oradors de la manifestació «per la unitat» convocada per Denaes (fundació llavor de Vox) i d’altres el 29 d’octubre. Revuelta aporta els seus primers afiliats als aldarulls, però també fa onejar un banderot acabat de sortir de la impremta i instal·la grans bafles per amenitzar l’esdeveniment amb l’himne d’Espanya. No obstant, en la primera línia més aguerrida dilluns a la nit empenyien les tanques policials no tant les joventuts de Vox com un grup de falangistes, entre ells Martín Ynestrillas i alguns dels encausats per l’atac a un acte de la llibreria Blanquerna el setembre del 2013. Fonts policials refereixen també la presència d’activistes de l’entitat neofeixista i xenòfoba Hogar Social Madrid. Buscant un lloc Altres convidats participen en les concentracions i en les seves convocatòries apòcrifes, com la Unión de Brigadas, fundada a l’àrea metropolitana de Barcelona per activistes que sortien el 2028 i 2019 de nit a arrencar llaços grocs a la via pública. També una fins ara poc coneguda Asociación Nacional de Tercios Cívicos, que, amb Disenso i altres entitats, forma part de l’òrbita de l’activisme voxista. Però no tot és pur associacionisme polític de la nova ultradreta espanyola. Hi ha també en la mobilització iniciatives d’ocupació de plataformes i creació d’una esfera cultural calcades de les que van sortir del 15-M. Entre les més curioses, una marca de roba. Si Podem va tenir el seu 189, amb polos i caçadores d’estil ‘chav’ que vestia Pablo Iglesias, aquest moviment imita la idea amb una marca, Canallita, que fabrica roba i gorres «per a mascles sense complexos», diu la seva publicitat. En els aldarulls contra l’amnistia fan publicitat comercial i alhora propaganda política: porten una gran bandera d’Espanya amb el seu nom ocupant tota la franja groga.

El més llegit